Parlem de GOSPEL PUNK i el seu disc Luz

El Predicador JJ Bolton, nadiu de la localitat costanera Sant Feliu de Guíxols i veient els signes clars que mana el planeta i els seus habitants, que ens estan dirigint irremeiablement a l'apocalipsi, crea el primer grup de Gospel Punk del planeta, al costat de companys i ja amics que porten més de dues dècades en el rock: Koke el palanques, Ivan el terrible i Marc Sumo. I junts, com sempre, van buscar fins trobar a la resta d'integrants del grup.

La idea de GOSPEL PUNK és que les cançons deixin de ser cançons i es converteixin en projectes que ajudin a canviar o redirigir el planeta. Així ho han fet amb “Luz para mi Mamá”, que ha generat el Pelegrinatge contra el càncer amb 3 edicions o la Carta a los Reyes magos de los Sense sostre (Sin techo) amb 3 edicions, o l'ambiciós projecte internacionalista “La Vuelta al mundo en 80 artistas”. Amb la idea de transmetre que persones i artistes de diferents races, llengües, creences, religions o

visions artístiques poden col·laborar, s'entenen, i que és la manca d'entesa de la classe política qui ens està portant directament cap al apocalipsi.

En aquest projecte han participat ja Evaristo de Gatillazo, ZPU, Elisma, el grup de la Garriga El Terrible Sant Martí i Els Assessins a Soul, o Karmen de Skaparàpid, etc.

Tots tenim un passat ... Fa més de 25 anys JJ Bolton va començar en això del rock mestís i en la cançó més o menys protesta, fruit de l'obligació de posar-se un uniforme en plena adolescència per anar al servei militar, co-fundant amb els amics l'institut Discípulos de Otilia (que col·laboren en aquest disc), una de les bandes que va ser l'origen del que després es va anomenar so Barcelona. Amb més de 500 concerts a l'esquena amb Otilia y Sin Papeles per tothom acompanyat sempre de Ivan, Koke, i Marc, sent ara la primera banda del país en actuar a la postguerra de Bòsnia a l'any 1999, va venir la bonança econòmica de principis del 2000, on ja no hi havia lloc per a la cançó protesta i la rumba i el hip hop es van imposar ... Molts dels grups del so Barcelona van començar a tocar les

palmes, o vestir-se de bandes de Los Angeles ... Però ells  -Ivan el terrible, Coke el Palankas i Marc el Sumo-  van decidir seguir tocant rock mestís, el que va generar ficar-se en un terrible desert artístic amb el cap alt, de peu, però sense públic ... Fins que van desaparèixer durant anys, tocant en els pitjors antres d'aquest país. "Ningú sabia on érem, fins que ..." (JJ Bolton).