Entrevistem a Icestorm

Es fa ja difícil recordar com o en quin precís moment va començar aquesta bogería, aquest viatge. Però us podem assegurar que 12 anys després, la passió, les ganes i la motivació, continúen intactes, igual de brillants com ho eren ara fa ja tant de temps. Icestorm, és el somni d'alguns bojos que encara creuen que poden convertir la seva passió en una forma de vida. És el projecte que ens ha mantingut i encara ens manté feliços i contents día a día. I sabeu una cosa? Encara que això no arribi més lluny, encara que això acabés ara mateix, en aquest precís instant, haurà valgut la pena. Per tota la gent que ens ha donat suport, per tota la gent que ens ha fet vibrar concert rera concert. Per tota la gent que s'ha emocionat amb alguna de les nostres cançons, per tots ells, és a dir, per tots vosaltres, podem dir que això ja ha valgut la pena. Hem fet molts amics, molts. Hem crescut junts amb aquesta colla de sonats amb els que toco, hem passat per coses brutals, per moments de felicitat i per moments extremadament difícils. Això és el que ha construït un vincle fort i poderós entre nosaltres, que espero, mai desapareixi. Només dir-vos que el viatge continua. Que estem més motivats que mai, i que el grup, ara mateix, està en un dels seus millors moments tant a nivell personal, com a nivell musical. El temps, els amics i seguidors, ens han fet assolir una maduresa, que és ara mateix una eina poderosíssima, i que pensem fer servir fins a les seves darreres conseqüències. Si la nostra música pot inspirar, ajudar, motivar a altres, serà un honor per nosaltres. Així que després d'un GRÀCIES enorme, us diem. Prepareu-vos. La tempesta s'acosta. Icestorm

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina era la vostra motivació?

En el meu cas concret, va ser a través del meu pare, que de petit, amb uns 8-9 anys em va regalar un disc recopilatori de rock dels 50’s 60’s i en escoltar-ho, directament vaig saber que allò era el que em motivava. A partir d’aquí ja amb 14 em vaig comprar la primera guitarra, vaig començar a fer classes amb un profe a qui li molava el heavy i des de llavors no he parat.

2. Com es crear el projecte “Icestorm”? D'on sou? D'on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?

Icestorm va néixer de la passió pel metal que teníem en Lambert Méndez (ex-cantant ) i jo ( Marc Storm ). Era sobre l’any 2004 quan quedàvem al local dels 33 frikis, de la Garriga on fèiem el friki, com el seu nom indica, amb videojocs, jocs de rol, música etc i allà ens vem conèixer i vem coincidir en gustos musicals molt ràpid. Un día vem decidir quedar per fer quatre parides amb una guitarra espanyola, fent versions d’Avantasia o Blind Guardian. I bé, la cosa va anar a més, va anar creixent fins a dia d’avui. El nom va sorgir una tarda fent birres a

Granollers on a base d’alcoholitzar-nos, va emergir Icestorm d’algún lloc que encara desconeixem.

Actualment som l’Alex buckley al baix, en Vincent Valtieri a la guitarra solista, en David Cazorla a la bateria i jo a la veu.

3. Quins mitjans, col·laboradors heu tingut per gravar el vostre disc "Terres de foc"? Perquè vareu escollir aquest nom pel disc?

En primer lloc , a nivell econòmic una part del disc la vam finançar a través d’una campanya a Verkami on la gent ens va donar un cop de mà. La resta va ser tot auto finançat i auto editat.

El nom del disc concorda amb 2 moments paral·lels que estàvem vivint com a grup i també com a societat. Un moment en el que no sabíem si seria la fi de Icestorm o no. I també un moment a nivell humanitari, bastant lamentable i vergonyós.

4. Creieu que el rock dur /heavy està més viu que mai a Catalunya?

L’estil de música com a tal, sí, sens dubte. El que està completament mort son les oportunitats o altaveus que se li dóna a aquest estil. Aquí només triomfes si fas rumbeta, mestissatge o música de festa major. A Catalunya tenim grans grups que desgraciadament no estan sent visualitzats. El sector metal / rock dur viu completament ignorat pels grans mitjans.

5. Com us veieu dintre del panorama de la música a Catalunya i com veieu aquest panorama? Com veieu el panorama musical a la vostra comarca?

Una mica el que us comentava abans. Una no visualització flagrant.

Des de el punt de vista de Icestorm, nosaltres portem gairebé 12 anys fent música en català i en un estil minoritari a Catalunya, és a dir, que tenim tots els números per triomfar !

Bromes a part, el panorama es veu molt gris. De fet sempre ha estat una mica així. Veiem més possibilitats de fer coses interessants fora de casa que aquí, desgraciadament.

6. Com definiríeu la vostra música?

Com un procés en constant evolució. És una mica el riu que segueix el seu curs per montanyes i valls fins arribar al mar. Ara mateix, estem a prop de la desembocadura ja. Des de el “ Contes de la Vall de Glaç “ passant pel “ Terres de foc “ i fins avui, hem anat endurint l’estil, passant potser d’un heavy més clàssic o més power, cap a estils com el Death metal melòdic o el thrash.

7. Com us plantegeu es propers concerts? On us podrem veure?

Ara mateix tenim pocs concerts a la vista ja que estem treballant per poder treure el nostre tercer treball a finals d’aquest any, principis del vinent. Llavors volem estar centrats en això i tornar als escenaris amb material nou per oferir, així que a la que tinguem novetats us les farem saber ;)

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?

Com a espectador te’n diria 2. Un, el de Motorhead al Sant Jordi, farà uns 6 anys aprox. I el de Avantasia a Munich, l’any 2013. Com a músics, un dels millors, va ser el que vem fer a Razz 2 l’any 2010.

9. Quines són les vostres influencies musicals?

En el meu cas son molt diverses, sóc molt eclèctic, escolto casi de tot, excepte reguetón. Dins el metal grups que m’han marcat molt, Blind Guardian, Amon Amarth, Avantasia o Pantera.

10. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?

Sóc molt fan dels Siroll. Un grup de metal de casa nostra que barrejen el death, Groove metal de forma magistral. Totalment recomanables, especialment el seu últim disc.

11. Un lloc on us agradaria tocar?

Un Wacken sería molt brutal. O una gira per algun país nòrdic com Finlàndia o Suècia.

12. Que aconsellarieu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Primer de tot, que s’envoltin de gent amb ganes, gent motivada que no tingui mandra d’invertir temps i diners en el projecte en comú. I sobretot i el més important, que ells mateixos creguin en el seu grup, perquè sinó, ningú ho farà. I en segon lloc, que per molt malament que vagin les coses, no llencin mai la tovallola.

13. Què és el que us apassiona de la música? Creieu que realment la música amanseix les feres?

La música és una forma més d’expressar el que un porta dins. És una forma de comunicar-te amb els altres sense necessitat de saber cap idioma. I també té el poder d’arribar a la part més sensible de nosaltres fent emergir sentiments com l’alegria, la tristesa, la ràbia, la valentia i un llarg etc. Té claríssimament no només el poder d’amansir les feres, sinó de fer-les despertar i saltar-te a la jugular.