Parlem de Los Steaks i el seu disc "Ephermeral Existence"

Los Steaks són Ander Zabala, Iosu Urkidi i Jon Errezil.

Los Steaks "són un quadre", un mural, una cosa molt colorit, pintat amb descuidats traços on la innocència i el desvergonyiment s'agafen de la mà, on es fonen l'agradable i el incòmode, el pop i la no-wave, Dostoievski i dels Beach Boys. Guitarres Fender, percussions tribals i melodies infantils desestructurades en un mateix pla on la tensió i els grisos entren en forma de reverb i delay, efímers i exòtics arranjaments casolans formant un curiós equilibri.

És una cosa autèntic, sense artifici i proper ... actitud, efervescència i curiositat.

No és música de festa ni banda sonora d'un segrest en un fosc zulo ... és tensió, tensió sense pretensió, art popular fet a casa sense mesurar l'abast del que pot arribar a transmetre.

Ni més ni menys ... Los Steaks.

El que va començar com un projecte en solitari d'Ander Zabala, com molts altres que va tenir abans, gràcies a myspace passa a tenir un munt d'inesperades visites i alguna que una altra oferta per editar el seu treball. Això és en 2009, veient la llum el seu primer ep en Milk & Xocolata records, Munich. Va tenir una bona acollida en l'underground internacional, reeditant una edició limitada de còpies. Un so freak-punk que els va posar en els top ten del prestigiós Maximum Rock and Roll.

Això els porta a treure el seu single Pills al esgotat recopilatori de Ufo Dictator records (MI,U.S.A.)"I'd buy that for a dollar" al costat d'altres figures del panorama punk i underground com els Menthols.

Ander va trobant músics que l'acompanyaran en els seus caòtics concerts fins que dóna amb una de les peces claus que es quedarà en el trio, el bateria-monologuista, Ibon Zelaia, que eleva la qualitat de la banda en directe introduint l'acudit i la seva predisposició a passar-s'ho, i fer-ho passar al públic, en gran.

El 2010, surt amb Discos Humeantes, el Lp “No Moon Album”, distribuït en USA per Goner. Segons la premsa especialitzada  “entran como una luz brillante a la escena underground” (E.I .; Mondo Sonoro);  “vacuno de primerísima calidad, carne fresca que se degusta de tan sangrante, deliciosa” Álvaro Fierro. O,  “Carnaca cruda que Mick Collins destriparía a dos carrillos y Jeffrey Lee Pierce hundiría en salsa BBQ. Intención y convicción; la madre del cordero, con brotes de Richard Hell o exhumados de los pelucones de Phil Spector y Johnny Thunders regurgitó la bestia, luego resucitó en un disco excitado y excitante, el No Moon Album.”(Roger Estrada, Ruta 66)“Puede que estemos ante una de las obras magnas del panorama underground estatal. Su sonido se acerca a los Voidoids o unos primeros Television, no dejes si tienes ocasión de hacerte con esta pequeña joya. Es una apuesta a caballo ganador.” (Frankie Teardrop)

Sonido Muchacho va publicar l'11 de desembre de 2014 el tercer treball de Los Steaks, nou temes registrats de 2012 que regalimaven una mena de pop elèctric que rememorava tant a The Pastels com a Los Bichos. "Ephemeral Existence" amb portada del propi Zabala a partir d'una foto de la garita de guàrdia de la central nuclear de Lemóniz es un disc enèrgic, explosiu i amb gran qualitat de pop rock nacional. En aquest disc el projecte s'assenta agafant els trets característics propis de la banda i fent de lletra i música un sol ésser.