miércoles, 14 de junio de 2017

Parlem d'Oriol Ginestà i el seu disc "L'hora més fosca"

Oriol Ginestà es sent acompanyat per una presència amable quan practico ioga o quan canto una cançó. Diu; No sé si aquesta presència sóc jo, la vida, l’energia o l’univers, però com que també ho sento quan estic en un bosc o quan miro l’horitzó, m’agrada pensar que és la natura.
Tot el que faig amb la música i el ioga, només és intentar compartir allò que m’inspira aquesta presència i connexió de la manera més honesta i sincera que puc. Encara que avui no estic en cap lloc concret, arribar fins aquí ha estat una bona aventura… La música es va despertar quan tot just era adolescent i des de llavors que la sento sempre amb mi. Pràctica també ioga, el ioga va arribar una mica més tard i em va anar captivant lentament fins a ser imprescindible en el meu dia a dia.

Ara presenta "L'hora més fosca" fruit de la seva filosofia de visa, d'anar aprenent, complementant i practicant tot el que comparteix a les classes, tallers i teràpies, i agraeixo molt poder treballar i expressar-me fent allò que m’agrada i que sento natural en mi.

El nou disc d'Oriol Ginestà inclou 10 cançons que viatgen el dia i la nit, seguint els camins desconeguts de ponent. Música amb cos i ànima, que reflexa el cos interior d'aquest músic que creu en la música del cor i la lletra de l'ànima reflexada en cançons tant maques com: vells miratges, l'estrella, l'hora més fosca, salvatge, dos arbres, la meva llum, lluna blava, per un instant, mils sols o cent hiverns, cançons que a més connecten el nostre cosa amb la natura.

Disfruten aquesta cançó, "Salvatge", el estat natural de  les feres:

No hay comentarios:

Publicar un comentario