Karabash presenta "d'humans i éssers"

Karabash, l’autoedició portada a l’extrem. Sis músics de Vallirana (Jose Soto, veu i guitarra;

Cristina Jiménez, veu; Guillermo Rodríguez, guitarra; Marc Navarro, teclats i efectes; Àlex Jassé, baix; Pau Gómez, bateria.), al Baix Llobregat, presenten un disc 100% ‘handmade’

Obrir-se camí en el món de la música no és fàcil per a les bandes emergents però tot és

possible amb una mica d’imaginació i ganes. Sempre hi ha una escletxa oberta a l’esperança

i, en ocasions, trobem exemples de grups que se les empesquen per presentar propostes

artístiques interessants optimitzant els recursos al màxim.

És el cas dels Karabash, un grup d’indie folk amb origen a Vallirana, al Baix Llobregat, que

aquest 2017 presenta ‘D’humans i éssers’, el seu primer treball. Una de les peculiaritats de

l’àlbum és que de les més de 200 còpies que han editat no n’hi ha cap d’igual. Ells mateixos

s’han encarregat del disseny i han estampat les caràtules que estan disponibles amb diferents

combinacions de colors. “Cada disc és únic. L’hem dissenyat, estampat i muntat amb els caps,

els cors i les mans de cadascun de nosaltres”, assegura Jose Soto, cantant i guitarrista del grup.

És l’artesania portada a la música i una manera econòmica d’aconseguir un producte de

qualitat. “Porta més feina i fins i tot vam estar tot un cap de setmana tancats estampant però

també va tenir una part divertida i va ajudar a cohesionar encara més el grup”, afegeix.

Històries de personatges torturats

Les cançons de ‘D’humans i éssers’ narren vivències quotidianes amb to de faula moderna.

L'única excepció la trobem a ‘Delta’, la introducció instrumental amb què els Karabash ens fan

entrar en el seu univers de cançons rítmiques i atmosferes amb infinitat de detalls. Segons

Soto, “els nostres temes parlen d’històries obscures, de dolor, impotència i ràbia. Intenten ser

un reflex de la societat que estem consumint”. Hi ha personatges torturats com els

protagonistes d’‘Home de bosc’ o ‘El pescador’. També crítica social a ‘Arquitectura funesta’ o

‘No venim del mico’ i reflexions sobre el funcionament del món i les persones a ‘Espai

profund’,‘Distància’ o ‘Sal i pena’. Tot això amb un estil centrat en l’indie folk però que va

més enllà i pren aires funk a ‘Pells brillants’, inclou riffs característics del rock dur a ‘El pou’ o

es presenta subtil, amb només violins i guitarres, a l’acústica ‘Bombolles de sabó’.

Un disc km 0 gravat a casa

No està a l’abast de tothom però hi ha músics que aconsegueixen muntar-se un petit estudi a

casa amb els anys. És el que ha fet el responsable dels efectes, samplers i teclats a Karabash,

Marc Navarro: “hem gravat a casa per poder controlar tot el procés, tenir un espai on

enregistrar amb tranquil·litat i poder experimentar”. És per això que si escoltem amb atenció

‘D’humans i éssers’ trobarem detalls fets amb violoncels, arpes vocals, melòdiques o fins i tot

un piano de joguina. Si bé han fet la gravació i la mescla a casa, la masterització és l’únic

aspecte del disc que han delegat a un tercer. Tot té el seu motiu. Diuen que van triar l’opció

d’Ultramarinos Mastering i d’un dels enginyers més reputats del país, Víctor Garcia, per

apropar-se al so de discs actuals que els agraden com els darrers treballs de Joan Colomo, Pau

Vallvé o Núria Graham.

Com la majoria d’artistes de la seva generació, també han apostat per les noves tecnologies

per difondre el seu nou treball. I és que plataformes digitals com Spotify, Youtube o Bandcamp

són un bon canal pels grups emergents per publicar la seva música. Guillermo Rodríguez,

guitarrista solista del grup, explica que hi són però que, tot i això, volien anar més enllà:

“Teníem clar que penjaríem el disc a internet perquè la gent pogués descobrir el què fem de

forma gratuïta però, a més, volíem donar la possibilitat d’aconseguir el cd físicament”. I no

només això, el venen ells mateixos als concerts, coneixent en persona a qui l’escoltarà.

A més, l’han distribuït en punts de venta ubicats en diferents localitats. Així, ‘D’humans i

éssers’ es pot trobar en botigues de música de Barcelona com Disco 100 al barri de Gràcia o

Ultra Local Records al Poblenou. També en espais com l’Ateneu de Sant Feliu de Llobregat o

l’Escola de Vida Posidònia de Vallirana. No són punts de venta triats a l’atzar. Segons la

cantant de la banda, Cristina Jiménez, “tot són establiments que treballen d’una manera que a

nosaltres ens agrada, que són interessants, que aporten valor afegit.”

L’escola de les versions

‘D’humans i éssers’ és la primera experiència d’aquests músics com a autors però acumulen

anys com a membres de bandes locals i grups o orquestres de versions. Segons explica el

baixista, Àlex Jassé: “bona part dels integrants de Karabash ja ens coneixíem prèviament. Per

exemple, fa uns anys vam muntar una orquestra que es va anar fent gran”. “Després tots hem

participat en projectes diversos però aprendre a tocar les cançons d’altres grups i, en ocasions

d’estils molt diferents, ha estat la nostra escola”, afegeix.

La primavera del 2015 van començar a composar material propi i a tocar en actes de diferent

format, des de festes privades o fires fins a bars musicals o sales de concerts. Per a Pau Gómez,

bateria, l’experiència havent tocat diferents estils és important en la composició però també

en els directes. “Ens permet adaptar el repertori a les necessitats del lloc on tocarem. Podem

fer des d’acústics fins a actuacions més potents en recintes grans”.

Ara, la història continua, durant aquest 2017 estaran presentant les cançons de ‘D’humans i

éssers’, aquest disc autoeditat i autodistrbuit al 100%, per diferents pobles i ciutats de

Catalunya. També s'han inscrit a concursos com el Sona 9 amb l'objectiu de seguir creixent

com a grup musical. Com ells mateixos afirmen, “ha arribat l’hora de sortir de la cova i

ensenyar el què hem estat preparant durant aquest temps”.

Els propers concerts de Karabash:

21/04 Sant Feliu de Llobregat, Milenio

28/04 Sant Feliu de Llobregat, L’Ateneu

26/05 Molins de Rei, Espai en blanch,

01/06 Barcelona (El Poblenou),

Un disc enèrgic que amb una veu peculiar amb una calidesa i brillantor especial acompanyat de música enèrgica i molt cohesionada fan d'aquest projecte un a tenir en compte en les darreres propostes que neixen al Baix Llobregat.