Entrevistem a Senyor dels Llamps

Senyor dels Llamps és un grup sense pretensions, que canta i toca tal com raja i amb moltes ganes de riure’s de tot, començant per un mateix. Sorgit de l'imaginari d'Oriol Iglesias, bateria de grups rockers com Katarrama i Pèl de Gall, aquesta vegada ha decidit canviar d’instrument i fer que la guitarra el guiés per terrenys desconeguts fins ara a l’hora de composar. I el resultat és un disc amb nou senzills que beuen de la música ballable amb tocs de rumba, reggae, ska i pop-rock. Melodies directes per a lletres directes que segur que no deixaran ningú quiet a la cadira. I no només ha canviat la bateria per la guitarra, també s’ha llançat a cantar. 

El seu primer treball “Érem heavis i no cumbes” (Discmedi 2016) néix de la necessitat de parlar clar, expressar un món interior fortament vinculat al seu poble, Avinyó (Bages), i, sobretot, treure ferro a tot i riure ben fort. La sàtira i el sentit de l’humor són una constant en les lletres de Senyor dels Llamps que ja en el títol es riuen del seu passat vinculat al rock dur i de l’estil que han adoptat en aquest disc. Aquest és un projecte nascut de la paciència. Són cançons cuinades durant quatre anys, des del sofà amb una guitarra vella. Lletres simpàtiques i desvergonyides, sense gaires filtres ni contemplacions, música senzilla i efectiva. Una recepta que veu de l’autenticitat

Amb “Bon dia Jordi”, el seu primer single, han aconseguit gairebé 10.000 visites a youtube i després de passejar-se per tots els estudis de ràdios i televisions possibles tocant en directe les seves cançons comencen una gira que els durà a Andorra, Sant Joan de les Abadesses, Sant Boi de Llobregat, Barcelona, Balsareny, Vic, Palma de Mallorca i Calvià. Senyor dels Llamps són: Oriol Iglesias, veu i guitarra, Enric Marqués, Baix, Albert Vinyés, Teclats i David Gutiérrez, Bateria i Albert Iglesias Guitarra elèctrica, segur que si els escolteu us arrencaran un somriure.

Amb el seu darrer videoclip "Camp de terra" amb 10 dies han tingut més de 5000 visites a YouTube!!! 

Entrevistem a Oriol Iglesias Cantant i guitarra del projecte "Senyor dels Llamps"

1. Com us vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Jo vaig començar de petit amb una guitarra clàssica, devia tenir 9 anyets, però vaig canviar de seguida a la bateria que és el que he fet normalment. La vida dona moltes voltes i ara, 25 anys després, he tornat a agafar la guitarra.  De motivacions no en tenia cap, la meva mare m’hi va apuntar suposo que esperançada de treure un Paco de Lucia. Vaig estar més a prop de Sid Vicious.. 

2. Com es crear el projecte “Senyor dels Llamps” Com ha anat evolucionant al llarg del temps? 

Realment aquest projecte no es va crear a consciència, eren un conjunt de cançons que jo havia fet en viatges a Irlanda, Menorca i els  mesos que vaig viure al C-Squad (una casa okupa de Manhattan). Al tornar a Catalunya no tenia una banda estable i em va semblar interessant gravar les cançons, sempre tinc la sensació que si no ho faig es perden, i vulguis que no sap greu, hi ha feina al darrere. Potser al cap de molts anys de ser mort em torno un Sugar man!!! 

3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per promocionar els vostre disc "Érem heavies i no cumbes"? A que es deu el nom?

DISCMEDI els va agradar molt el disc i ens van fer la promoció, vam fer un munt de ràdios, revistes i fins i tot alguna tv, realment es va moure prou , cosa difícil quan no ets ningú. 

El nom és una paròdia de nosaltres mateixos. Havíem fet soroll bona part de la nostra trajectòria, heavy, punk, rock dur.. Ara de cop i volta i quasi sense adonar-nos-en estem submergits en el món dolç del reagge, l’ska, el cumbaià.. ho hem intentat compensar sent intransigents amb les lletres, sempre expliquem que fem un punk camuflat. 

4. Amb quins 5 adjectius definiu el vostre directe?

Som lletjos, directes, divertits, mal parlats i mal parits  

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música? 

No ens hi veiem, és un petit i molt difícil circuit. Procurem passar-nos-ho bé, fer el que ens agrada, i que la gent que vingui a veure’ns també s’ho passi bé. No llegim premsa especialitzada (això ho diuen els futbolistes i menteixen, nosaltres també.)

6. Com definiríeu la vostra música?

Com he dit abans fem música agradable, oberta a tothom. Les lletres són més iròniques, divertides, mal pensades. Jo crec que fem quelcom nou, barrejant el dolç i el salat de la música. Sonem agradables però camuflem algunes històries dures.

7. Com us plantegeu la nova gira? En quins llocs us han vist ja i ens quins us veuran?

Aquest any hem començat a treballar amb la Marina de LA MÚSICA AMANSEIX LES FERES, una empresa de management petitona, molt treballadora, que se’ns adapta molt i que comença a donar fruits. Després de Terrassa, estarem per Sabadell, Palma (Mallorca), Calvià, Cardedeu, Vic.. i altres llocs per tancar.

Tenim ganes de sortir a llocs nous i ensenyar el que hem fet, volem fer km junts, riure i viure, ens encanta i no ens fa cap mandra!

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador? 

Com a músics sempre que toquem a casa és especial, per tant qualsevol concert a Avinyó és entranyable. Com a espectadors molts, som freaks de la música de tot tipus i per tant consumidors de directes. Aquesta setmana precisament he estat al Sant Jordi Club veient l’Sting, ho tenia pendent, un gran en tots els sentits, fins i tot d’edat.. 

9. Quines són les vostres influencies musicals? 

Referents musicals en tenim molts, però em costaria dir-ne un que hagi tingut presència a Senyor dels Llamps. Nosaltres com deia abans sempre hem estat molt rockers i ara experimentem amb un nou concepte que ens descobreix sensacions i ens obre portes, tota una aventura bastant verge. És com una primera vegada.

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

Hi ha uns veïns meus de Santa Maria d’Oló, poble rival d’Avinyó amb el qual  des de fa dècades mantenim una tensió militar similar a la de Korea del Nord i EUA, que han tret un disc genial, es diuen EKKO i els recomano molt.

11. Un lloc on us agradaria tocar?

Als lavabos del Palau Sant Jordi, som pretensiosos però no del tot.

12. Que aconsellarieu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

No feu res del que hem fet nosaltres fins ara (llegir efemèrides). No funciona.

No feu res del que fan els altres. Només els hi funciona a ells i deixaríeu de ser originals.

Feu exactament el que us surti dels ovaris/ous. Us ho passareu teta, coneixereu un munt de gent, veureu món i no en fotreu ni cinc. Però mola molt!

13. Què és el que us  apassiona de la música?

Personalment ara mateix m’apassiona sortir de la rutina a la que som sotmesos, fent música tens un petit espai per dir el que et sembli. A ritme de balç pots explicar totes les pegues del teu veí, probablement ell no se’n adonarà i tu et quedaràs més tranquil, ves que no acabeu ballant junts.