Entrevistem a Albert Lax

Albert Lax: Fa 5 anys que toco la guitarra i composo els meus temes, en aquests dos últims anys he pogut tocar bastant en format acústic i ara presento el meu primer disc, “The Deepest String”, que agafa temes vells i nous i els porta a un nou format en elèctric que dona als temes una nova perspectiva. 

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina és o era la teva motivació

Tot ve d’un impuls que se m’ha anat de les mans. Sempre havia tingut el somni de pujar-me a un escenari per sentir el que sentien els meus ídols, i als 18 anys vaig sentir la necessitat d’expressar-me d’alguna manera, i amb la música m’hi vaig trobar còmode, podia escoltar-me a mi mateix. 

2. Com es van crear els projecte "Albert Lax"? Quins projectes has tingut abans? I com has evolucionat com a músic al llarg del temps?

El projecte fa ja uns 5 o 6 anys que existeix, tot i que en un inici no era un projecte sòlid, sinó cançons que gravava de mala manera a casa perquè em divertia jugant amb la música. Vaig començar a cantar amb un grup de rock alternatiu, Skimo Nell, vem fer uns quants concerts i fins i tot vem gravar un disc, però fer funcionar un grup és molt complicat, així que quan ho vem deixar vaig decidir intentar tocar els temes que havia anat gravant en directe. Al veure que tenia bona rebuda, vaig decidir dedicar-m’hi amb totes les meves ganes, i ara ja tinc un disc del qual n’estic molt orgullós. 

3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar la teva música i promocionar-te?

Vaig tenir la gran sort de comptar amb l’ajuda de molta gent que va aportar per tal de que el disc sortís a la llum. Vaig fer una campanya de Verkami per recaptar els fons, i vem superar l’objectiu, sinó no hagués estat possible gravar el disc. A banda d’això, i del suport de la família i els amics, el Víctor Valiente (Standstill, Sidonie, Denegro Partizan, Mi Capitán) em va ajudar amb la producció, i ha estat una experiència increïble treballar amb ell, no he deixat d’aprendre coses i a l’hora m’ha potenciat la creativitat. Els tècnics de so, el Jordi Brugués i el LLuis Cots, qui també va gravar les bateries i va mesclar el disc, em van ajudar moltíssim. L’Òscar Garrobé va gravar els baixos i també li estic molt agraït. 

4. Amb qins 5 adjectius definiries la teva música? 

Sincera, nua, senzilla, introspectiva, crua però una mica esperançadora. 

5. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?

És molt complicat entrar-hi, avui en dia hi ha grups boníssims, que superen constantment els límits de la creativitat, cosa cada cop més difícil. Tot i així, la música no té normes i sempre hi haurà gent a qui li agradi el que fas i gent a qui no, però tots i cabem. Tot és qüestió de insistir, creure-hi i tenir una mica de sort. 

6. Com definiries la teva música?

Suposo que com l’expressió més sincera de mi mateix. No sóc un músic tècnic, tot el que intento fer és buidar-me de sentiments i plasmar-los en una cançó, en un ritme o una melodia, i espero emocionar a qui ho escolti. 

7. Com us plantegeu els propers concerts i quins són? Que trobarem en el concert de la NAUB1?

El concert de la NauB1 és el primer que fem en un nou format en elèctric. Aniré acompanyat de bateria, baix, teclat i guitarra elèctrica, tots son músics increïbles i ens ho estem passant molt bé assajant. Evidentment, la idea és que aquest concert sigui el primer de molts, veurem com ens sentim sobre l’escenari i a partir d’allà anirem decidint, però jo crec que agradarà al públic. A l’abril farem algun concert a Barcelona si tot va bé. 

8. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador? 

Com a músic va ser el que vem fer a l’abril en format acústic al Teatre de Ponent, es va omplir la sala i el públic va ser el més atent i respectuós que m’he trobat mai. Com a espectador és difícil triar-ne un, però potser em quedaria amb el de Fleet Foxes a l’Auditori de Barcelona, o el de Roger Waters tocant The Wall al Palau Sant Jordi. 

9. Quines són les teves influències musicals? 

Sempre he sigut molt fan dels anys 70, Pink Floyd, Led Zeppelin, Neil Young, però crec que la música que més he sentit ha estat la dels anys 90 als Estats Units, Alice in Chains, Pearl Jam, Jeff Buckley, John Frusciante, entre d’altres. 

10. Quina és la teva última descoberta musical emergent?

Els Ljubliana & The Seawolf son un grup que fa anys que conec, però és com si sempre els descobrís de nou. Per mi veure’ls en directe és de les millors coses que pots fer avui en dia. A més, l’Oscar, qui va gravar els baixos amb mi, toca amb ells, i el cantant, el Pol Batlle, va fer-hi una petita col•laboració. Recomano moltíssim seguir-los.

11. Un lloc on t’agradaria tocar?

Posats a imaginar, m’encantaria arribar a tocar als Estats Units, però si hem de ser més realistes, m’encantaria arribar a tocar a l’Apolo. 

12. Què aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Ser autèntic. Crec que els músics hem de superar-nos, i per això hem de superar les influències, empapar-nos d’un estil i desenvolupar-lo a la nostra manera. Si la gent veu que ets sincer amb el que fas t’escoltarà. També s’ha de ser molt persistent amb el teu objectiu, i ser conscient de fins on vols arribar per superar les pors. 

13. Què és el que us apassiona de la música?

M’apassiona la capacitat que té de sorprendre’t. Un dia et lleves i penses que ja no t’aporta res, o que t’has cansat d’escoltar o tocar el mateix tema, però de cop et trenca els esquemes i et fa tornar a sentir-la com mai. És com un parc d’atraccions, que si vols no s’acaba mai.