Entrevista “Sergi Hogaku”:

Nacido en Terrassa en 1979, Sergi Hogaku se describe a si mismo como un apasionado de las

artes sin precedentes, pero sin duda fue la música, a la temprana edad de cinco años la que

conquistó completamente su corazón, cuando casi por accidente un pequeño teclado cayó en sus

manos con el que sin tener noción alguna sobre música empezaría a componer sus propias

canciones valiéndose únicamente de su oído y su entusiasta actitud creativa. A los siete años

daría comienzo su formación académica en el conservatorio de su ciudad, donde estudió piano y

solfeo hasta casi alcanzar los veinte años de edad, momento en que decide apartarse de la vía

académica para emprender un nuevo camino en solitario enfocado en la composición de sus

propias canciones conmovido por la influencia romántica de Chopin y Satie, encontrando

finalmente su sello más personal dentro del séptimo arte, donde finalmente sus composiciones se

se impregnarían de una gran carga cinematográfica.

A los veintiún año lanza su primer trabajo discográfico que lejos de tener repercusión alguna a

nivel nacional, si la tendría a nivel internacional, mercado donde no tardaría en hacerse un nombre

como compositor y productor musical, dando como resultado más de una veintena de discos

editados a nivel internacional a través de diferentes sellos discográficos con sede en España,

Alemania y Bélgica acompañados de múltiples giras y conciertos por toda Europa, durante más

de diecisiete años de profesión sin descanso, que le han permitido actuar en algunos de los más

prestigiosos festivales de Europa, a la vez que sus discos llegaban a ser re-editados y vendidos

en toda Europa, Estados Unidos y Asia.

Los vertices del tiempo

“Los vertices del tiempo”, es con seguridad su trabajo más personal hasta la fecha, donde por

primera vez en su carrera artística se aparta de su clásico estilo recargado y orquestado más

influenciado por compositores cercanos al cine como Hans Zimmer o James Horner para mostrar

su lado más intimista y minimalista más cercano a artistas como Ólafur Arnalds o Jóhann

Jóhannsson, donde el piano se muestra en su máxima expresión, entre diferentes texturas de

corte romántico y sonoridades que buscan hipnotizar al oyente alejándolo de la realidad, dibujando

paisajes evocadores cargados de sentimiento y música descriptiva, donde sin duda alguna las

composiciones de Sergi Hogaku alcanzan su mayor grado de madurez .

Así pues, será en su ciudad natal Terrassa, el próximo 18 de marzo, cuando Sergi Hogaku

presentará por primera vez en directo su nuevo album, dentro de un concierto único, donde el

artista mezclará sus interpretaciones con diferentes visuales grabados por él mismo, creando una

atmósfera única y repleta de matices audiovisuales de una gran carga intimista.

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina és o era la teva motivació?

Va ser a la primerenca edat de cinc anys, en caure per accident a les meves mans un d’ aquells clàssics mini teclats Casio PT-1 de no més de 20 tecles, amb el que, sense tenir ni idea de música, vaig començar a treure d’ oïda tot allò que sonava per la ràdio o la televisió, a més de començar  composar alguna que altra cançó senzilleta. Als set anys, els meus pares van decidir apuntar-me al Conservatori de Música de la meva ciutat, on vaig estudiar piano i solfeig fins als vint anys, moment en que vaig decidir apartar-me de la via acadèmica, per seguir el meu propi camí, més proper a l’ expressió musical i la composició per contraposició a la via més encarada a la interpretació que es seguia al Conservatori.

Ara que ho miro amb certa perspectiva, crec que va ser una de les decisions més importants de la meva vida ja que ser fidel al teu esperit és, sens dubte, l'ideal més proper i sincer que un músic pot voler per si mateix i jo sempre vaig saber, des de ben petit, que volia crear la meva pròpia música i no pas interpretar la d’ altres.

2. Com es crear el projecte “Sergi Hogaku" i com ha anat evolucionant al llarg del temps? Tens altres projectes paral.lels o anteriors?

És relativament nou, ja que en realitat Sergi Hogaku, es l’essència resultant de tots els meus projectes musicals anteriors. Però després de molts anys posant nom a tots els diferents projectes que tinc, va arribar un moment en què vaig veure que la meva nova música havia de dur el meu nom ja que era massa personal i, per tant, no em semblava coherent disfressar aquesta essència tan pura que sorgia de molts anys buscant un so realment personal i definit que s’ allunyés de tot el que havia creat fins ara.

Tinc com set o vuit projectes diferents amb els que cada any vaig editant nous discos fora de l'Estat Espanyol ja que la meva audiència està més focalitzada fora de les nostres fronteres que a la meva terra.

3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promociar la teva música?

Normalment tot el procés creatiu i compositiu comença i acaba al meu propi estudi on jo mateix estic a càrrec de grabar, mesclar, masteritzar i donar forma, en definitiva, a totes les noves idees que finalment esdevenen en noves composicions musicals.

Tot i així de vegades m’ agrada col·laborar amb diferents músics que conec des de fa molt de temps i que crec poden aportar molt a tot allò que composo, així que mai em tanco portes a rebre noves col·laboracions en els meus discos.

A nivell de promoció, compto amb la promoció que fan les meves discogràfiques estrangeres, encarregades de moure els meus discos per tota Europa, Àsia i Estats Units des de fa ja molts anys.

4. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?

Amb sinceritat allò que diuen que “ningú és profeta a la seva terra” és una frase que sovint em ve al cap ja que encara que m’ estimo moltíssim la meva terra i la mateixa ha estat una gran inspiració en la meva música, mai he tingut recolzament aquí, sobretot si tenim en compte que he editat vint-i-cinc discos a nivell internacional i mai he rebut una proposta seriosa per fer alguna cosa potent aquí. És molt trist però és així i és tal i com ho he viscut des de fa ja quasi divuit anys de professió. 

Tot i així no perdo l’ esperança i espero algun dia poder contestar aquesta pregunta de forma totalment diferent :-)

5. Com definiries la teva música?

Crec que com a “música descriptiva”, una càrrega de passatges musicals que busquen transmetre un munt de sentiments però que a la vegada descriuen diferents situacions oníriques evocades per paisatges llunyans on només la música podria esdevenir un vehicle per arribar-hi. Sona potser molt filosòfic, però és tal qual jo entenc la meva música, com una forma de ser, viure i expressar alló que sento vers a tot el que m’ envolta.

6. Quins son el propers concerts que faràs? 

Tot just encara estic tancant dates, però d’ entrada el proper mes d’ abril tocaré a Zurich i Ausburg ( Alemanya), al juny de nou torno a Leipzig i al setembre marxo cap a Itàlia.

i també aquest dissabte 18 de març als Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa.

7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador? 

Com a músic va ser fa dos anys a un festival a Leipzig ( Alemanya). Per raons personals havia decidit deixar la música i vaig rebre una bona oferta per a fer el meu darrer concert a Alemanya ja que és on la meva audiència és més potent i fidel des de fa molt anys. Però la meva sorpresa va ser en veure que unes mil persones s’ havien desplaçat des de diferents punts d’ Europa per donar-me el seu suport en aquell últim concert. En sortir a l’ escenari tots es van tornar bojos i vaig començar a plorar d’ emoció sabent que aquell no seria ni de lluny el meu darrer concert i, de fet, no ho va ser  i, a sobre, vam donar el millor concert que recordo.

Com a espectador potser va ser fa un any a Colònia ( Alemanya), durant la presentació del darrer disc de l’Anna Von Hausswolff, sens dubte mai he sentit tantes emocions en un mateix concert.

8. Quines són les teves influencies musicals? 

Són moltes i variades ja que no poso fronteres a l’ hora d’ escoltar o descobrir noves músiques, però si he d’ esmentar-ne alguna podríem parlar del romanticisme de Chopin o Satie en la vessant més clàssica, passant per Mike Olfield, Ólafur Arnalds, Sigur Ros o Jóhann Jóhannsson i  sumat finalment a una gran càrrega d’ influència procedent del cinema on compositors com Hans Zimmer o James Horner han tingut un gran impacte en la meva forma d’ entendre la música.

9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

La veritat és que darrerament estic escoltant moltes bandes que considero de gran qualitat però per esmentar-ne una diria que “Cigarretes after sex “ m’ ha captivat amb la versió que han publicat del clàssic "Keep on loving you".

10. Un lloc on t’agradaria tocar?

M’ agradaria tenir l’oportunitat de tocar un piano de cua aprop del mar, perdut en una d’ aquestes platjes desertes que ningú coneix, amb l’ única companyia del so de les onades, la sorra als meus peus i la meva música.

11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Que busqui el seu propi so, i faci allò que realment sent. Sovint, en començar, moltes persones es deixen influenciar per altres buscant un producte que els hauria d’ ajudar a conseguir quelcom important. Però la realitat en això, i en tot en aquesta vida, és que només quan tu creus en allò que fas arribes als altres per això no importa el que facis, importa que hi creguis fermament, la resta es pura ciència i ficció.

12. Què és el que t’ apassiona de la música?

Que puc sentir que no existeixen fronteres, res és realment impossible i pots arribar a comunicar coses molt profundes sense obrir la boca, només amb el impacte de tot allò que portes a dins, així com la capacitat que la mateixa té d'unir a les persones amb un vincle molt potent que em costa trobar d’ altre forma. Així que, en definitiva, la música és allò que em defineix i dona sentit a la meva vida.