Pësh és l’alter ego del torellonenc Santi Carcasona, bateria bragat en mil batalles i que ara deixa les baquetes per brendar l’ukulele i cantar les seves pròpies composicions, recollides en el disc Where The Sidewalk Ends, un àlbum amb gust a pop-rock indie i una sonoritat crua que conté onze peces, i que veurà la llum aquest 2015.
Pësh ha comptat amb la col·laboració de Toni Pagès (bateria), Sergi Riera (baix), Santi Careta (guitarra), JJ Caro (teclat), Ona Pla i Nacho Melús (veus) i les col·laboracions de Magí Batalla i Amadeu Casas (guitarra), i Mercè Martínez (veu).
Where The Sidewalk Ends ha estat gravat i mesclat a La Fusteria Estudis, per Toni Pagès i Carles Ribera
1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Quan era petit estudiava música d’una manera carrinclona i poc motivadora, a Torelló, i ho vaig deixar.
Més endavant vaig començar a escoltar discos dels Beatles, Genesis, El Último de la Fila, Springsteen,... i em vaig començar a interessar en la feina que feien, sobretot, els bateries. Aleshores vaig treballar fort durant un estiu per poder-me comprar un set de bateria i així vaig començar... donant cops!
2. Com es crear el projecte “Pësh”? D'on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup?
Pësh neix de la necessitat d’anar més enllà del ritme. Vaig comprar-me un ukulele i hi vaig descobrir un món compositiu interessant. Vaig compondre uns quants temes i vaig començar a cantar sense cap pretensió. Quan vaig ensenyar les cançons a en Toni Pagès vam decidir d’enregistrar-les, i després tot va venir rodat, però sense marcar-nos cap objectiu. Va sortir tot de manera molt natural.
El nom surt d’un dia que dinava amb una noia americana. Em demanava com es deien algunes coses en català. Li vaig dir que dinàvem peix i ella va repetir “Peix!”, amb un accent yankee interesant. Vaig pensar que, segurament, ella ho escriuria així (Pesh). La dièresi li vaig posar després, per donar-li un toc islandès al nom ;)
El grup el formo jo, bàsicament. Però Pësh no existiria si en Toni Pagès (bateria) no s’hi hagués arremangat. Actualment la banda la completen en JJ Caro als teclats, en Sergi Riera al baix, i en Toni Mena a la guitarra. La veritat és que és un gust estar envoltat de músics de tan altíssim nivell, tant professional com humà!
3. Quins mitjans, col•laboradors heu tingut per gravar els vostre disc "Where the sidewalk ends"? Amb quins 5 adjectius definiríeu el disc?
El disc el vam gravar a La Fusteria, un estudi que tenim amb en Toni, i produït per en Toni i per jo mateix. O sigui que, de mitjans, els propis!
Els músics que van gravar-lo son amics, grans músics (Amadeu Casas, Santi Careta, Magí batalla, Ona Pla, Nacho Melús, Mercè Martínez, J.C. Capdevila,...) que es van sumar amb el seu talent i art al projecte.
Els cinc adjectius: Cru, Sincer, Personal, Cuidat, Agraït (aquest darrer és a títol personal, pels que m’han ajudat en tot el procés)
4. Com ha anat evolucionant Pësh al llarg del temps?
Tenint en compte que jo mai m’havia posat davant d’un micro, l’evolució ha estat potent! Cada bolo és un aprenentatge i un nou repte.
En aquest any i escaig que portem fent bolos i presentant el disc hem aconseguit consolidar la banda. Ara sona molt compacte i en una mateixa direcció. L’evolució ha estat molt positiva, crec.
5. Com us veieu dintre del panorama de la música a Catalunya i com veieu aquest panorama musical a la vostra comarca/ciutat?
Penso que Pësh té un racó, en el públic català. Cada dia hi ha més gent que s’interessa per la nostra música. És obvi que el què fem no és comercial i està fora dels corrents “mainstream”. El que fem és molt “indie”, però tenim un espai. Clar!
Jo sóc de Torelló, Osona. Afortunadament, històrica i actualment, Osona ha donat i segueix donant excel•lents músics. Això és una sort pels que hem viscut allà, ja que hem pogut gaudir i conèixer bons artistes i bona música de manera molt propera. Que segueixi així!
6. Com definiríeu la vostra música?
Tal com et comentava anteriorment, crec que ens podem etiquetar com a Pop-rock indie
7. Com us plantegeu es propers concerts? On us podrem veure?
Aquest cap de setmana (7 i 8 de gener) engeguem la gira de comiat del primer disc, que acabarà el dia 7 d’abril a la sala BeGood de Barcelona (això és primícia!). Entremig farem algunes actuacions a Vic (Sala Pasternak - 18 de març) i altres ciutats catalanes. Tenim unes 8 dates tancades i algunes altres encara pendents de confirmar.
8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
Com a músic (percussionista) vaig tenir el privilegi de tocar a l’Auditori, el passat 26 de novembre, amb la Orquestra Integrada, que està formada per uns 100 músics amb i sense diversitat funcional. També hi havia 100 cantants (Barcelona English Choir) i un grup de 14 ballarins, també amb diversitat funcional. Va ser un concert on vaig estar emocionat de l’inici al final. Molt bonic. Música i direcció musical de l’Albert Gumí (reverències) i engendrat per la Queralt Prats (Gràcies!).
Com a espectador he gaudit de bons concerts. Recordo una vegada que van venir els Dr. Feelgood a Vic, que em van encantar. El concert de Eels el juliol de 2014, al Grec va ser increïble. ...no sé.. n’hi ha hagut molts i de molt bons!
9. Quines són les vostres influencies musicals?
Eels, Beates, The Who, The Rolling Stones, Dave Matthews, Tom Waits,...
10. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?
Ahir vaig escoltar un parell de peces del darrer disc de Pantaleó i vaig felicitar al Gerard de Pablo, que han fotut molt bona feina!
Menció especial al darrer disc de Bon Iver. Un viatge musical en tota regla. Molt d’agrair que algú que podria “tirar-se al rotllo” hagi fet un disc arriscat.
11. Un lloc on us agradaria tocar?
Qualsevol lloc on hi hagi algú disposat a escoltar-te és un bon lloc. Més que un lloc en concret m’agradaria poder tocar molt i conèixer molta gent.
12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que estudiïn, que escoltin música, que vagin a concerts, que llegeixin, que absorbeixin, que donin importància a la Música ...i que siguin feliços!
13. Què és el que us apassiona de la música?
Ella mateixa.
El què et dona.
Música és vida. No comprenc la vida sense música.
No hay comentarios:
Publicar un comentario