Va ser a l'abril del 2010 quan la banda de punk mestís Stoy ke Trino posava punt i final a la seva trajectòria musical, nou anys en què van recórrer bona part de la geografia espanyola deixant en cadascun dels seus concerts una energia i vitalitat explosiva, una manera de fer les coses que els portaria a traspassar fronteres recorrent més de deu països durant tres gires europees, entre ells França, Itàlia, Holanda, Alemanya, Suïssa, Àustria, República Txeca, Dinamarca, Eslovènia, Hongria ... van deixar gravats dos discos d'estudi, el Somiador i Senyor Bitxo i un DVD Mala Imatge gravat en directe a la seva ciutat natal, Barcelona, un document sonor i visual que mostra de la feina feta durant nou anys per tots els seus integrants.
Mateo inicia el seu camí en solitari l'any 2007, compaginant els shows acústics amb els de la seva vella banda SKT fins a l'últim dia. Armat de guitarra i veu recorre centenars d'escenaris per diferents parts del món, portant el seu missatge de solidaritat, ràbia i humor allà on cal. El 2012 surt a la llum el seu primer treball solista "La Matança de la rumba" fruit d'aquests viatges i de la seva condició contestatària amb el sistema global. Tretze cançons plenes d'energia i on es recullen totes aquestes vivències que el cantautor fa esclatar a ritme de rumba i punk en cadascuna de les seves boges representacions. El disc té molt bona acollida en els ambients alternatius i la seva música comença a sonar a Europa, Mèxic i Los Angeles.
Mateólika creix com a projecte i els directes es van succeint fins al punt de començar les primeres incursions fora de la península, França, Alemanya, Dinamarca, Mèxic ...
Vuit anys d'autogestió de pedalar fort bici amunt i bici avall, de quilòmetres incomptables i grans shows a la retina però encara quedaria temps per a més perquè a finals del 2013 ...
A finals de l'any 2013 neixen els EME DE MEAR, banda que durant anys va existir tan sols al cap de Mateu. La idea de donar sonoritat elèctrica a les cançons va ser una cosa que el cantautor sempre va tenir en ment i un cop reclutades les persones idònies el projecte cobra vida.
Vinguts de l'escena punk i hardcore de Barcelona neix una banda que fusionats els ritmes llatins amb el punk i el rock and roll aconsegueixen uns directes tan explosius que des del primer dia no han deixat indiferent a ningú. La força, l'actitud i la imatge del grup creixen en tan poc temps que el seu primer disc veu la llum en qüestió de mesos. Amb el títol de (8 cançons que no li agraden ni a la meva mare) Mateólika i els Eme de pixar inicien una gira de presentació, Fins a la mare 2014, que els porta per tota la península així com la visita a França, Alemanya, Suïssa , Holanda i República txeca. A l'espera que el seu segon treball vegi la llum, el 2015 es presenta com un any ple de sorpreses i de molt, molt, mucho..rock n 'roll.
"No apto para cabezas huecas" (Noapacahu, Mateolika 2016) ha estat gravat, mesclat, masteritzat i produït en els estudis Shasta Daisy Productions per Alex Nevado, entre desembre de 2015 i gener de 2016.
Compta amb les col·laboracions de Gabriel Mateos (S.E.) a la bateria, Jaume Fite (Morosito) al baix, Alex Nevado a la guitarres, teclats i arrenjaments, Neus (Pogo sobre mi madre) a les veus en "Pronto te estrellarás" y "Fábula con A", Juan Gomez (el Sobrino del Diablo) veus i guitarra a "La imaginación", Hector Ivalva (Ivalva) veus a "Listos para comer", Facu y Mariano (Anarkopibes) veus a "Mira que se a puesto de moda", Teix Rivera al saxo a "Orgullo patriarcal" i veus en "Tan bonita por fuera", Manel Cabello (Morosito) al caixó a "Muriendo de sed".
Un disc energètic, crític i amb la festa imprescindible per ser un bon projecte, bona música, lletres contundents i col.laboradors impressionants fan d'aquest treball el més remarcable de Mateólika. No us el perdeu, recomanat per LMALF
No hay comentarios:
Publicar un comentario