Entrevistem a Trist Trash Trio

Com l'any passat el blog LMALF dona suport al Xocolata Express Fest "Festival de música de Sabadell" on entrevistem els grups que enguany 4 i 5 de novembre tocaran al festival.

Avui acabem amb ells la ronda d'entrevistes, enguany si que ho hem acoseguit i hem entrevistat a totes les bandes del FXE, els darrers son Trist Trash Trio.

Format per Pep Caba (bateria i veus), Cèsar Giravent (guitarra i veu) i Sònia Giravent (baix, harmònica, percussió i veus) el Trist Trash Trio neix de les cendres dels Midnight Specials (1988-1994) i d’ Euterpe 77 (1998-2009). Concedint-se una llibertat estilística total a l’hora d’elaborar el repertori, el grup interpreta temes dels Midnight Specials, Euterpe 77 i propis nous, així com diverses versions, algunes d’elles adaptades al català. El seu gust pel rock de garatge amb unes gotetes de soul i una actitud punk dóna cohessió a una col.lecció molt variada de cançons. 

Al llarg d’aquests anys han compartit escenari amb bandes com els Surfing Sirles, Telephones Rouges, Salvaje Montoya, The Canary Sect o BB Sin Sed entre d’altres.

Darrerament estan treballant en una col•lecció de composicions pròpies de cara a un possible enregistrament, cançons que van presentant en directe en les diverses actuacions que van realitzant. 

1.Com veieu la iniciativa del Festival Xocolata Exprès? Vau estar a la 1a edició, que podeu destacar del seu ambient? Coneixíeu els companys de cartell?

Ens sembla una iniciativa interessant, ja que és una bona ocasió tant per conèixer-nos (o retrobar-nos) els diversos músics i grups entre nosaltres, com, per la seva transversalitat, poder ser escoltats per un públic que no és el nostre habitual; en aquest sentit creiem que això també és positiu per a aquest públic, que té una bona oportunitat per a eixamplar horitzons.

Vam estar a la 1ª edició i, a més de destacar els retrobaments i les descobertes recordem que l’ambient era de bon rotllo general.

Dels companys de cartell (d’aquesta edició) en coneixem més o menys la meitat; la resta seran tota una novetat per a nosaltres.

2. Com veieu l'escena musical sabadellenca? Tant pel que fa a grups, sales, possibilitats,...

La veritat és que estem força desconnectats d’aquesta escena si és que existeix com a tal. D’aquesta ciutat  sempre han sortit grups i pel que coneixem el moment actual no és cap excepció; d’aquí a que es pugui parlar d’una escena ja és una altra cosa.

Ara, comparat amb fa pocs anys enrere, encara hi ha llocs on es pot tocar, ni que sigui en format vermut, i amb un gran esforç i voluntat per part dels que ho organitzen, i això és bo. No obstant trobem a faltar sales especialitzades que funcionin. També és cert que sovint hi ha gent que s’ha arriscat, ho ha intentat i el públic no ha acabat de respondre.

3. Quina banda sabadellenca amb molt bagatge admireu?

Els BB sin Sed, sens dubte! Van tocar a la 1ª edició del festival l’any passat.

4. Quina banda emergent destacaríeu de l'escena actual?

Dels que ens consta que funcionen actualment, podríem dir El Tercer Semestre, Brut o Oest Trip, per exemple...Però ja hem dit que estem una mica desconnectats i segur que n’hi ha d’altres que ens agradarien però no hem sentit mai...

5. Quin es el teu darrer treball? Ens el podries definir en 5 adjectius?

Encara no tenim res publicat com a Trist Trash Trio. De fet les cançons que presentarem al festival són les que ens agradaria gravar en un futur immediat. Són una col•lecció de cançons heterogènies, urgents, sinceres, directes i amb sentit de l’humor (de vegades negre i de vegades absurd)

6- Quin estil de música feu?

Resumint-ho molt fem Rock’n’Roll. Tenim influències d’artistes com Bo Diddley, del rock de garatge dels 60’s i del punk de finals dels 70’s, barrejat amb un amor pel Soul que encara que  no sempre sigui visible, sovint hi plana en esperit.

7. Quins concerts son els propers que teniu? Que oferireu al FXE?

El divendres 21 d’octubre toquem a Barcelona junt amb la banda anglesa The Fireworks i a finals de novembre tocarem a Madrid, un showcase a l’auditori de Delia Records.

Com ja hem comentat abans al FXE tocarem bàsicament aquesta col•lecció de temes propis (cal tenir en compte que habitualment fem moltes versions) que tenim la intenció de gravar aviat, algunes de les quals no hem tocat mai en directe.

8.  Quina cançó escoltaries prenent una tassa de xocolata desfeta?

Buff, aquesta és difícil...Bé, potser el Caga Traga de Ulan Bator Trio.

9.  Ens podríeu explicar una anècdota de la gira o el grup?

Cada actuació passen coses...Ara ens hem quedat en blanc. De cop ens ve la imatge al cap d’una vegada que una iaia (però molt iaia) es va voler fotografiar amb nosaltres fent veure que tocava el baix, o d’un senyor a Masos de Tamúrcia que va aprofitar la nostra actuació per poder ballar (agafat) amb totes les noies presents, com si estiguéssim fent música d’envelat.

10. Que us apassiona de la música?

La música, determinada música és clar, encara que sigui dels estils més diversos, sempre ens ha fet vibrar a tots amb especial intensitat, des de petits. Sobre el fet de tocar-la, o tenir un grup, la sensació de creació col•lectiva quan una cançó comença a agafar forma és addictiva, això encara al local d’assaig, i poder-ho després compartir en directe, comunicar-se d’aquesta manera, la possibilitat que et dóna de que passin coses màgiques...això, si ho has tastat, ja no ho pots deixar mai.