viernes, 21 de octubre de 2016

Entrevistem Criatures

Un duet íntim, on la gralla i l’acordió es traslladen a uns terrenys poc explorats per aquests dos instruments. Sense perdre els orígens, i tocant sempre de peus al terreny tradicional, ens acostem a nous estils i a nous rítmes. Un treball menuciós per poder traslladar en un entorn concertístic aquests dos instruments tant arrelats a la festa popular a peu de carrer.
Els dos col·laborem junts en altres projectes i des de fa anys hem anat fent petites aparicions conjuntament, així que era qüestió de temps que apareixés Criatures.

El grup Criatures han guanyat recentment el concurs Sons de la Mediterrània. 


1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la vostra motivació?
Marçal: Vaig començar a fer música als quatre anys a una escola de la Garriga i als cinc ja vaig anar a l’Escola Municipal de Música del mateix poble. Allà vaig fer tota la formació acadèmica clàssica i hi vaig cursar tots els cursos de violí i algun any de piano. Als quinze anys, a la Trobada d’acordionistes de Maçaners (Berguedà) un home em va posar un acordió diatònic a sobre i em vaig enamorar totalment. Vaig començar a estudiar acordió i poc a poc vaig anar abandonant el violí i el piano. Als divuit anys vaig entrar a l’ESMUC on em vaig consolidar com a músic tradicional.
Des de ben petit que tenia molt clar que em volia dedicar a la música. Em passava 11h cada setmana fent classes a l’escola de música i no volia fer cap altra cosa, però el violí i la forma de fer de la música clàssica va fer que acabés avorrint una mica la música; fins que vaig descobrir l’acordió i el món de la música tradicional catalana, que em va deixar embadalit i em va tornar a omplir de motivació.
Ivó: Vaig començar als 6 anys tocant el piano a La Flauta Màgica de Figueres. Als 8 començo a tocar la gralla i m’incorporo a l’Aula de Música Tradicional i Popular, també a Figueres. Al mateix temps començo a tocar amb els Grallers de Figueres, amb els quals acompanyàvem les figures del Seguici figuerenc. Veient que m’agradava més la música tradicional que la clàssica, abandono el piano per tocar altres instruments tradicionals com la tarota o la tenora. Em titulo a l’AMTP com a Mestre Instrumentista i anys després a l’ESMUC.
El que m’apassiona de la música és la varietat de coses que es poden arribar a fer i el continu aprenentatge. Mai s’acaba i sempre hi ha coses que et motiven, com projectes nous, reptes, encàrrecs... i també tota la gent que convivim en aquest món. El meu cercle d’amics són alhora els meus companys de feina, i vagi on vagi sempre hi tinc amics i coneguts. Coneixes molta gent i llocs nous, tot i això, és una feina sacrificada i dura en alguns moments.

2. Com es crear el projecte “Criatures”? D’on sou? D’on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup? Quin projectes heu tingut abans i paral.lelament?
Nosaltres som en Marçal Ramon i l’Ivó Jordà, de La Garriga i de Figueres respectivament. Els dos formem part de diferents projectes musicals molt variats on toquem amb altre gent, La Cobleta de la Copeta, que fem ball folk; Anem de Festes, que és un projecte pedgògic per a públic familiar; La Companyia Imaginària d’Arrel, amb qui fem diferents produccions...  En solitari també tenim altres projectes com Aires del Montseny, de ball d’envelat; l’Esvorell, de música i dansa; la BigCat de música llatina; Els Groullers... Tot i la varietat de projecte, entre nosaltres sempre hi ha hagut molta entesa musical, i era qüestió de temps que tiréssim endavant algun projecte els dos sols. Així que després de fer un primer bolo a una escola, va sorgir Criatures. Per això el nom.

3. Com ha anat evolucionant al llarg del temps? Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per promocionau-se com a grup?
Vam començar fent molt repertori tradicional i de taverna, bastant pensat per tocar a bars i animar la gent, però poc a poc hem anat modificant el curs del grup i hem acabat fent música més cambrística per escoltar. La veritat és que no hem tingut cap mena de suport de mitjans ni col·laboradors, Criatures és un projecte que hem anat cuinant molt a poc a poc i nosaltres sols. Al principi no li donàvem gaire prioritat perquè justament també estavem submergits en la creació dels altres grups que també compartim, però poc a poc ens n’hem adonat que és un producte interessant i original i l’hem acabt prioritzant molt, sobretot l’últim any. Dins el món de la música tradicional costa molt tenir suport publicitari, mediàtic, dels mitjans… és un món que no mou gaires diners i que atrau un nombre de públic relativament petit, per això estem molt acostumats a no només ser músics sinó també encarregar-nos de la part de publicitat, producció, gestió…

4. Que ha signinificat per vosaltres guanyador el concurs Sons de la Mediterrània?
És un privilegi. Cada any es presenten molts grups al Concurs Sons, i ser dels quatre finalistes ens va alegrar molt. Evidentment guanyar-lo ens ha alegrat encara més, cosa que ens ha fet posar-nos les piles ja que creiem que ens ve una responsabilitat a sobre bastant important, i hem de seguir treballant per donar el màxim del nostre producte. Hi ha molta gent que ha confiat en nosaltres, i ara hem de demostrar que no s’han equivocat.

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana? Com veieu el panorama musical a la vostra comarca?
Amb Criatures no tenim cap mena de pretensió de ressaltar a cap mena de panorama musical. Simplement tenim moltes ganes de ciunar un producte original i diferent. No ens podem posar a cap dels “blocs” preestablerts. No fem ball, no fem música tavernària, no fem cançó, tampoc és música de cambra… és un intent de portar la música d’arrel (la seva sonoritat) a un estadi més formal però salvant molt les distàncies amb el que són els grups de cambra clàssics.
A les nostres comarques (Vallès Oriental i Alt Empordà) podem dir que hi ha un molt bon nivell musical, pel que fa la música tradicional. Hi ha molt interés i moltes ganes de fer coses i això és el més important.

6. Com definiríeu la vostra música?
Nosaltres diem que fem cambra d’arrel. És l’etiqueta que ens hem penjat. Això vol dir que fem música cambrística, tranquil·la, suau, detallista, de petit format... però sense perdre el toc de la música d’arrel, que és el que li dóna els nostres instruments, la nostra formació com a músics i en part el repertori.

7. Com us plantegeu es propers concerts? On us podrem veure?
Ara mateix, estem en un impàs ja que hem acabat la gira d’estiu, hem acabat el Concurs Sons (en aquest cas de la millor manera) i ha arribat el moment de començar a pensar, per una banda, en el nou espectacle musical que volem fer ja que volem renovar molt repertori, i per l’altra banda, en el disc que enregistrarem aquest hivern i que presentarem l’abril del 2017. A part, també tenim algun concert més com el dia 30 d’octubre a les piscines de Fondarella i d’altres que encara estan per confirmar dates a Granollers, Figueres, la Garriga, Castelldefels… En principi la nostra idea és prioritzar el disc aquests mesos, però.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
Com a músic impressiona molt tocar a llocs amb molta gent, i on t’exigeixes molt, però també son molt gratificants els concerts petits on tens el públic molt a prop i acabes creant un vincle amb ells, per exemple qualsevol de l’última gira que vam fer amb Criatures a Galícia. Com espectador, és impressionant veure els concerts de gran format on t’imagines el que deu costar tot el montatge del darrere i les hores de preparació que implica allò.

9. Quines són les vostres influencies musicals?
Marçal: En el meu cas, primer de tot, sempre m’he inspirat molt amb el meu tiet, en Toni Ramon, director de corals reconegut a nivell europeu, que ens va deixar fa uns quants anys. I, pel que fa la música tradicional, sempre intento absorbir tanta informació com pugui d’en Marcel Casellas, en Jaume Arnella, en Joan Figueres, la Guida Sellarès, en Jaume Ayats. Són gent immensament vàlida i sensible que han lluitat molt i han creat un estil propi en el seu camp. Els admiro i m’agrada aprendre d’ells.
Ivó: Les meves principals influències han sigut els meus mestres. Però no només els de gralla, que han sigut en David Antius, Perepau Ximenis, Roser Olivé i sobretot en Dani Carbonell, sinó d’altres camps com l’harmonia, la composició, etc. com en Jordi Molina i Marcel Casellas. Però durant tots els meus anys com a músic he coincidit amb moltíssima gent molt bona de qui he après molt, com en Manu Sabaté, el meu germà Nil, els companys de Groullers, els de la BigCat de Música Llatina...

10. Un lloc on us agradaria tocar?
Hi ha molts llocs on ens agradaria tocar, llocs emblemàtics com la sala de concerts del CAT, on hi tocarem a l’abril, o la Fira de Manresa, que tot i que hi vam tocar per la final del Concurs Sons, ens agradaria poder-hi fer un concert senser, que en principi farem l’any que ve. Però també ens agradaria portar la nostra música a altres països, com hem fet ja dues vegades amb Galícia. Allà hem tingut molt bona rebuda sempre i segur que a altres llocs com el País Basc o França, que són llocs on valoren molt la música, també hi gaudiríem tocant.

11. Que aconsellarieu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que faci la música que li vingui de gust fer. Per tal de que la gent s’ho passi bé amb la teva música, primer t’ho has de passar bé tu, i tu difícilment estaràs a gust tocant una música amb la que no hi creus.

12. Què és el que us apassiona de la música?

Que cada dia és diferent: mai saps on tocaràs, amb quin públic, com anirà el concert... i això sempre és emocionant. També el fet de conèixer gent i llocs constantment. És una feina entretinguda, on fas el que més t’agrada per intentar agradar a la gent, i això no deixa mai de ser un repte, i els reptes són el que ens apassiona.

No hay comentarios:

Publicar un comentario