Entrevistem a Est Oest

Est Oest és primavera. Es fixen en les arrels i en l'entorn que els ha vist créixer i, enèrgicament, emergeixen de la immutable boira dels hiverns a Vic. Est Oest floreix i explota amb directes de força desbocada, intensos, de textures variables, com el ritme d'una natura delicada, extravagant i irregular. Cançons amb aromes fresques, que porten a qui les escolta a un indret inesperat. Mishima, Roig!, Adrià Puntí, Radiohead, The Strokes o Snarky Puppy són, entre d'altres, noms que construeixen l'univers musical d'aquest quintet, formant una amalgama inconfusible que ens convida a gaudir de les sensacions d’un món de contrastos, extremadament vital en totes les seves formes.

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Tots nosaltres hem passat per l’escola de música de Vic, això és importantíssim alhora d’entendre’ns quan assagem. Una de les coses curioses amb les què ens trobem ara és que cap de nosaltres estem tocant a Est Oest l’instrument amb el qual ens vam iniciar en el món de la música. 

T’ho poso aquí, perquè és graciós: en Joan Rial (cantant i guitarra acústica) va estudiar violí. Igual que en Nil (bateria). En Ferran (guitarra elèctrica) va estudiar cello, en Joan Paré (baix) va estudiar piano, igual que en Martí (guitarra elèctrica i teclat). 

A partir d’aquí, tots vam canviar d’instrument perquè no erem gaire metòdics a l’hora d’estudiar i volíem fotre soroll fora de les aules d’estudi. Tots ho vam fer, en grups diferents, abans de reunir-nos a Est Oest, en formacions que, estilísticament, anaven des del pop fins al punk, passant per la rumba, el jazz, el rock. Tot això que teníem de guanyat i no ho sabíem, vés per on. 

2. Com es crear el projecte “Est Oest”? D’on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup i quins grups havíeu tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?

La gènesi d’Est Oest són en Joan Rial i en Ferran, exmembres de Siracusa, que tenien en ment fer un projecte de caràcter pop. Tots dos eren molt fans (com la resta d’Est Oest) del pop català, que trobem que viu una nova etapa d’or, a partir d’aquesta última dècada. Mishima, Mazoni, Pau Vallvé, Inspira, El Petit de Ca l’Eril, Anímic, La Iaia, Nyandú, Mates Mates... I un llarg etcètera són els seus referents.

El tercer membre del grup va ser en Martí, que en un primer moment va ser fitxat com a bateria. Ell venia de tocar en grups com Carrouages, Els Kebabs, Ohios o Power Burkas. Aquests tres vam gravar la primera maqueta, l’Últim Sol, que ens vam autoeditar l’estiu de 2014. 

Justament, gravar aquesta maqueta va comportar molts dies de llevar-nos quan sortia el sol, per l’est, i anar-nos-en a dormir sense veure’l pondre’s, per l’oest. D’aquí ve el nom: Est Oest és un homenatge a la feina que va comportar confegir aquesta maqueta (de la que estem molt contents).

A partir d’aquí, ens vam adonar que ens faltaven braços per tocar tot el que havíem gravat. Per sort, vam trobar en Joan Paré i en Nil, que tots dos venien del món del jazz, de grups com La Tropa, Odetualet Quintet, o Tumbaos. Ens coneixíem, més o menys, d’haver-nos vist per l’escola de música. De seguida ens vam entendre excepcionalment bé i ara ja gairebé som amics. 

3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per gravar el disc? Com us he promocionat com a grup?

S’ha de reconèixer que els mitjans que vam tenir per gravar-nos eren minsos, a nivell de recursos i a nivell d’experiència. Anàvem una mica a cegues però teniem clar que volíem gravar els temes. 

Precisament, el fet de posar-nos-hi sense massa premeditació ni recursos és el que li dóna a la maqueta un so molt especial i que, amb perspectiva, cada vegada ens agrada més perquè és una sonoritat molt poc usual. Es nota que no és perfecte a nivell tècnic, però és una gravació curiosa i a la que tenim una estima especial. 

Hem intentat promocionar-nos a través de les xarxes, però això ho pot fer tothom. El millor que tenim nosaltres és tota la gent que s’ha enganxat a la nostra música i que ha vingut a donar-nos suport als concerts. No parem de col•leccionar concerts per emmarcar, de veritat. Sembla un tòpic, però és totalment veritat: Est Oest és el que és gràcies a tota la gent que ho viu.

4. Que se sent al participar al premi Sona9 i arribar ha estar classificat?

Participar (i de pas, guanyar) al Sona9 ens ha servit per prendre’ns el nostre projecte cada vegada més en sèrio. Ens ha ajudat molt a prendre consciència de tots els detalls que s’han de tenir en compte com a banda, des del directe fins a la relació que tenim entre nosaltres durant el dia a dia, que és molt important.

La veritat és que sortir guanyadors del Sona9 és una vivència que recordarem amb molta força tots nosaltres, perquè hi hem posat molts esforços, nervis i emocions. 

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana? 

La música catalana viu un moment molt bo i volem ser una peça més d’aquest engranatge que ajuda a fer de la cultura una eina molt valuosa d’àmbit públic. Entenem que és bo que hi hagi una competència sana tant en generacions com en estils i pensem que hi ha lloc per a tothom perquè cadascú té una manera particular d’entendre i projectar la música. 

6. Com definiríeu la teva música?

Som un grup de pop-rock, tot i que a hores d’ara aquest concepte no serveix per definir. Tenim elements del pop a l’hora de concebre les cançons, a nivell d’estructura i harmonia. Ens agrada treballar-les a tots els nivells, però quan arrangem i ampliem capes i textures, tenim tendència a portar aquesta base pop cap al terreny del rock. La combinació de tot plegat forma una amalgama de sonoritats que tenen en comú que són cançons alegres i carregades d’adrenalina.

7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure? 

Ens agrada portar un discurs que reflecteixi la nostra manera d’entendre la música. Molt intensa i que transmeti vitalitat. Hem d’agafar soltura dalt de l’escenari, ens falta experiència, però això no fa que no els gaudim, perquè el que tenen els concerts és que en cada etapa i en cada lloc i temps, són únics i irrepetibles, i d’això intentem ser-ne sempre conscients. Ho donem tot. 

Ara hem tocat recentment al Mercat de Música Viva de Vic. Podeu veure concerts al nostre facebook i web. El proper 1 d'octubre estarem a la NauB1 de Roca Umbert a Granollers juntament amb Quimi Portet.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador? 

Com a músics hem de dir que n’hem fet pocs però tots molt intensos. Hem tocat a la Jazz  Cava de Vic el nostre primer concert, i òbviament va ser molt especial. El que hem fet més lluny ha estat a Santa Coloma de Queralt, on ens van acollir com si fóssim del poble i ens vam sentir molt valorats. També s’ha de dir que la final del Sona9, pel que té de simbòlic i per tota la gentada que ens va venir a veure, ha estat un punt d’inflexió inqüestionable en la nostra trajectòria. 

Dels que hem vist com a espectadors, cadascú de nosaltres té els seus, però tots hem estat en l’última edició del Primavera Sound veient mil coses que ens flipen. En Joan Miquel Oliver, els Jungle, Strokes, Unknown Mortal Orchestra, Caribou, Núria Graham, Mac deMarco...

9. Quines són les vostres influencies musicals?

Les influències són molt diverses. Tots venim de cultures musicals una mica diferents i tots hem portat els nostres referents a l’hora de composar. Des dels Snarky Puppy, passant per Pink Floyd o Radiohead, els Strokes, el mateix Mac de Marco, Real Estate, i no acabaríem mai, però també la música de casa: els Duble Buble, en Quimi Portet, l’Adrià Puntí, Mishima, Pau Vallvé, Raydibaum, La Iaia, Mazoni... Tampoc acabaríem. 

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

Un grup que es mereix tota la nostra admiració, tan musical com personal, que hem conegut durant el viatge pel sona9, els Roig!, que són de Mallorca. Molt bona gent i molt bona música, molt elaborada, amb una profunditat increïble.

11. Un lloc on us agradaria tocar?

Ens hagués agradat molt tocar al PopArb, que per mala sort ha desaparegut. Per sort, encara queden molts festivals i llocs precisos per anar, però si podem triar, que tingui un bon restaurant ben a prop.

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Els diríem que és imprescindible creure’t i estimar-te el què fas. I que, com tot a la vida, res no és fàcil sense esforç i que qui té sort és perquè la busca. 

13. Què és el que us  apassiona de la música?

Que sempre es podran fer coses noves. No s’acabarà mai.