sábado, 24 de octubre de 2015

Entrevistem a Jordi Pèlach

Jordi Pèlach: Nascut a Santa Coloma de Farners, l’any 1980, i instal·lat a Barcelona, les seves composicions destaquen per l’honestedat radical, l’elegància, l’eclecticisme estilístic i per la qualitat literària dels textos, que parlen sense complexos de temes profunds, tals com la veritat, l’amor, la mort o la llibertat. La seva veu, curada i plena de matisos, aspira a convertir-se en familiar des del primer moment.


1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
De petit ja m’agradava molt escriure i construir situacions mitjançant les paraules, i a l’adolescència vaig descobrir que també m’agradava molt cantar i estar sobre l’escenari. Fer cançons com a mitjà d’expressió artística, i cantar-les després, de la manera més autèntica possible; compartint el que faig amb quanta més gent millor; és la motivació.

2. Com es va crear el projecte “Jordi Pèlach” i com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Després d’un parell d’anys cantant amb pseudònim de manera molt lliure, em va semblar que era moment d’utilitzar el meu nom i construir alguna cosa més estable. Llavors vaig fer dues maquetes, anava més sol i temptejant el terreny. Com que la cosa agafava forma,  era moment de gravar una obra més extensa, i col·laborar amb més gent, i així al 2013 vaig començar a preparar el que és ara La cambra freda.

3. Quins mitjans i col.laboradors has tingut per gravar el teu disc “La cambra freda”? Que podrem trobar a aquest disc? 
Al disc s’hi troba cançó d’autor folk independent, amb elements de pop i rock. Els textos estan molt cuidats, i parlen de realitats humanes, inevitablement mesclades amb somnis i reflexions. És un disc que avança, hi passen coses, cap cançó és igual a l’anterior, si no que es matisen unes a altres i es donen impuls, i al mateix temps, tot forma una unitat amb personalitat pròpia. 
En aquesta línia, gairebé en cada cançó m’acompanya una formació diferent: En la gravació hi han col·laborat Martina Cocchini al piano, Arturo García-Lago a la guitarra, Laia Pallejà al violí, Aleix Forts contrabaix, Marta Rosell flauta travessera i Oriol Tonietti a la bateria. L’Albert Palomar ha estat molt important a la producció, i també ha gravat guitarres elèctriques i melotrons. Hem gravat al seu Aviram Estudi, a Manresa, i l’hem masteritzat amb l’Yves Roussell. El poeta de la Romanya Enrico Banzola m’ha escrit textos per dues cançons. El workart ha estat obra de l’artista Carme Martí. Com veieu, vaig sol però el disc és una obra conjunta a on diferents artistes hi han posat de la seva part.

4. Quan temps ha portat la gravació i post-gravació del disc?
El disc el vam gravar amb poc més d’una setmana, però portàvem setmanes treballant-hi. Després alguns dies més amb les mescles i el màstering, i un temps d’espera d’alguns mesos perquè estava decidint la millor manera d’editar-lo.

5. 5 paraules per definir el teu projecte?
Finestra, cambra, espurna, llibreta, pell. 

6. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?
Jo vaig bastant per lliure, i m’agrada que sigui així. Crec que formo part d’una alternativa de qualitat que s’està creant de manera independent, als que ens costa sortir a la llum perquè el mercat encara està ocupat per empreses que es queden amb tot el que poden pel seu benefici propi, com és normal. Jo estimo el que faig, i l’amor sempre triomfa, o sigui que em veig molt bé.     

7. Com definiries la teva música?
La recepta és usar melodies senzilles i cantables, que extrec de l’imaginari compartit i del meu propi, per tractar temes més o menys profunds que remeten a l’experiència humana, i que m’interessen en un moment concret perquè intueixo que representen quelcom de valor o un cert desequilibri, una mica com aconsellava fer Goethe. Al nucli del que faig sempre hi ha una filosofia concreta, una idea o visió de les coses, vestida de música popular. A nivell d’arranjaments, fins ara em mantinc moderadament eclèctic, m’agrada intentar diferents idees i moure’m entre línies sense casar-me amb ningú, més que amb l’honestedat i l’elegància.

8. Com us plantegeu els propers concerts i quins son?
Crec que ha arribat el moment d’establir un format per fer més concerts amb banda. Aquest final d’any el dedicaré a això, i a començar a preparar més cançons per fer alguna cosa nova al 2016. Tinc pendents diverses coses interessants per concretar, que aniré donant a conèixer, per exemple tinc moltes ganes de sortir a tocar fora de Catalunya, i crec que faré alguna cosa en aquesta direcció.

9. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador? 
Com a músic, em va agradar molt actuar aquest any a la fira de la música de Cardedeu. El format de tres passis em va estimular molt, i a més allà se’m va permetre desplegar part del meu imaginari, mitjançant la creació d’un decorat que representava La cambra freda. Literalment, rebia els assistents del concert a casa meva, tot i estar al mig d’un carrer. 
Com a espectador, Wilco al Palau de la Música va ser molt impactant. Ho fan tot a un nivell sublim, els molt cabrons. Més recentment, Sufjan Stevens a l’auditori del fòrum m’ha deixat totalment al·lucinat.

10. Quines són les teves influencies musicals?
M’agraden moltes coses, però relacionades amb el que faig ara, destacaria el Dylan, Morrissey, Jacques Brel, Neutral Milk Hotel, Will Oldham, Serge Gainsbourg, Dominique A, Bon Iver, Johnny Cash, Andrew Bird... Són artistes que han arribat a el més alt, que em van mostrant tot el que es pot fer des d’una posició de cantautor, i jo llavors puc anar fent a la meva. Després, escolto moltes coses diferents, des de punk a electrònica, passant per clàssica o hip-hop.

11. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Pistola i Ian Sala són dos dels artistes més emocionants que han aparegut últimament, us els recomano. 

12. Un lloc on t’agradaria tocar?
Una ferreteria Cofac, un mercat de peix, el Bagdad, la fàbrica de la Seat... El Liceu tampoc no estaria malament, m’encantaria explicar els meus acudits dolents sobre l’escenari. 

13. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que La Força els acompanyi.

 14. Què és el que t’apassiona de la música?
Per mi la música popular és un mitjà d’expressió assequible, però especialment ric i carregat de significats, que hi anem afegint tots els que la fem i l’escoltem. Això ho gaudeixo sobretot construint les cançons i en les gravacions. A l’hora del directe, m’apassiona el fet d’estar tots junts, públic i artista, i gaudir, aturar el temps, carregar l’energia i apuntalar l’existència. De vegades, al cantar una cançó en directe i veure la reacció del públic, veig com es tanca un cercle de significat, i em dic: “Ah, era això”. 
La música té una part intangible, inefable, allibera molta energia i és interessant utilitzar-la pel benefici comú: tant funciona de manera molt superficial (Per ballar, per rentar els plats amb alegria) com d’altre molt profunda (Acompanyar-te en moments importants de la vida, de reflexió o d’alta càrrega emocional.) Actualment la creació musical sembla inseparable del negoci i les lleis del màrqueting, però és a causa del capitalisme inconscient i de les ànsies carnívores dels que volen triomfar a qualsevol preu; en realitat és un art amable i terrenal que no necessita de res més que de si mateix per arribar al màxim, i és aquí a on vull posar l’energia. Una cançó és un petit univers tancat, suspès en el temps, a on ni ha res que no hi sigui dins, a on un hi pot tornar sempre que vulgui, i sempre serà diferent. Tot això és meravellós, i val la pena cultivar-ho.

No hay comentarios:

Publicar un comentario