ROGER PISTOLA MASCARÓ neix a Manacor dia 1 de gener de l’any 1989.
Des de ben petit ja demostra interés per la música, cantant tot el dia per casa. Als 5 anys, aconsegueix convencer al seu pare perque li compri una guitarra espanyola més petita que les normals. El seu primer professor de guitarra és Damià Timoner.
Als 6 anys fa el seu debut en públic al Bar Catòlics de Manacor, la seva primera cançó es diu “cançó sense nom”. Durant uns anys segueix fent concerts en solitari, interpretant versions de cançons infantils, temes den Guillem d’Efak, etc. Toca en molts pobles de l’illa, en ocasions al costat de músics com Biel Majoral.
A l’any 1999 coneix a Esteve Huguet en un concert de blues. Formen el que després serà Eclipsi, el seu primer grup, al qual s’hi afegeix Xisco Tous a la guitarra. S’hi van incorporant nous membres i fan bastants de concerts arreu de Mallorca fent versions de grups de rock català, i alguns temes propis. Fan de teloners de Sopa de Cabra l’estiu del 2000.
Al final de l’any 2000, Eclipsi es dissol, però Roger, Esteve i Xisco, amb la incorporació de Victor Tugores al baix, formen Kard's Piken.
Amb Kard's Piken fan una gran quantitat de concerts, tant a l'illa de Mallorca com a Barcelona, Madrid, Murcia i fins i tot a Praga (República Txeca). Editen un disc homònim (Blau/Discmedi, 2004) i el "Kard's EP (Autoeditat, 2006). Participen a la Global Battle of the Bands, al 2006, on queden finalistes a Madrid. El seu període d'activitat es comprèn entre l'any 2001 i l'any 2008.
A l'any 2003 coneix a Martí Riera, durant un Campus Rock a Montblanc dirigit per Toni Xuclà, on hi participaven músics com Jimmy Pinyol, Cris Juanico, Pemi Rovirosa, Joan Pau Chávez, Llibert Fortuny, Gerard Quintana, entre altres. A partir d'aquell moment comença una amistat que els condueix a formar See, juntament amb Esteve Huguet, després de la dissolució de Kard's Piken. El projecte es consolida després de l'incorporació de Charly Hinojosa al baix.
A l'any 2008, se'n va a viure a Barcelona, on resideix des de llavors.
Amb See editen dos discs : "Early morning sun" (Autoeditat, 2009), masteritzat a Nashville, Tennessee per el Bob Ohlssonn de la Motown i "Opposite poles" (Autoeditat, 2012), aquest últim gravat al prestigiós estudi de MusicLan, on hi han passat artistes com Bumbury, Fito & Fitipaldis, Mariah Carey, Manolo García, Albert Pla, Quimi Portet, Sopa de Cabra, Sapo... entre molts altres.
Graven un total de tres video-clips i fan concerts a sales de renom de Barcelona, Euskadi i Madrid, on participen al FestiMad de 2011. L'any 2012, Esteve Huguet decideix abandonar Barcelona i la banda, seguit de Charly mig any més tard. Després de canvis de formació infructuosos, See es separen al cap d'un any, l'octubre de 2013.
Paral.lelament, entre l’any 2004 i el 2009 forma part del grup de versions de clàssics del rock’n’roll Hole Sound, amb membres del grup Red Ribbon i Roig!: Saimon Femenies i el Tio Bob. Des del 2012 també forma part del trio de versions Train of Love, juntament amb Toni Llull i Jorra S. Peset.
Ha col.laborat amb en Joan Bibiloni en tres discs de Rondalles de Mossèn Alcover, aixi com en el disc "Nyam-nyam", juntament amb diversos músics de Mallorca i Catalunya. També va posar la veu en la versió del tema “Colors” que Joan Bibiloni va publicar al disc “Ma a es cor”.
A partir del 2011 també acompanya a la cantautora Ivette Nadal com a guitarrista en directe, juntament amb Lluís Riera i Eloi López, i participa en la pre-producció i gravació del seu disc "Mestres i amics " (2012), produït per Jordi Busquets.
Durant l'hivern de 2013 composa 11 cançons en català en dues setmanes, les primeres en la seva llengua materna des dels primers temps de Kard's Piken, vuit o nou anys enrere. Temes que enregistra aquest mateix any de forma casolana amb Jorra S. Peset. Toni Toledo (Sexy Sadie, Amaral, Ivan Ferreiro...) hi grava les bateries i s'encarrega de la masterització. Aquest disc, mesclat conjuntament per els tres participants, s'anomena "Perdó, però" (2014), i és el primer amb el nom de PISTOLA.
Pistola - A punt i a part
O el foc redemptor. Perdò, però (Autoeditat 2014) apuntava alt –massa, i tot– però és A punt i a
part (Velomar Records 2015) l’encarregat de confirmar moltes més coses de les que el seu propi
creador hauria pogut imaginar: des de la seva envejable inventiva a l’aparent i despreocupada
naturalitat que té a l’hora de compondre música útil, transcendent, necessària. Tot això, a més, dins
d’un cicle que mai s’acaba de cloure, on Roger Pistola Mascaró (Manacor, 1989) demostra trobar-se
en una continua metamorfosi: sense haver complit la trentena d’anys, Roger s’ha reinventat tantes
vegades com qualsevol artista que hagi dedicat la seva vida sencera a la música.
Poc a poc, hem vist créixer l’infant que preferia els instruments musicals a les joguines per
convertir-se en el turmentat adolescent que es posà al capdavant dels precoços Kard’s Piken.
Després, instal·lat a Barcelona, es convertí en el motor creatiu d’uns See que, després de dos
rotunds treballs, acabaren per convertir-se en els actuals Mayday Disorder: l’hem vist, també,
convertit en el fidel acompanyant de la cantautora Ivette Nadal, al temps que circulava pels hotels
de Llevant a cop de versió amb els Train of Love. O fotent-se del sant i de la festa amb els sàtirs Mo
Beim, on comparteix line-up amb el seu germà Joan Adrià.
El que més m’agrada d’aquest notable currículum –del que, segur, m’estic deixant algun episodi– és
el seu alter ego en solitari. En llengua pròpia i amb una proximitat que corprèn des de la primera
escolta, Pistola aconsegueix facturar autèntiques lluminàries acústiques quan es despulla de
l’electricitat. És aquí, al terreny de l’unplugged, on es mou com a peix dins l’aigua: entre Tom Yorke i Jeff Buckley; entre Elliot Smith i Nick Drake; entre Fleet Foxes, David Bowie i Chet Baker, als quals tributa en secret dins d’algun dels collages sonors que inclou A punt i a part.
L’èxit d’aquest treball és oferir-nos al millor Roger: tota la seva experiència vital i el bagatge
acumulat al llarg d’aquests anys esclata en onze cançons que contenen les que, fins ara, són les
seves millors melodies i lletres. La raó és senzilla: A punt i a part manté intactes algunes de les
característiques bàsiques del seu so –la forta càrrega introspectiva o la vocació melodramàtica–
que, ara, són engrandides amb un major sentit de l’èpica i l’emoció. Ni un mal caire, ni un cap solt: la
harmonia i profunda calidesa que transmeten cançons com “Segones oportunitats”, “Al final”,
“Equilibri II” o el tema homònim –per citar-ne només algunes– confirmen, com dèiem, tots els bons
auguris i corresponen a l’oient amb una immillorable col·lecció de confits sonors, a moments
agredolços, però sempre emocionants i encisadors.
Aquest disc, impregnat des del principi al final per l’esperit del do it yourself, demostra com
novament Roger Pistola ha sabut modelar les seves vivències fins convertir-les en cançons de tres i
quatre minuts. Aquesta forma d’entendre la música –terapèutica, dirien alguns– acaba per
esdevenir un necessari bàlsam auditiu: les seves brillantors, lluny d’apagar-se, augmenten amb
cada escolta que es fa. I al mateix temps que desmunta el tòpic que diu que les segones parts mai
foren bones, Pistola demostra ser un dels músics illencs més complets de la seva generació.
Tomeu Canyelles
1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Des de que tenc memòria he tengut una guitarra entre mans i he estat cantant. M'expliquen -jo no me'n record molt bé de tot això del principi- que se'm va ficar entre cella i cella que volia tocar la guitarra, quan tenia 4 o 5 anys. Habitualment, als al.lots els hi fugen aquestes dèries al cap de dos o tres dies, però es veu que no va ser el cas. I quan era petit, era la meva joguina preferida. La guitarra i una gravadora de cassettes. I au, tot el dia a cantar amb el meu germà.
2. Com es crear el projecte “Pistola”? Perquè aquest nom? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
El projecte de Pistola va venir una mica per casualitat, arran d'una conversa amb un amic meu. Vaig fer 11 cançons en 11 dies i aixi va sorgir el primer disc. "Pistola" és el sobrenom del meu avi de part de pare, per això em diuen Roger Pistola. I res, s'hi han anat afegint amics i la veritat és que ara s'hi està molt a gust. Tenim moltes ganes de fer coses.
3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar cançons i promociar-te?
El disc l'hem gravat fonamentalment a casa. O casa per casa, més ben dit. Vaig gravar les meves parts a casa meu, en Jorra va gravar els baixos a ca seva, i aixi el mateix respectivament amb en Pau, en Toni Llull i en Llorencet. Les bateries si que les vam gravar a un estudi, el den Toni Toledo, allà a Sa Casa Blanca. A l'hora d'editar-lo s'hi han involucrat la família de Velomar Records, de Ciutadella.
4. Que podem trobar en aquest nou disc? Amb quin adjectiu el calificaries?
Jo el definesc moltes vegades com a un "disc d'autoajuda". Les lletres han estat escrites durant una època molt dolorosa, emocionalment. Però també amb ganes de lluitar i tirar endavant.
5. Com veus el panorama de la música catalana? I el panorama a ses illes?
Tot perfecte, super bé. Ha ha ha!
6. Com definiries la teva música?
Són cançons que estan fetes més amb el cor que amb el cap.
7. On et podrem veure properament? Quin concerts tens?
Anirem avisant via Facebook. Tenim unes quantes coses però encara no estan fermades del tot.
8. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?
He vist molts de concerts espectaculars. El que em vé al cap ara mateix va ser un dels Fleet Foxes a l'auditori de Barcelona. Me va fotre la puta pell de gallina. Igual que quan vaig anar a veure en Daniel Lanois a Badalona, abans de l'estiu. Sempre que puc vaig a veure concerts, som un amant de la música en directe.
9. Quines són les teves influencies musicals?
Ara mateix tenc la col.lecció de discos a una estanteria aqui a prop. La miraré i et diré uns quants noms que vegi, a l'atzar : Chet Baker, Marvin Gaye, Ramones, Tom Waits, Camarón, Here We Go Magic, Ryuichi Sakamoto, Van Morrison, Ravi Shankar i la banda sonora de "París, Texas".
10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Na Núria Graham me flipa fort.
11. Un lloc on t’agradaria tocar?
A Suècia, per exemple.
12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que no deixin de lluitar encara que haguin de menjar molta merda. Si un hi posa il.lusió i és constant, van sortint coses guapes.
13. Què és el que t’apassiona de la música?
Que és una acompanyant fidel tan si estàs deprimit com eufòric.
No hay comentarios:
Publicar un comentario