ÈRIC VINAIXA: músic, cantant, compositor, productor. Fill de Miravet, afincat a Barcelona, es mou entre les sonoritats preciosistes i subtils de la música dels 60 i dels 70, sota una perspectiva molt personal. Les seves lletres giren al voltant de les relacions humanes, des de diferents punts de vista, amb un cert regust poètic. Ha editat 4 discos. Els 2 primers, amb la banda de rock RODAMONS: "Temps Millors" (PICAP, 2005) i "Mama" (PICAP, 2008). I els 2 últims en solitari: "La famosa gemma de Galveston" (PICAP, 2010) i "Insinuacions" (PICAP, 2013). Ha col·laborat en nombrosos projectes musicals ( com El disc de La Marató de TV3 2011, Història de Catalunya en cançons 2.0, etc.. ), de radio (Catalunya Radio i RAC1), entre d'altres. Ha fet concerts fora del país (Cuba, Japó, Tailandia, Suècia). Un músic que pot girar amb diferents formats, fins i tot sol amb una guitarra i un piano.
www.ericvinaixa.cat @ericvinaixa facebook/ericvinaixa
1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Vaig començar als 6 anys, bàsicament perquè a Miravet (el meu poble) hi ha molta tradició musical i quasi tots els nens hi anàvem. Formava part de l'educació i del folklore popular.. Als 7 anys vaig començar a tocar instruments (acordió, bombardí, trombó) i a entrar a la banda del poble. Però ,realment, l'amor per la música m'arriba als 12 anys al descobrir als Beatles i un any més tard als Stones.Em vaig enamorar de la música. Literalment. Com si veiés la llum! Allà és quan començo a escriure cançons per primer cop i em decideixo a tocar la guitarra i més tard el piano. O sigui que, la meua motivació és purament vocacional. Mística!
2. Com es crear el projecte “Èric Vinaixa” i com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Després de 8 anys amb RODAMONS i 2 discos editats "Temps Millor" (PICAP, 2005) i "Mama" (PICAP, 2008). Entenc que és el moment per seguir escrivint un material que no estigui tan restringit pel format banda de rock. Treballar més en funció de les cançons i no tant en funció dels músics. I començo a explorar camins més íntims i preciosistes, sense oblidar l'essència del rock i del soul, perquè això es porta a la sang! No és tant un canvi d'estil (que no ho és) com un canvi d'actitud i d'enfocar la música.
3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promociar els teu disc?
Tots els discos que he enregistrat, tant en solitari com amb Rodamons, han estat editats amb la discogràfica PICAP. En solitari, els he enregistrat als estudis Masamara de l'Enric Espinet. I sempre he comptat amb un grup d músics molt bons, amb molta afinitat, que han entès el què volia transmetre. Tot un luxe!
4. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?
La veritat és que no em sento formant part de cap tipus de corrent ni de moda, amb la qual cosa sempre vaig una mica a contracorrent, sense fer cap marcianada... Crec que la música que faig és molt transversal, per a un públic adult, que veu directament dels clàssics dels 60 i dels 70.
5. Com definiries la teva música?
Sincera. Sense artificis. Amb regust vintage. Preciosista, colorista. Una fusió entre el pop, el soul, el rock, el blues i la cançó d'autor. Amb una producció molt acurada, molt minuciosa en els detalls i els matisos. M'agrada pensar que és música que té ànima... Us recomano que vingueu a viure-la en directe per veure la dimensió que agafa, sempre amb una interacció constant amb el públic.
6. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l’any?
Les gires no s'acaben mai. Van canviant de color, de format, de músics. Van entrant i sortint cançons del repertori. L'objectiu és seguir tocant i disfrutar del camí.
7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?
Això és molt difícil de dir... Perquè n'he fet moltíssims... Dels més recents, com a músic, la presentació de l'últim disc "Insinuacions" al Luz de Gas, amb tota la banda al complert i una sala a rebentar. Va ser molt emocionant... Màgic!
Com a espectador, a Paul McCartney al St Jordi (2003). N'hi ha hagut molts altres, però aquest recordo que em va tocar la fibra i em va portar directament a les emocions que sentia quan em vaig enamorar de la música sent un nen.
8. Quines són les teves influencies musicals?
El pop i el rock dels 60 i dels 70, amb coses puntuals dels 80 i fins i tot dels 50.
Al meu podi d'honor hi són els Beatles, Stones i Queen. Després hi ha molta altra gent que m'ha influenciat, com l'Otis Redding, Bowie, Pink Floyd, Who, Dire Straits, Leonard Cohen, Stevie Wonder, Dylan, la Creedence, Janis Joplin... i Bach!
9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Mmmm... emergent, cap. Segueixo rebuscant entre els tresors amagats inacabables dels clàssics!
10. Un lloc on t’agradaria tocar?
Al castell Templer de Miravet.
11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que sigui coherent. Que no tingui pressa. Que disfruti del camí i fins i tot dels seus inconvenients (que són molts) perquè els farà més forts. I sobretot, que si creuen en ells, mai defalleixin. Això és una marató de llarg recorregut. apassionant, però gens fàcil. Si senten que han de seguir passi el que passi, aquest és el senyal!
12. Què és el que t'apassiona de la música?
La música en si és més que una doctrina artística. És una qüestió mística. Una forma de viure. Tot gira al seu voltant. És tan absorvent que la resta de coses importants van al darrere. La música et permet equilibrar-te i desequilibrar-te per si sola. És teràpia constant. La música és una metàfora de la vida. Se t'acut alguna cosa més potent?
No hay comentarios:
Publicar un comentario