Kukuxumusu

lunes, 14 de agosto de 2017

Nerea Bassart presenta "Lucid Dream"


Aquest mes d'agost de 2017 arriba una novetat, el primer disc de Nerea Bassart, "Lucid Dream" un cd en format digipack amb 11 cançons i una estructura ben peculiar. Els temes flueixen a mesura que anem escoltant el disc, i és que aquest és un disc que intenta fugir del format single. Aquest efecte l'assoleix amb la incorporació d'intros i outros que s'encarreguen de fer que els canvis de cançons siguin el més natural possible. L'objectiu, un àlbum amb un valor afegit, assolint així un concepte que donés sentit a la creació d'aquest disc. 

El procés de gravació ha estat llarg; ni més ni menys que 6 mesos a l'estudi. Uns temps que ha estat possible gràcies al fet que aquest és un àlbum gravat al "home studio", és a dir, gravat íntegrament a casa. El disc, fruit de temps i dedicació, però no d'una gran quantitat de recursos, ha estat integrament interpretat, gravat i mesclat per Nerea Bassart, fent servir com a instruments únicament veu, guitarra acústica i bateria electrònica. Disposa, però, de dues col·laboracions importants: la de Xavi Pomar, compositor del tema "Still Alive" i intèrpret de la bateria en aquest tema, i la de Joana Escardó, artista, dibuixant i pintora que ha dissenyat i creat la portada del disc. 

La temàtica del disc s'endinsa en una problemàtica sovint comuna en la gent jove i amb intencions de professionalitzar-se en el món de l'art. Per una banda, l'impàs que representa acabar els estudis i entrar en el món laboral, i per altre l'afegit de fer-ho amb una especialitat artística, com la música, on l'estigma de "hobbie" perdura a tots els nivells. És per això que l'àlbum ens presenta una clara dualitat entre el que volem ser i el que volen que siguem, entre la decisió segura i seriosa que ens ofereix una feina "normal", i la complexa i deslegitimada que implica per altra banda el fet de ser músic. La mateixa portada és un clar reflex d'aquesta dualitat, on se'ns mostra un oceà ple de vida en contraposició a una ciutat grisa, així com un submarí que està en mig com si hagués de decidir si tornar a les profunditats o amarrar.

Lletra i veu feta amb el cor i música amb mans d'artesans, fan d'aquest projecte un a tenir en compte i seguir de ben aprop, des de LMALF, ho farem. La puresa, contundència i energia de la música et fa quedar atent i aconsegueix una cosa molt important en el sector de la música.

El disc serà presentat al llarg d'aquest agost per Catalunya, el passat 5 d'agost es va presentar a Subirats  i el 10 a  Barcelona.  De cara al setembre, del 7 al 14, el disc es presentarà a Anglaterra, amb dues dates a Londres i una a Reading. 

domingo, 13 de agosto de 2017

Els Navegants i el seu nou disc: "Ones gravitacionals"

Image result for els navegants

La banda de rock galàctic de Sant Feliu de Llobregat presenta 12 temes que giren al voltant de la comunicació i la incomunicació en l'espai-temps. El grup va publicar el seu tercer treball al març 2017, ques’ha finançat en part a través d’una campanya a Verkami
La banda de rock galàctic Els Navegants fa un salt endavant amb la publicació del seu tercer disc,
"Ones gravitacionals". Són 12 temes, gravats a l'Estudi Rampa de Caldes de Montbui, que
aprofundeixen en la línia més galàctica de la banda i se centren en la comunicació i la
incomunicació de l'Espai-Temps. 
Els Navegants és una banda de rock galàctic que va néixer el 2011 amb un peu a Sant Feliu de
Llobregat i l'altre a Moià formada per Oriol Serna , (veu i guitarra), Martí Prats , (bateria) i Dani
Hendler, (baix). Fins ara han publicat Quadres (2015) i l'EP Ve el grop (2012). A més, també van
publicar el single Dotze jutges (2014) gravat a la Bucbonera amb Miqui Puig i Tomàs Robisco, fruit
de la seva participació al Sona 9 del 2013. 
Una aproximació poètica i musical als descobriments científics de les ones gravitacionals
Les ones gravitacionals del títol són també el detonant del nou treball de la banda. Fa sis mesos es
van detectar aquestes ones i això ha dut Els Navegants a fer una aproximació poètica a les
darreres teories científiques. D’aquesta manera, la poesia de l’Oriol Serna (cantant i guitarrista de
la banda) i la ciència del Martí (bateria i alhora doctor en matemàtiques) s’han anat entrellaçant
per a crear un àlbum conceptual. Fins i tot en alguns moments del disc es pot sentir l’impacte de
dos forats negres (l’origen de la detecció de les ones), un document sonor que ha estat cedit per la
NASA per incloure’l al disc.
Amb Ones gravtiacionals la banda amplia el seu ventall sonor i sona més madura i contundent, tal
co m demostren temes com Ec o o La suite de l’espai-temps, que té tres parts i omple gran part del
disc. L’Oriol també vesteix alguns interludis amb piano, sintetitzador o amb un orgue construït
pel seu pare ( Int erferòmetres, Primers Dibuixos) i s’atreveix amb la guitarra acústica i només veu a
Clepsidra. El Martí i el Dani evoquen la música índia i els seus patrons a temes com Quadrívium
mentre que la banda manté el seu vincle característic amb la poesia amb un recitat musicat de
Víctor Fernández a Els p rimers dibuixos de Schiapparelli. A més, compten amb col·laboracions de
luxe, com Albert Carrera (flauta travessera a Eco) o Aura Careta a la Tambura corporal (a
Quadrívium).
Èxit en la campanya de micromecenatge a Verkami per finançar part del disc: Per finançar part de les despeses de producció del disc, Els Navegants han dut a terme una
campanya de micromecenatge a Verkami que han tancat amb èxit. La banda es va proposar
aconseguir 1.200 euros, que van aconseguir en només 10 dies. En total han rebut 1.776 euros a
través de les aportacions de 67 mecenes.
Un disc poètic, sincer i creatiu que fan d'aquest disc un dels més importants d'aquest 2017, per les seves potents lletres i una música de tot cor, agradable plena d'atmosferes quotidianes i peculiars.


Entrevistem a Tortellinis

Tortellinis, es un grup que es diu així, no perquè ens agradi la pasta; sinó perquè som de Tortellà.
Són un grup de 8 joves d'entre 16 i 19 anys, amb ganes de menjar-nos el món. Presentem amb molta il·lusió el nostre primer treball discogràfic: "En un Racó del Món (2016, RGB Suports)".
L'estil que els defineix és el mestissatge. Una mescla festiva de rumba, reggae i ska.
La seva música fa venir ganes de ballar, cantar i riure.
El grup està format per:
- Nil Gallego Louzao // Veu
- Ànnia Sala Solanich // Veu
- Martí Ollé Alavedra // Guitarra espanyola i elèctrica
- Guillem Durante Ferrer // Baix elèctric
- Martí Reig Vilas // Bateria i percussió
- Ferran Reig Vilas // Teclats i trombó
- Eloi Tomàs Massana // Saxofon i segones veus
- Albert Pradas Masó // Trompeta

foto de TORTELLINIS.

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Des de ben petits la majoria ja realitzàvem activitats relacionades amb el món de la música (cant coral, llenguatge musical, aprenentatge d’un instrument, etc). El seguir creixent com a músics i viure noves experiències en aquest món fa que la música ens ocupi gran part del nostre temps avui dia.

2. Com es crear el projecte “Tortellinis”? Perquè aquest nom? Qui formeu part del grup? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Un grup de 4 amics que anaven junts a l’escola i compartien també aula de música. Va sorgir la idea de fer un grup de música per tocar el que ens agradava, però en cap moment ens havíem plantejat que el grup creixeria tant. Tortellinis va ser el nom que se’ns va acudir perquè 3 dels 4 membres vivíem a Tortellà, un poble de la Garrotxa i també era el poble on havíem estat escolaritzats i crescut com a persones. I com que sonava divertit i també estimàvem la pasta, doncs així va ser. Actualment Tortellinis el componem 8 joves d’entre 17 i 20 anys: Ànnia Sala (veu), Nil Gallego (veu), Martí Ollé (guitarra), Guillem Durante (baix), Ferran Reig (teclat i trombó), Albert Pradas (trompeta), Eloi Tomàs (saxòfon), Martí Reig (bateria). Referent a l’evolució del grup, vam començar tocant en esdeveniments del poble de Tortellà, més endavant en bars i locals petitons dels voltants de la comarca per donar-nos una mica a conèixer, que va ser quan vam treure la nostra primera maqueta “Carai Carai” (2010) gravada a Can Galí Studio. Al cap d’uns anys vam començar a tocar en festes majors de pobles de la Garrotxa. El 2014 va ser un any important pel grup, ja que va suposar un abans i un després, amb la incorporació d’una secció de vents, un canvi de baixista i una altra cantant, vam doblar el número de components. Al cap d’un any  vam enregistrar la nostra segona maqueta “Deixa’m dir-te”  (2015) a Òssia Produccions, gravada per Xavier Batlle. L’any 2016 va ser un any de “consolidació” pel grup amb la gravació del nostre primer disc “En un racó del món” a Estudi La Vall, produït per Marc Martin, que va desembocar en l’entrada del grup dins una empresa discogràfica, RGB. Aquest mateix any vam llançar dos videoclips de les cançons “La Fortuna” i “Deixa’m dir-te”. Actualment, 2017 és l’any que el grup fa el seu  10è aniversari

3. Quins mitjans i col·laboradors heu tingut per promocionar-vos?
Vam rebre suport de diferent gent, gràcies a petits detalls del destí. D’entre gent que ha cregut amb nosaltres hem de destacar sens cap dubte en Marc Martín de l’Estudi La Vall, que ens va donar l’oportunitat d’entrar per la porta gran gravant amb ell el disc que vam treure l’estiu passat, “En un racó del món”; i actualment RGB Suports, la discogràfica que va decidir apostar per nosaltres i actualment ho segueix fent.
Els mitjans que utilitzem per a estendre la nostra música són ràdios, televisions locals o fins i tot revistes i en ocasions algun diari. Però un mitjà que el considerem realment crucial, és el contacte. Aquest punt és clau per a construir una bona imatge ja que en el món de la música cal que la gent que treballi o col·labori amb tu es senti còmoda. Qualsevol persona! Des del tècnic de so o de llums en un concert, fins al públic o bé els portaveus de la discogràfica. Tota persona té dret a ser tractada amb respecte i això s’agraeix molt. Així doncs, no només es tracta del contacte amb intermediaris, no. Cal un contacte, real, de cara a cara, que permeti a l’altra persona identificar-te i tractar amb tu de manera més natural i sincera. S’ha de mostrar interès per les persones.

4. Que trobarem en el vostre proper CD? Com es dirà?
Encara no podem revelar res de tot això, per tant, recomanem als curiosos segueixin les nostres xarxes socials TORTELLINIS (Facebook), tortellinis_musica (instagram) o pàgina web (www.tortellinis.cat) per a estar al corrent de totes les novetats!

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana? Com veieu el panorama musical a Tortellà i comarca?
Ens trobem realment en un període musical de molta experimentació. Constantment apareixen grups que proposen un so que crea ja directament un segell propi i intransferible. Actualment el públic està més absorbit per la música enllaunada i amb això ens hi hem trobat diverses vegades. Els concerts en directe passen en un segon pla, si no t’has fet un nom entre els grans i per això et cal definir-te i ser inconfusible.
Per tant, nosaltres estem just en aquest pas previ d’experimentació per a topar amb un ambient que ens defineixi. Està clar que encara no estem entre els grans del nostre estil, però esperem trobar aquest so que ens faciliti el camí.
Tortellà i pobles veïns han estat sempre de tradició musical, podries trucar a qualsevol porta del poble i trobar-te un músic jubilat d’orquestra/cobla o bé un veterà que encara viu del seu instrument. Actualment però, a diferència potser d’altres comarques, aquest afany d’aprendre i de descobrir s’ha anat perdent entre els més joves i la curiositat es va quedant enterrada sota la comoditat. No hi ha tant interès per la música en directe i això justament dificulta el camí a grups emergents com nosaltres.

6. Com definiríeu la vostra música?
El nostre estil és el mestissatge, una mescla entre ska, reggae i rumba, tot i que en directe sorgeixen també altres estils.

7. Com us plantegeu els propers concerts? Quins són?
El propers concerts ens els plantegem tal i com vam fer amb els anteriors, d’una banda, encarats a transmetre, a crear un vincle amb la gent que ens escolti. Bàsicament fer de canal entre la nostra música i tu i sentis el que volem explicar-te. D’altra banda, fer-te moure, vibrar i sacsejar-te perquè et diverteixis tant com nosaltres a l’escenari.
El concert més pròxim és a Tortellà, el nostre poble, el dia 12 d’Agost, que cau en dissabte. Com podeu imaginar serà un dels més especials de la temporada, per tant, us recomanaríem que no us el perdéssiu!

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
El nostre millor concert com a músics fins el moment potser seria el que vam fer per celebrar els 10 anys de grup a la Sala La Mirona. Va ser un concert molt especial amb gent molt especial tant a dalt i com a baix de l’escenari.

9. Quines són les vostres influencies musicals?
Seguim grups de tots els estils. Com hem dit, estem encara en el període de descoberta i, per tant, ens estem documentant. Escoltem grups més propers com: oques grasses, txarango, doctor prats, Iseo & Dodosound, etc.
Tot i que últimament ens sentim més identificats amb certs grups estrangers com: Deluxe, Mellow Mood, Sticky Fingers, Dub INC, etc.

10. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?
Un grup navarrès anomenat Iseo & Dodosound.

11. Un lloc on us agradaria tocar?
Realment tenim molts plans de futur. Ens agradaria poder tocar a tot arreu i conèixer un munt de gent. Però l’objectiu més pròxim creiem que seria encarar-nos a un Canet Rock o bé una Acampada Jove.

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
No perdre el nord. Marcar-se un objectiu comú i endavant picant pedra fins que s’aconsegueixi. Dins un grup es necessita iniciativa, implicació i força per primer, ensenyar a volar el projecte, i finalment volar amb ell quan sigui el moment.
L’altra cosa que també voldríem destacar que trobem imprescindible, seria la necessitat de la dialògica entre membres sana i empàtica. No es pot tirar endavant un grup de música si els seus músics estan tant ocupats a escoltar-se que s’obliden d’entendre a la resta.  Calen una certa cohesió i acords mutus.

13. Què és el que us apassiona de la música?

L’enorme capacitat d’expressió que porta implícita. Cada una de les cançons, vol dir alguna cosa per nosaltres i ens evoca uns records o altres. I aquell moment en que la treus de la seva virginitat etèria i la mostres a altres i veus que arriba, és màgic. I cada vegada que veus que algú davant teu està cantant el que un dia vas pensar, et mires a tu mateix dins l’altre i és enormement íntim. Es crea un vincle, com si fóssiu tots un mateix ésser. 

jueves, 3 de agosto de 2017

Entrevistem Belmont's Revenge

Belmont's Revenge neix un octubre de 2014 a Sabadell (Barcelona) responent a la necessitat imperiosa -gairebé vital - de versionar música de videojocs. El nom de la banda rendeix tribut a Castlevania, adoptant el subtítol del segon joc publicat en GameBoy, del qual recomanem encaridament escoltar la seva orgàsmica banda sonora.
Els quatre integrants d'aquesta formació metall-consolera som maníacs de les consoles, col·leccionistes tant de programari i maquinari dels 80 i dels 90, pel que les nostres versions presten especial atenció als videojocs d'aquesta època (els mola el Retro !) encara que no es tanquen a tocar coses més modernes.
Belmont's Revenge és, a nivell musical, la unió entre el Heavy Metal i els videojocs 'Estimem les dues coses" diuen.

foto de Belmont's Revenge: versiones de videojuegos.

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Tots quatre ens vam iniciar en el món de la música d´adolescents, motivats per les grans bandes de Heavy Metal. D´altra banda, també escoltavem i ens sentiem molt atrets per la música dels videojocs que jugavem de petits.

2. Com es crear el projecte “Belmont's Revenge" i com ha anat evolucionant al llarg del temps? Teniu altres projectes paral.lels o anteriors?
Quan en Marc (guitarra) anava a l´institut ja tenia la idea de fer un grup de covers de videojocs.  Ja de gran es va coneixer amb en David (bateria), qui tenía la mateix il·lusió i van crear "The Belmonts", però sent només dos la cosa no va tenir gaire recorregut. Anys després van coneixer en Jordi (guitarra) i en Carlos (baixista), tancant la formació final i aquí neix "Belmont's Revenge"

3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promociar la vostra música?
Més enllà de grabacions casolanes, a qui hem de donar les gràcies és a Miguel Angel Marchal de RA Studio per proporcionar-nos els mitjans i suport per poder fer una grabació de qualitat  :)

4. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana? Com veieu el panorama musical sabadellenc?
Ara que ens ho preguntes ens donem compte que aném a la nostra bola, no fem gaire cas del que fan els altres grups. I per aquest motiu no tenim clar com deu ser el panorama actual a la nostra ciutat, si és esplendid o més aviat lamentable.  Només sabem que hi ha alguns grups molt bons...

5. Com definirieu la vostra música?
Covers de videojocs retro

6. Quins son el propers concerts que fareu?
Seguin-nos a la nostra pàgina de Facebook, trobareu tota la informació allà!  :)

7. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músic i espectador?
Com a Belmont's Revenge en destacariem un a la sala Breakout de Sabadell que va ser especialment divertit, tothom reía, hi havia molta complicitat entre públic i grup. També el que vam fer a l´Arcandreu de Barcelona va ser bastant memorable per a nosaltres.

8. Quines són les vostres influencies musicals?
A trets generals podem dir que els quatre venim del Metal i dels videojocs

10. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?
Tenim moltes ganes d´escoltar la banda sonora del Sonic Manía!  ;)

11. Un lloc on us agradaria tocar?
Tocar al Budokan de Tokio sería la ostia.

12. Que aconsellarieu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que gaudeixin del que fan i que s´ho passin bé.

13. Què és el que us apassiona de la música?
La capacitat brutal de generar emocions.
  

martes, 25 de julio de 2017

Parlem de Noel Biniés i el seu disc "Tiempos mejores"

foto de Noel Biniés.

Noel Bieniés es un artista de Sant Feliu de Buixalleu, va i bé entre les vies que lliguen Breda-Sant Celoni-Granollers-Barcelona. Atrapa sons i no li queda més remei que ajuntar-los amb lletres i fer-ne cançons. Es un agraïment a la vida i al inventor de la gravadora, que perfecciona la memòria del seu cervell impedint que se li oblidin els sons que arriben a ell...

Humà contemporani-contradictori com el que més, transita pel cel igual que pel fang. Va aprendre a fer cançons per gust i com a teràpia musical en l'intent de curació contra la bogeria de la vida i l'home modern, però sobretot perquè em va donar la gana. Canta per l'amor a l'art i les dones, però menja per amor a la seva panxa. Tot té un sentit sense sentit. Ell el trobo i el torna a perdre, i així serà fins el dia que la palmi. 

El artista a recollit diferent premis: Premi a la millor lletra ("La gana") i premi del públic al Ier Certamen de joves cantautors de Xàtiva 2017, Tercer premi al concurs de cantautors de La Fada Ignorant d'Andorra, 2016, Guanyadors del premi de ràdio Granollers al millor grup de música emergent del Vallès Oriental a la fira de música de Cardedeu 2015 i seleccionats als concerts preliminars del Sona9 2013. Premi "Que soni!" al millor cantautor de la fira de música de Cardedeu 2012

Actualment la banda de transeünts que m'acompanya són:
Pau Caro al baix elèctric i acústic
Joan Alfaras a la guitarra elèctrica i segones veus
Xavi Pasqual a la bateria
Martina Vayreda al teclat i segones veus
Marcel Alà al violí

Ara presenta la seva maqueta "Tiempos Mejores" un recull de les seves millors cançons: "Tiempos Mejores", "Si vens amb mi", "Todo Vugaridad", "Salud y olivas" (chica normal), "Trepar la hierda", "Salvaje", "Perdidos al azar", "Dimoni", "Palabra amiga", "Lentamente", "Món desert" i "De Tranquis". 

Retalls de vida, de món i de vivències personals que fàcilment es poden compartir i que té l'ànima de la música la passió i sensibilitat. 


lunes, 24 de julio de 2017

Parlem del Sebas de la Calle i el seu disc "Melodias y pensamientos"

foto de Sebas De la Calle.

Sebas Pallarés Santos més conegut com "El Sebas de la Calle" és un jove cantant i compositor nascut el 1984 a l'estranger de Barcelona.

Criat entre guitarra i palmes, fent honor a les seves tradicions familiars, ha triat la seva veu inconfusible i la seva bonica forma de transmetre el seu missatge com el seu mode de vida.

Melodia per les rumbes com ningú del segle XXI i és capaç d'arribar a l'ànima de qualsevol persona amb les seves meravelloses lletres. És el que ara es denomina un fenomen de les noves tecnologies, els seus vídeos a YouTube giren entorn dels 3 milions de visualitzacions i en les xarxes socials compta amb més de 25.000 seguidors.

Sebas de la Calle, humil i sincera, en directe, es presenta amb una banda de mythics rumberos de la escena barcelonesa i junts fan una explosió de música que pocs aconsegueixen aconseguir, utilitzant un ampli repertori de composicions pròpies i ajudant-se de cançons / himnes d'altres artistes molt reconeguts del nostre país.

Després d'una maqueta autoeditada, acaba de publicar el seu primer àlbum Melodies i pensaments una producció en la qual ha comptat amb la col·laboració de Juan Cortés, dels Banis (en la balada "L'eterna soledat") i de la seva pròpia banda, així com amb l'inestimable suport moral de Parrita.


viernes, 21 de julio de 2017

Entrevistem a L'Emperador

 De L’EMPERADOR Només mig any després de presentar el seu primer EP, L’emperador torna de nou amb un segon àlbum: Alpinistes (Mésdemil, 2016). Sigué en juny quan van fer la seua primera entrada en l’escena valenciana amb Vuit Vuitmils (Mésdemil, 2016), que en menys d’un mes es va fer lloc entre les propostes més interessants de la ciutat de València.
Aquest últim treball segueix el fill conductor de l’anterior, i junts, tanquen el primer cicle sonor de la banda, formant un LP que han titulat Manual d’instruccions per escalar una muntanya.


1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Tots els components de l'emperador duguem mitja vida en açò de la música, em après a tocar el nostre instrument a base d'hores i assajos. La motivació de fer música és alguna cosa que duguem dins i que no ens deixa fer una altra cosa!

2. Com es crear el projecte “L'Emperador”? D’on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup i quins grups havíeu tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
L'emperador va nàixer sense cap intenció de formar grup, Toni tenia dues cançons i no volíem que quedaren en l'oblit, així que vam decidir enregistrar-les per escoltar-les quant tinguérem ganes. La resposta de la gent propera per aquestes cançons va ser tan bona que vam decidir fer dues cançons més i fer el nostre primer ep "vuit vuitmils" i a partir d'ahí ens vam posar a composar per poder fer més canços i per poder tocar en directe.  Així vam fer el nostre segon ep "Alpinistes". En nom naix sense buscar molt, ens va agradar molt la sonoritat que tenia i era un nom curt i fàcil de recordar. L'emperador som Toni, Xarli, Rafa i Víctor. L'evolució ha sigut molt ràpida, perquè duguem molt poquet de temps i hem tingut molts concerts! La veritat que estem molt contents!

3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per gravar la vostra música? Com us he promocionat com a grup?
El primer ep "vuit vuitmils" el vam enregistrar amb Carlos Ortigosa en musicrooms i "Alpinistes" el vam enregistrar al Port de Santa Maria amb Paco Loco. Com a grup ens hem promocionat mitjançant xarxes socials.

4. Que se sent al participar al premi Sona9 i arribar a ser finalista?
Per a nosaltres va ser una de les majors alegries que hem tingut en aquest curt recorregut. Estar en aquest concurs amb tants anys de solera és un autèntic plaer.

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana? 
En realitat no ens tanquem dins d'un marc, creguem que la llengua no és cap barrera i que perfectament ens poden escoltar a tot arreu del panorama nacional.

6. Com definiríeu la vostra música?
Fem Pop. Després ens podríem posar l'etiqueta d'indie, pop-rock, rock alternatiu, etc.. Però cerc que la base de l'emperador és una base de pop.

7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure? 
Tenim moltes ganes de seguir mostrant "manual d'instruccions per escalar una muntanya" en directe.
Els propers concerts són:
5 d'agost a Xalò
19 d'agost a Xàtiva
21 de setembre Mallorca
22 de setembre en Canals
3-4 de Novembre _Deleste Festival_ València

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador? 
Cada concert és un món, sempre intentem gaudir de tos al màxim! Per la meu part recorde molt el primer concert de l'emperador al deluxepopclub, va ser molt emocionant tocar les cançons per primera volta davant de la gent. Com a espectador he vist milers de concerts! Tinc molts bons record de Supergrass i Oasis al fib.

9. Quines són les vostres influencies musicals? 
Cada un de nosaltres escoltem música molt dispar, a l'hora de composar cada un aporta la seva part i crec que la mescla dels quatre és genial!

10. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?
L'últim de Viva Suecia m'agradat molt.

11. Un lloc on us agradaria tocar?
Qualsevol lloc d'on ens criden és un bon lloc per a tocar! Però si haguera de somniar algun potser seria al fib, duc molts anys anant com espectador i seria una autèntica passada poder viure'l d'una altra manera.

12. Que aconsellarieu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Treball, treball, treball i constància en el que fas, no decaure mai quan les coses són negatives, que són moltes.

13. Què és el que us  apassiona de la música?
La música és la nostra forma de vida! Crec que d'ella ens apassiona tot.