Kukuxumusu

martes, 28 de marzo de 2017

Entrevistem a La Pegatina

La Pegatina és, sens dubte, el millor revulsiu emocional que pot haver damunt d'un escenari. La seva festa és inusual en tant que enèrgica, divertida i ballable. Espectacle i adrenalina fins arribar a l'èxtasi. Mai es cansen de repartir alegria i bogeria allà on van. Se'ls ha vist a més de 24 països (Mèxic, Argentina, Equador, Uruguai, Xile, Xina, Japó, Canadà i gran part d'Europa) i ja superen els 1000 concerts amb només 14 anys de vida. El seu estil és variat: passen del merengue a la rumba o a l'ska amb gran facilitat i poden fer embogir el públic amb punk gitano o, simplement, amb càntics hooligans. Versàtils i sempre anaeròbics, La Pegatina ja ha editat sis discos, un documental i, fins i tot, un vídeojoc.

Discografia:
"Al Carrer!", autoeditat 2007
"Via Mandarina", Kasba Music 2009
"Xapomelön", Kasba Music 2011
"Eureka!", Kasba Music 2013
"Revulsiu", Warner Music 2015
"La Gran Pegatina Live", Warner Music 2016

Extres:
"La Pegatina: El Docu", Chobichoba 2013
"La Pegatina: The Game", Ubicuo Studio 2013

Palmarès:
2009
Premi Enderrock a millor pàgina web
Premi Enderrock a millor artista pop/rock per votació popular
2010
Premi ARC a grup revelació per votació popular
Premi Musiclip a millor videoclip per "Miranda"
2011
Premi Enderrock al millor directe de pop/rock
Premi UFI a millor disc de músiques del món
Premi ARC a millor grup de músiques del món
2012
Premi ARC a millor gira internacional d'un grup català
Premi Filmets al millor videoclip per "Maricarmen"
2013
Millor disc de mestissatge per "Eureka" (Mondosonoro)
Premi Gonzoo al millor grup 
2014
"La Pegatina: El Docu", 1r premi al Boom Town Film Festival (Texas, EUA)
"La Pegatina: El Docu", seleccionat al EIFF (Edmonton, Canadà)
Premi Altaveu a la trajectòria
2015
Finalista Premis Fest com a Millor Directe Nacional
2016
Finalista Iberian Summer Awards pel Millor Directe de Festivals

foto de La Pegatina.

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Som un grup molt nombrós que ens hem iniciat de maneres molt diverses, des del conservatori a l'autoaprenentatge. Però sobretot ha sigut al escoltar molta música i això ens va despertar inquietuts per a poder-ne fer nosaltres.

2. Com es crear el projecte “La Pegatina”? D'on bé aquest nom? De quins grups anteriors veniu? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
El projecte de La Pegatina va sorgir fa ja 14 anys, al 2003, inicialment va ser en Rubén i després ens vam unir l'Adrià i jo (Ovidi). 
El nom va sorgir perquè en aquella época el Rubén sempre apareixia amb la seva guitarra plena d'enganxines a totes les festes i la gent li va posar el nom de “pegatina”.
A l'inici érem tres i vam anar provant amb diferents músics, però al 2006 quan estàvem gravant el disc de Al Carrer! es va unir Ferran al projecte com a baixista definitiu. Al següent any van entrar Axel i Romain, d'aquesta manera vam afegir dos instruments melòdics i també, al ser de França, van donar-nos altres visions de la música.
A finals de 2008 va entrar Sergi a la bateria i així vam poder abarcar més estils.
Per últim, al 2016 després de l'esperiència de La Gran Pegatina, ens vam quedar al guitarra elèctrica per acabar de donar més canya i versatilitat al grup.

3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per promocionar els vostres discs?
Al primer disc no vam trobar el recolzament de ningú i vam decidir autoeditar-lo i penjar-lo a internet de manera gratuita perquè arribés a tot el món. També a través de les xarxes socials d'aquella época (fotolog, myspace...) i mitjans de comunicació que ens donaven cobertura.
Els següents tres discos i documental els vam treure amb Kasba Music que va fer que poguéssim distribuir-los a les tendes i diferents països.  A lanar creixesnt i també amb Kasba vam tenir una cobertura de mitjans major. A més, de tindre'ls penjats també a internet.
L'ultim disc d'estudi i el directe de La Gran Pegatina els hem tret amb Dro / Warner Music que ens han ajudat a promocionar-ho encara més als mitjans de comunicació i diferents països. A més de continuar promocionant-lo en totes les xarxes existents i plataformes d'streaming.

4. Quina anècdota divertida ens podríeu explicar del grup a les gires o concerts?
Tenim moltíssimes des de deixarnos a algun membre a la gasolinera, a un dia a França que vam acabar el concert i després vam continuar tocant en una piragua enganxada a un cotxe per un prat.

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música? Com veieu el panorama musical a Montcada i Reixac?
Ara maateix ja ens veiem com un grup consolidat a tot l'Estat, a més de tenir nom a tota Europa i anar creixent sense parar a països de Llatinoamèrica i Àsia. Fins i tot aquest any arribarem a Austràlia.
Un clar exemple del bon panorama musical que hi ha a Montcada és Itaca Band que estan molt forts a Catalunya i estant sortint per Espanya.

6. Com definiríeu la vostra música?
Barregem molt estils i mai ens tanquem a provar cap mescla. Però sobretot és música de festa.

7. Com us plantegeu la nova gira? A quins llocs us podrem veure?
Aquesta gira és un World Tour on passarem per diferents poblacions de Catalunya, els festivals més importants d'Espanya i Europa. Ara mateix estem a Mèxic on hem tocat, per exemple, al festival més gran de llatinoamerica, però ja vam començar la gira a l'octubre a Argentina, Xile , Alemania, Àustria. A més, com hem comentat passarem per Austràlia.
I acabarem a casa fent tres concerts al Apolo.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
Ja portem més de 1000 concerts i crec que no podem escollir perquè n'hi ha molts  de molt especials. 

9. Quines són les vostres influencies musicals?
Som 8 músics, així que són moltíssimes. Personalment vaig crèixer amb tot el famòs so Barcelona (Dusminguet, Ojos de Brujo, Manu Chao, Amparanoia...),però també música de llatinoamerica (Maldita Vecindad, El Gran Silencio, Panteón Rococo...) i  rumba.

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
M'encanta el grup Mafalda.

11. Un lloc on us agradaria tocar?
Ara que hem anunciat Austràlia, només ens queda tocar a l'Àfrica

12. Que aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Doncs la nostra filosofia és la del treball per aconseguir les coses. En aquest món ningú regala res, però és increible i et dóna moltes alegries. Així que no es donin per vençuts

13. Què és el que us  apassiona de la música?
Tot el que ens fa descobrir i les experiències que vivim. 

14. Que té la Pegatina que no tinguin altres grups?
No sé si no ho tenen altres grups. Som 8 persones més el nostre equip de management treballant sense parar  i dedicant la vida a això. I la nostra visió de la música.

lunes, 27 de marzo de 2017

La II edició de la Mostra de cervesa artesana de Terrassa

foto de Mostra de Cervesa Artesana de Terrassa.
La II edició de la Mostra de cervesa artesana de Terrassa manté la filosofia de la primera mostra, portar a terme una mostra de proximitat per tal de donar a conèixer els productors locals de cervesa artesana així com d’alimentació.
Dades de l’activitat
DATA: DISSABTE 1 D’ ABRIL DE 2017
HORARI:
- de 10 a 12h activitats infantils i xocolatada
- de 12 a 23h inauguració de la mostra i activitats vinculades
LLOC: Plaça del Progrés
ORGANITZA: Espai Gastronòmic Terrassenc i Cerveses La Resclosa
PREU DEL GOT: 1.5€
PREU PER CERVESA: Els productors tindran com a mínim un estil de cervesa a 1.5€
CERVESERS I PARADES D’ALIMENTACIÓ CONVIDADES
La filosofia de la mostra és donar a conèixer els productors de cervesa artesana de la ciutat. Enguany però comptarà amb la presència de dos nous cervesers, un de Rubí i un de Sabadell. Els participants seran:
● CERVESA LA MOLA (Viladecavalls)
● SIMANYA CERVESA ARTESANA (Terrassa)
● CERVESES LA RESCLOSA (Terrassa)
● BEER SHOOTER (Terrassa)
● NÒMADA (Sabadell)
● BARRA (Rubí)
Pel que fa a les parades de menjar es comptarà amb la presència de:
● ELS TRAGINERS (pizzes)
● Formatges ARTEFOR
● Empanadilles i panadons Gustavo Ocampo
● Parada de difusió i merchandaising de Soul

ACTIVITATS
La primera edició de la mostra de cervesa artesana de Terrassa va ser un èxit pel que fa al nombre de participants rebuts i el ressò aconseguit. Enguany, no només es portaran a terme activitats pròpies d’ una mostra de cervesa sinó que volem que tots els participants, sigui quina sigui la seva edat, en puguin ser partíceps i la puguin gaudir. El programa d’activitats previst és:
- A les 08.30h, muntatge estands i parades cervesers
- De les 10 fins les 12: Activitats infantils i xocolatada popular
- A les 11.00h aprox: Scooterada a càrrec de Soul Vespa amb finalització a la plaça del Progrés per iniciar la mostra. Exposició de motos.
- A les 12.00h, inauguració oficial de la mostra (inici de la venda i degustació de cervesa artesana)
- De 12 a 17h, sessió de DJ (a càrrec de Soul System i El Calamar)
- A les 14h, dinar a càrrec de Barbacoa Chef
- De 17 a 21h, concerts a càrrec de La Música Amanseix les Feres, que ens porta els grups: Senyor dels llamps i Gipsy Nur Project (en solitari)



- De 21 a 23h, sessió de DJ (a càrrec de Soul System i El Calamar)

- 23.00h, clausura de la mostra


sábado, 25 de marzo de 2017

Entrevistem a Senyor dels Llamps

Senyor dels Llamps és un grup sense pretensions, que canta i toca tal com raja i amb moltes ganes de riure’s de tot, començant per un mateix. Sorgit de l'imaginari d'Oriol Iglesias, bateria de grups rockers com Katarrama i Pèl de Gall, aquesta vegada ha decidit canviar d’instrument i fer que la guitarra el guiés per terrenys desconeguts fins ara a l’hora de composar. I el resultat és un disc amb nou senzills que beuen de la música ballable amb tocs de rumba, reggae, ska i pop-rock. Melodies directes per a lletres directes que segur que no deixaran ningú quiet a la cadira. I no només ha canviat la bateria per la guitarra, també s’ha llançat a cantar. 
El seu primer treball “Érem heavis i no cumbes” (Discmedi 2016) néix de la necessitat de parlar clar, expressar un món interior fortament vinculat al seu poble, Avinyó (Bages), i, sobretot, treure ferro a tot i riure ben fort. La sàtira i el sentit de l’humor són una constant en les lletres de Senyor dels Llamps que ja en el títol es riuen del seu passat vinculat al rock dur i de l’estil que han adoptat en aquest disc. Aquest és un projecte nascut de la paciència. Són cançons cuinades durant quatre anys, des del sofà amb una guitarra vella. Lletres simpàtiques i desvergonyides, sense gaires filtres ni contemplacions, música senzilla i efectiva. Una recepta que veu de l’autenticitat
Amb “Bon dia Jordi”, el seu primer single, han aconseguit gairebé 10.000 visites a youtube i després de passejar-se per tots els estudis de ràdios i televisions possibles tocant en directe les seves cançons comencen una gira que els durà a Andorra, Sant Joan de les Abadesses, Sant Boi de Llobregat, Barcelona, Balsareny, Vic, Palma de Mallorca i Calvià. Senyor dels Llamps són: Oriol Iglesias, veu i guitarra, Enric Marqués, Baix, Albert Vinyés, Teclats i David Gutiérrez, Bateria i Albert Iglesias Guitarra elèctrica, segur que si els escolteu us arrencaran un somriure.

Amb el seu darrer videoclip "Camp de terra" amb 10 dies han tingut més de 5000 visites a YouTube!!! 

foto de Senyor dels Llamps.

Entrevistem a Oriol Iglesias Cantant i guitarra del projecte "Senyor dels Llamps"

1. Com us vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Jo vaig començar de petit amb una guitarra clàssica, devia tenir 9 anyets, però vaig canviar de seguida a la bateria que és el que he fet normalment. La vida dona moltes voltes i ara, 25 anys després, he tornat a agafar la guitarra.  De motivacions no en tenia cap, la meva mare m’hi va apuntar suposo que esperançada de treure un Paco de Lucia. Vaig estar més a prop de Sid Vicious.. 

2. Com es crear el projecte “Senyor dels Llamps” Com ha anat evolucionant al llarg del temps? 
Realment aquest projecte no es va crear a consciència, eren un conjunt de cançons que jo havia fet en viatges a Irlanda, Menorca i els  mesos que vaig viure al C-Squad (una casa okupa de Manhattan). Al tornar a Catalunya no tenia una banda estable i em va semblar interessant gravar les cançons, sempre tinc la sensació que si no ho faig es perden, i vulguis que no sap greu, hi ha feina al darrere. Potser al cap de molts anys de ser mort em torno un Sugar man!!! 

3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per promocionar els vostre disc "Érem heavies i no cumbes"? A que es deu el nom?
DISCMEDI els va agradar molt el disc i ens van fer la promoció, vam fer un munt de ràdios, revistes i fins i tot alguna tv, realment es va moure prou , cosa difícil quan no ets ningú. 
El nom és una paròdia de nosaltres mateixos. Havíem fet soroll bona part de la nostra trajectòria, heavy, punk, rock dur.. Ara de cop i volta i quasi sense adonar-nos-en estem submergits en el món dolç del reagge, l’ska, el cumbaià.. ho hem intentat compensar sent intransigents amb les lletres, sempre expliquem que fem un punk camuflat. 

4. Amb quins 5 adjectius definiu el vostre directe?
Som lletjos, directes, divertits, mal parlats i mal parits  

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música? 
No ens hi veiem, és un petit i molt difícil circuit. Procurem passar-nos-ho bé, fer el que ens agrada, i que la gent que vingui a veure’ns també s’ho passi bé. No llegim premsa especialitzada (això ho diuen els futbolistes i menteixen, nosaltres també.)

6. Com definiríeu la vostra música?
Com he dit abans fem música agradable, oberta a tothom. Les lletres són més iròniques, divertides, mal pensades. Jo crec que fem quelcom nou, barrejant el dolç i el salat de la música. Sonem agradables però camuflem algunes històries dures.

7. Com us plantegeu la nova gira? En quins llocs us han vist ja i ens quins us veuran?
Aquest any hem començat a treballar amb la Marina de LA MÚSICA AMANSEIX LES FERES, una empresa de management petitona, molt treballadora, que se’ns adapta molt i que comença a donar fruits. Després de Terrassa, estarem per Sabadell, Palma (Mallorca), Calvià, Cardedeu, Vic.. i altres llocs per tancar.
Tenim ganes de sortir a llocs nous i ensenyar el que hem fet, volem fer km junts, riure i viure, ens encanta i no ens fa cap mandra!

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador? 
Com a músics sempre que toquem a casa és especial, per tant qualsevol concert a Avinyó és entranyable. Com a espectadors molts, som freaks de la música de tot tipus i per tant consumidors de directes. Aquesta setmana precisament he estat al Sant Jordi Club veient l’Sting, ho tenia pendent, un gran en tots els sentits, fins i tot d’edat.. 

9. Quines són les vostres influencies musicals? 
Referents musicals en tenim molts, però em costaria dir-ne un que hagi tingut presència a Senyor dels Llamps. Nosaltres com deia abans sempre hem estat molt rockers i ara experimentem amb un nou concepte que ens descobreix sensacions i ens obre portes, tota una aventura bastant verge. És com una primera vegada.

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Hi ha uns veïns meus de Santa Maria d’Oló, poble rival d’Avinyó amb el qual  des de fa dècades mantenim una tensió militar similar a la de Korea del Nord i EUA, que han tret un disc genial, es diuen EKKO i els recomano molt.

11. Un lloc on us agradaria tocar?
Als lavabos del Palau Sant Jordi, som pretensiosos però no del tot.

12. Que aconsellarieu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
No feu res del que hem fet nosaltres fins ara (llegir efemèrides). No funciona.
No feu res del que fan els altres. Només els hi funciona a ells i deixaríeu de ser originals.
Feu exactament el que us surti dels ovaris/ous. Us ho passareu teta, coneixereu un munt de gent, veureu món i no en fotreu ni cinc. Però mola molt!

13. Què és el que us  apassiona de la música?
Personalment ara mateix m’apassiona sortir de la rutina a la que som sotmesos, fent música tens un petit espai per dir el que et sembli. A ritme de balç pots explicar totes les pegues del teu veí, probablement ell no se’n adonarà i tu et quedaràs més tranquil, ves que no acabeu ballant junts.

Karabash presenta "d'humans i éssers"

foto de Karabash.

Karabash, l’autoedició portada a l’extrem. Sis músics de Vallirana (Jose Soto, veu i guitarra;
Cristina Jiménez, veu; Guillermo Rodríguez, guitarra; Marc Navarro, teclats i efectes; Àlex Jassé, baix; Pau Gómez, bateria.), al Baix Llobregat, presenten un disc 100% ‘handmade’
Obrir-se camí en el món de la música no és fàcil per a les bandes emergents però tot és
possible amb una mica d’imaginació i ganes. Sempre hi ha una escletxa oberta a l’esperança
i, en ocasions, trobem exemples de grups que se les empesquen per presentar propostes
artístiques interessants optimitzant els recursos al màxim.
És el cas dels Karabash, un grup d’indie folk amb origen a Vallirana, al Baix Llobregat, que
aquest 2017 presenta ‘D’humans i éssers’, el seu primer treball. Una de les peculiaritats de
l’àlbum és que de les més de 200 còpies que han editat no n’hi ha cap d’igual. Ells mateixos
s’han encarregat del disseny i han estampat les caràtules que estan disponibles amb diferents
combinacions de colors. “Cada disc és únic. L’hem dissenyat, estampat i muntat amb els caps,
els cors i les mans de cadascun de nosaltres”, assegura Jose Soto, cantant i guitarrista del grup.
És l’artesania portada a la música i una manera econòmica d’aconseguir un producte de
qualitat. “Porta més feina i fins i tot vam estar tot un cap de setmana tancats estampant però
també va tenir una part divertida i va ajudar a cohesionar encara més el grup”, afegeix.
Històries de personatges torturats
Les cançons de ‘D’humans i éssers’ narren vivències quotidianes amb to de faula moderna.
L'única excepció la trobem a ‘Delta’, la introducció instrumental amb què els Karabash ens fan
entrar en el seu univers de cançons rítmiques i atmosferes amb infinitat de detalls. Segons
Soto, “els nostres temes parlen d’històries obscures, de dolor, impotència i ràbia. Intenten ser
un reflex de la societat que estem consumint”. Hi ha personatges torturats com els
protagonistes d’‘Home de bosc’ o ‘El pescador’. També crítica social a ‘Arquitectura funesta’ o
‘No venim del mico’ i reflexions sobre el funcionament del món i les persones a ‘Espai
profund’,‘Distància’ o ‘Sal i pena’. Tot això amb un estil centrat en l’indie folk però que va
més enllà i pren aires funk a ‘Pells brillants’, inclou riffs característics del rock dur a ‘El pou’ o
es presenta subtil, amb només violins i guitarres, a l’acústica ‘Bombolles de sabó’.
Un disc km 0 gravat a casa
No està a l’abast de tothom però hi ha músics que aconsegueixen muntar-se un petit estudi a
casa amb els anys. És el que ha fet el responsable dels efectes, samplers i teclats a Karabash,
Marc Navarro: “hem gravat a casa per poder controlar tot el procés, tenir un espai on
enregistrar amb tranquil·litat i poder experimentar”. És per això que si escoltem amb atenció
‘D’humans i éssers’ trobarem detalls fets amb violoncels, arpes vocals, melòdiques o fins i tot
un piano de joguina. Si bé han fet la gravació i la mescla a casa, la masterització és l’únic
aspecte del disc que han delegat a un tercer. Tot té el seu motiu. Diuen que van triar l’opció
d’Ultramarinos Mastering i d’un dels enginyers més reputats del país, Víctor Garcia, per
apropar-se al so de discs actuals que els agraden com els darrers treballs de Joan Colomo, Pau
Vallvé o Núria Graham.
Com la majoria d’artistes de la seva generació, també han apostat per les noves tecnologies
per difondre el seu nou treball. I és que plataformes digitals com Spotify, Youtube o Bandcamp
són un bon canal pels grups emergents per publicar la seva música. Guillermo Rodríguez,
guitarrista solista del grup, explica que hi són però que, tot i això, volien anar més enllà:
“Teníem clar que penjaríem el disc a internet perquè la gent pogués descobrir el què fem de
forma gratuïta però, a més, volíem donar la possibilitat d’aconseguir el cd físicament”. I no
només això, el venen ells mateixos als concerts, coneixent en persona a qui l’escoltarà.
A més, l’han distribuït en punts de venta ubicats en diferents localitats. Així, ‘D’humans i
éssers’ es pot trobar en botigues de música de Barcelona com Disco 100 al barri de Gràcia o
Ultra Local Records al Poblenou. També en espais com l’Ateneu de Sant Feliu de Llobregat o
l’Escola de Vida Posidònia de Vallirana. No són punts de venta triats a l’atzar. Segons la
cantant de la banda, Cristina Jiménez, “tot són establiments que treballen d’una manera que a
nosaltres ens agrada, que són interessants, que aporten valor afegit.”
L’escola de les versions
‘D’humans i éssers’ és la primera experiència d’aquests músics com a autors però acumulen
anys com a membres de bandes locals i grups o orquestres de versions. Segons explica el
baixista, Àlex Jassé: “bona part dels integrants de Karabash ja ens coneixíem prèviament. Per
exemple, fa uns anys vam muntar una orquestra que es va anar fent gran”. “Després tots hem
participat en projectes diversos però aprendre a tocar les cançons d’altres grups i, en ocasions
d’estils molt diferents, ha estat la nostra escola”, afegeix.
La primavera del 2015 van començar a composar material propi i a tocar en actes de diferent
format, des de festes privades o fires fins a bars musicals o sales de concerts. Per a Pau Gómez,
bateria, l’experiència havent tocat diferents estils és important en la composició però també
en els directes. “Ens permet adaptar el repertori a les necessitats del lloc on tocarem. Podem
fer des d’acústics fins a actuacions més potents en recintes grans”.
Ara, la història continua, durant aquest 2017 estaran presentant les cançons de ‘D’humans i
éssers’, aquest disc autoeditat i autodistrbuit al 100%, per diferents pobles i ciutats de
Catalunya. També s'han inscrit a concursos com el Sona 9 amb l'objectiu de seguir creixent
com a grup musical. Com ells mateixos afirmen, “ha arribat l’hora de sortir de la cova i
ensenyar el què hem estat preparant durant aquest temps”.

Els propers concerts de Karabash:
21/04 Sant Feliu de Llobregat, Milenio
28/04 Sant Feliu de Llobregat, L’Ateneu
26/05 Molins de Rei, Espai en blanch,
01/06 Barcelona (El Poblenou),

Un disc enèrgic que amb una veu peculiar amb una calidesa i brillantor especial acompanyat de música enèrgica i molt cohesionada fan d'aquest projecte un a tenir en compte en les darreres propostes que neixen al Baix Llobregat.


viernes, 24 de marzo de 2017

Avui entrevistem a Cram Band

Cram neix de la inquietud de dos músics de diferents orígens, el Roger i el Ciprian. Ambdós havien tocat en altres grups de Rock Català i Romanès a la dècada dels 90. Un dia es van conèixer i es van adonar que coincidien amb estils musicals, aleshores van decidir tocar junts. El Roger que és compositor, tenia moltes cançons a punt per tocar i el Ciprian també en tenia alguna. Així van començar el Setembre del 2015, tots dos amb la guitarra van anar perfilant els temes i va arribar l'hora de crear el grup en si, afegint un guitarra solista, el Manel, que prèviament ja havia col•laborat amb el Roger, i un bateria, l'Arnau, així el Ciprian va canviar la guitarra pel baix i el Roger la guitarra rítmica i la veu.
L'estil musical del grup es podria dir que és el Rock català, tot i que estan oberts a fusions i altres estils, de fet mica en mica estan trobant el seu so. Al Roger li agrada el Rock i el Blues, al Cip el Funk i el Metal, al Manel el Heavy i a l'Arnau el Jazz i el Funk, per tant tenen una molt bona mescla de gustos musicals. Volen acabar totes les cançons que tenen en català i després fer alguna versió. 
El nom de Cramband ve de Cram, és a dir, de les inicials de Ciprian, Roger, Arnau i Manel.

foto de Cramband.


1. Com us vas iniciar en el món de la música i quina és o era la teva motivació?
Tots ens vam iniciar molt joves, per el sentiment que tenim en la música, tot i que ens em ajuntat ara de grans. La nostra motivació és que gent d’arreu aprengui i escolti les nostres cançons i alhora fer molts concerts.

2. Com és crear el projecte “Cramband”? D’on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Cramband el creen el Roger Argemí cantant i guitarra rítmica i el Ciprian Bilis baixista, ja que tots dos tenien temes composats a punt per treballar-los en grup, seguidament si van afegir el Manel Martinez guitarra solista, L’Arnau Costa bateria i la Simona Spinu que fa els cors. El nom de Cram surt de les inicials de Ciprian, Roger, Arnau i Manel.

3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per promocionau-se?
Sobretot el facebook, tot i que també estem a Souncloud, Bandcam, I-tunes, Playstore, Youtube; i també la nostra pàgina web cramband.com., a mes a mes de la nostra discogràfica microscopi.

4. Que ens podeu explicar del vostre disc?
El nostre primer disc vol ser la nostra presentació de cara al públic, per això s’anomena Cram’s, ja que al afegir la Simona als cors i afegim la s final.Vol ser un aire fresc dins del Rock al nostre país. CRAMBAND presenta el seu primer treball discogràfic, «Cram’s». Aquest disc conté dotze cançons que viatgen del pop al funky, passant pel rock, el veritable leitmotiv de la banda. Les dotze composicions destil•len sentiment a través de vivències, emocions, reflexions i records viscuts. CRAMBAND ha enregistrat les cançons tal com es feia abans: amb tots els instruments alhora per tal de sonar com els directes, l’autèntic baluard de la banda. És per aquesta raó que el disc sona espontani, fresc i natural.

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana?  
Tot i que el Rock a nivell Català sembla que està en aturada, nosaltres tenim moltes ganes de reactivar aquesta situació i ja pensem en projectes futurs amb varis grups més per fer concerts conjunts. I així anima al públic a escoltar i gaudir del  rock.

6. Com definiríeu la teva música?
La nostra música vol ser una mescla de Rock i Funk, amb lletres amb molt missatge, cançons que no s’escoltin tant sols una vegada si no que siguin intemporals.

7. Com us plantegeu es propers concerts? On us podrem veure? 
Ens agradaria poder tocar en locals de més renom, de moment tenim concerts a : The Cavern-Terrassa,Cafè de L’orfeò-Vic, 

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador? 
Com a músic l’any 1992 amb Brams i Sangtrait, i com a espectador Rage Against the machine.

9. Quines són les vostres influencies musicals? 
Rock, rock dur, heavy, folk, blues, reagge, metal...

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Ed Sheran.

11. Un lloc on us agradaria tocar?
A la sala Razzmataz

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que utilitzi molt les xarxes socials, es faci una web, un logo i a poder ser grabar els seus temes.

13. Què és el que us  apassiona de la música?
El sentiment que tenim al tocar-la i alhora el sentiment que despertem a qui l’escolta.


miércoles, 22 de marzo de 2017

Oscar Torres & Band presenta el seu cd "Persiguiendo un sueño"

foto de Oscar Torres & Band.

Oscar Torres & Band ofereix un concert ple de ritme i compàs. Les seves cançons són històries quotidianes, vivències reals, problemes socials, amor i desamor a ritme de ventilador. 90 minuts d'energia i de soltesa a l'escenari, que faran que el públic gaudeixi d'un espectacle rumbero molt nou i amb un so molt diferent al que és habitual.

Presenten el seu nou disc "Persiguiendo un sueño", un disc molt rumbero i alhora molt rocker,
amb un so innovador i fresc.

Oscar Torres és un cantautor de Mataró (Barcelona) que combina la rumba catalana i flamenca amb estils com el rock, funk o reggae. Al desembre de 2016, i sota el nom Oscar Torres & Band, surt el seu segon disc d'estudi titulat "Persiguiendo un sueño"; un disc més madur amb lletres, més rítmic i amb el qual, musicalment, donen un gran pas endavant. Rumbes a ritme de ventilador, acompanyades de sons totalment rockers i vivències en forma de cançó. Històries quotidianes i inquietuds cantades amb aquest llenguatge comú que caracteritza a l'Oscar Torres.

Líder del grup Momen i La Banda Tarumba (del 2006 al 2015), que en proclamar-se guanyadors del concurs de beques Casa de la Música, el 2011 graven el seu primer disc titulat "Vaig a
cantar-li al món ", presentant-lo en diverses sales, festivals i festes de diferents ciutats i compartint
escenari amb grups com D'Callaos, Chico Ocaña, La Troba Kungfu, Excés, Bongo Botrako...

Un disc fresc, directe, .... que ens ha sorprès la energia intrínseca que porta amb rumba de la bona mesclada amb estils com rock i pop.

lunes, 20 de marzo de 2017

Parlem de Guillem Anguera i el seu disc "14 kms"


Guillem Anguera (Mont-roig del Camp, 27-6-1979) Títol Superior de Música especialitat instruments de la música tradicional i popular (ESMUC), Màster en formació de professorat de Secundària. Es dedica a la docència de l’acordió diatònic des de l’any 2001, i en l’actualitat és professor d’acordió diatònic a l’Aula de Sons de Reus, a l’Escola Municipal de Música de Tarragona i a l’escola EspaiTrad de Valls. Ha exercit com a docent d’aquest instrument a l’Aula de Música Tradicional i Popular de la Generalitat a Vila-seca i a Lleida, a l’Aula de Música Tradicional de l’Anoia a Igualada, a la COMTCASE de Calaf i a l’EMMTP de l’Arboç del Penedès entre molts altres cursos. 
Fundador i organitzador del Cap de Setmana Diatònic de Mont-roig del Camp des de l’any 2007. 
Ha format part de diferents formacions com Aynulatac, La Cafetera Exprés i Txala entre d’altres, amb qui ha enregistrat diferents treballs discogràfics. També ha composat la música de diferents bandes sonores per a documentals, com ¨Mont-roig, tornaveu mironià¨,  ¨Barraques de pedra seca¨, ¨Horta, recapte Picassiana¨ o la música del DVD promocional de la candidatura de Tarragona per ser capital de la cultura europea el 2016. Ha actuat en molts teatres del nostre país, a destacar el Palau de la Música Catalana, l’Auditori de Barcelona, Teatre Bartrina de Reus, Teatre Metropol de Tarragona, Teatre Jardí de Figueres, Auditori Felip Pedrell de Tortosa, Auditori Enric Granados de Lleida etc., i en festivals com el Mercat de Música Viva de Vic, Tradicionàrius, FIMPT de Vilanova i la Geltrú etc. 
He col•laborat en treballs discogràfics de diversos músics del país i de fora, a destacar l’acordionista basc Kepa Junkera o el reusenc Fito Luri.

Ara presesenta el seu treball ¨14 km¨
Després d’una llarga trajectòria amb altres grups aquest és el meu primer treball discogràfic en solitari. És un projecte molt engrescador, on hi participen moltes col•laboracions amb reconegut nom en l’àmbit de la música del nostre país i també de fora. A destacar noms com Kepa Junkera, Xabi Aburruzaga, Joan Reig (els Pets), la secció de vents del grup Oques Grasses, Xavier Pié, Olga Pes, Josep Maria Ribelles, Alexis Lanza, TXEK (amb la primera txalaparta de vidre del món), Cesc Sans, Albert Carbonell entre d’altres. 
La banda està formada per:
Guillem Anguera (acordió diatònic)
Jorge Varela (piano)
Hector Beberide (instruments de corda)
Isidre Sans (baix elèctric)
David Rincón (percussions)
La música que ofereixo és instrumental, amb temes de collita pròpia, on l’acordió diatònic és l’ instrument principal que ve acompanyat amb uns músics de luxe amb una gran trajectòria professional. Cançons lentes amb gran expressivitat i amb delicades harmonies juntament amb d’altres melodies molt més rítmiques i alegres conformen aquest espectacle de qualitat que barreja estils i que no deixarà a ningú indiferent.
Un disc amb molts estils, una força i color impressionant d'un gran acordionista del Baix Camp que s'acompanyat de gran col.laboracions i ha fet un disc per fer un viatge, no curt de 14 kms sino llarg per deixar que soni i soni. Bona feina, alta professionalitat i bon projecte: esperem que faci molts Kms en el món de la música. Nosaltres, des de LMALF, el seguirem; l'acordió ens agrada i la bona música encara més.