Kukuxumusu

miércoles, 24 de agosto de 2016

Entrevistem "Buit Legal"

Buit Legal, és un grup nascut fa poc a Vila-real amb una ideologia anticapitalista.
Està format per:
-Guitarra solista: Carlos Porta
-Guitarra rítmica: Sebastián Muriel
-Baix: Andreu Pesudo
-Bateria: Sergio Tierraseca 
-Cantant: Maria Monzó


1. Com us vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
La majoria dels integrants del grup són músics des de fa molts anys, encara que alguns mai no havien treballat amb música d'aquest tipus. La nostra motivació ha sigut sempre passar-ho bé i a la vegada transmitir quelcom amb la música.

2. Com es crear el projecte "Buit legal"? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
En un principi, la idea del projecte era fer un grup per a passar-ho bé i guanyar experiència en el món de la música alternativa, però al veure que anava bé, vam donar un pas més endavant i vam començar a treballar més en serio. Gràcies als amics que tenim dins d'aquest món ens hem pogut moure molt fàcilment.

3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per gravar les vostres cançons?  I per promocionau-se?  Teniu pensat gravar un disc?
Carlos, el guitarrista, té un estudi de gravació amateur, i assagem en els locals d'assaig Tras la Puerta, que estàn insonoritzats i molt ben adequats.

4. Amb quins 4 adjectius us definirieu?
Joves, reivindicatius, creatius i bojos

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música? I concretament a la vostra comarca?
Sobretot, amb ganes de créixer i transmetre a quanta més gent fos possible.

6. Com definiríeu la vostra música?
A pesar de considerar-nos una banda de punk-rock, abarquem molts gèneres dins del que és el rock. Les nostres lletres quasi sempre són reivindicatives, sempre les fem per algún motiu.

7. Quins son els propers concerts  que teniu i on?
El dia 10 de setembre a les FAV al Casal Popular
En octubre, tornarem a tocar al Casal Popular de Vila-real
En novembre, serem teloners de Doctor Seco, el lloc encara està per especificar

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
Com a músics, encara no ens hem estrenat. Com a espectadors, un concert d'Extremoduro al que vam anar.

9. Quines són les vostres influencies musicals?
Leize, Obrint Pas, Green Day, Marea, SOAD...

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Smoking Souls, Pánico sin frontera, Kaoba... 

11. Un lloc on us agradaria tocar?
Al viña-rock i al Leyendas del rock

12. Que aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que s' ho passen bé, que no intenten superar a altres bandes sinò superar-se a ells mateixos

13. Què és el que us  apassiona de la música?
El poder transmitir el que sents mitjançant el poder de la música i el sentiment d'evasió del món que ens pot proporcionar el fet de fer música. 

martes, 23 de agosto de 2016

Entrevistem a Steven Munar

Después de la disolución de su antigua banda The Tea Servants en el año 2003 (con quien editó 5 lp's y participó en los más prestigiosos festivales del país, Fib '96 y '02, Bam '97, Festimad '97, Primavera sound '03...) inició su carrera en solitario. Hasta la fecha ha dado más de 800 conciertos en diversas , salas, clubs y pubs 
de la Peninsula Ibérica y Baleares, Francia y Gran Bretaña principalmente.Estos conciertos han sido en formato acústico o con alguna de las bandas que le han acompañado estos años.( The Coffee Masters, The Lunatics o The Miracle Band).Con The Lunatics grabó su primera referencia, “Miracle Beach” que se editó en el 2007 bajo su propio sello Miracle records.Su segundo largo " The Language of the birds”fue grabado ya con The Miracle Band y editado por La Produktiva records en el 2010.
Su tercer lp " Break the Rules!"( La produktiva) apareció en el mercado a finales del 2011 teniendo una excelente acogida entre la crítica y público( fue elegido entre los mejores del año de diversos blogs, entre ellos, el Soul Movers del periodista Xavi Martínez, en Festivales de Pop, en La Ciudad de los teclados infinitos y entre los Nuevos Favoritos de Luís de Benito para su programa de RNE3 Islas de Robinson).A finales del mes de mayo del 2012 " Break the Rules"! fue interpretado en directo en el programa de la Tve2 " Los Conciertos de Rne3.
También cabe destacar la participación de Steven Munar & The Miracle Band en el festival Primavera Sound al bars 2012 y la actuación en el programa Para Todos la 2.
A finales del 2012, grabó para el programa Islas de Robinson de Luis de Benito el clásico de Gene Clark "Why not your baby" para su especial Versiones Náufragas.
También a finales del 2012 se reedita el clásico de The Tea Servants " Police Looking after Thieves" con gran exíto, que lleva al grupo a actuar en los Caprichos del Apolo 2013,Bam2013 y Sonorama 2013.
A finales del 2013 publica su aclamado disco " Time Traveller" que le lleva nuevamente a tocar por el Estado. El disco es presentado en Barcelona dentro de " Los Caprichos del Apolo" y fue incluido Programación del Primavera Sound 2014, el Mirall Sonor 2014 Noise Off Festival y el Festival Estunart a celebrar en Julio del 2014.
Time Traveller consiguió críticas entusiastas en diferentes medios tales como el Ruta 66, Enderrock, Rockdelux, Popular 1, Rock On, Muzicalia, Alquimia Sonora, Sonic Wave Magazine, Avui,40 putes, Musica Crónica, Renacer Eléctrico, Loff.It del Abc, La Voz Telurica, Indienauta, Efe eme, Mindies, Diario de Aragon, Mondo Sonoro, La Vanguardia, Dancing with the Clown, Outsiders, Diario de Levante
Gracias a este disco fue portada del programa de Rne3 " Islas de Robinson" de Luís De Benito y en la revista Esquire Digital, aparte de entrevistas en varios medios escritos y radios( Musica al dia, Discogrande de Radio3, Rockola,Carne Cruda de la Ser, Rne5, Xip Tv, Barcelona Tv, Ib3, La Xarxa, L altre Cara de la Lluna, Els Experts,Tarragona Radio,Tve2, Bifm...)
Presentó el disco en Francia y Gran Bretaña a finales de Mayo del 2014 graba con la Miracle Band, la primera Furious Streaming para Dailymotion. 
Es entrevistado por la BBC Radio donde interpreta también un tema en acústico
" Time Traveller" fue elegido uno de los discos del año en diversas web y blocs tales como Rock On, La ciudad de los teclados Infinitos, y el programa Islas de Robinson de Rne3.
A finales del 2014 / principios del 2015 publica el single" Berlin" grabado en los estudios Sol de Sants con una renovada Miracle Band y que tuvo una gran recepción.
A principios del 2015 publica el ep Laurel Street, dúo de folk.rock añejo formado junto Pablo Sciuto y editado por Producciones Acaraperro.
A mediados del 2015 homenajeó el Nashville Skyline de Bob Dylan interpretando de cabo a rabo el disco junto a Nashville Sinners, banda creada para la ocasión
En el 2015 publica el recopilatorio, 15 years of Songs con la discográfica Flor y Nata Records. El disco incluye también diferente material inédito. Rne3 estrena el clip " The Language of the birds", uno de los singles extraidos del mismo y El Periódico le entrevista con motivo de la presentación del mismo en Barcelona
El disco le lleva de nuevo a girar por toda la Península Ibérica y Baleares durante el 2015-2016 y Gran Bretaña
Graba para el programa Feeel de la Btv cinco canciones junto a The Miracle Band en directo en febrero del 2016.
Reedición en vinilo del disco Higher de The Tea Servants y editado por Flor y Nata y Espora records para Septiembre del 2016.
Actualmente está preparando su nuevo disco Violet Koski
Este septiembre del 2016 está prevista una mini gira acústica por la capital alemana, Berlin
Durante estos años ha abierto veladas en acústico a músicos de la talla de Ben Howard, Ron Sexsmith o Rich Robinson( The Black Crowes) entre otros..


1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
De  petit a casa meva i gràcies especialment a la meva mare sempre sonaven Beatles, Dylan, Sam Cook, Cohen i molts altres i això em va marcar profundament. I de ben jove lo que més  em seduïa era la idea de fer les meves pròpies cançons i això continua sent així a dia d’ avui. Les primeres cançons les feia sense saber tocar la guitarra, només fent les melodies, després ja varen venir les primeres aproximacions amb la guitarra i d’ aquí els primers intents de crear una banda, crec que tenia uns 11 anys.

2. Com es crear el projecte “Steven Munar”? Qui formeu part del grup? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Després de una sèrie de canvis molt importants a la meva vida personal  allà per l’any 2003, vaig sentir també que era el moment d’aparcar la meva banda d’ aquell moment, The Tea Servants i començar una nova etapa també a nivell musical. El grup que m’ acompanya a passat per diversos noms, primer i una mica en conya, com a The Coffee Masters, després com a The Lunatics i finalment com a The Miracle Band. Hi ha passat molts bons músics per la banda amb els quals mantinc amb tots o gairebé tots una relació d’amistat i/o col.laboració.

3. Quins mitjans i col•laboradors heu tingut per promocionau-se?
Hi ha hagut una feina important d ‘ autogestió, però també la implicació molt important de La Produktiva Records de Nando Caballero o ara mateix de Flor y Nata Records

4. Quins suports heu tingut per gravar els discs?
Les gravacions han estat una producció meva a nivell econòmic, excepte el Time Traveller on hi va haver una campanya de crowdfunding  per finançar-lo

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana? Com veieu el panorama a Barcelona?
Es una pregunta difícil, em sento una mica outsider però a la mateixa vegada estimat i apreciat. El  panorama a Barcelona està sempre en constant ebullició , és molt intens.

6. Com definiríeu la vostra música?
Per mi lo més important és la cançó, no tant els estils..Hi ha èpoques que pot ser més rock o pop o country-rock o folk o experimental ...

7. Com us plantegeu els propers concerts? Quins són? 
Ara els més immediats són els tres concerts acústics que faré a Berlin i que em fan especial il•lusió, ja que serà la primera vegada que toqui a Alemanya.
També el concert que faré acompanyat de Manel Miquel, Albert Dumall a la Sala Barts Club aquest 16 de setembre on interpretarem en format de 3 guitarres acústiques i tres veus les meves cançons més americanes amb el suport al pedal steel de Miguel Pérez.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i com espectadors? 
Hi hagut molts gràcies a Déu, suposo que aquells on presentes disc són sempre especials i coma espectador ,  per posar un proper d’aquest any, el de Nick Cave a Barcelona  va ser espectacular

9. Quines són les vostres influencies musicals? 
Es molt amplia,  pop i rock música dels 60s, 70s, 80s, el blues, el folk, el country , el jazz, el soul, la cançó d’autor, les big bands dels 30, 40...

10. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?
Núria Graham

11. Un lloc on us agradaria tocar?
Al Royal Albert Hall ( jejeje)

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Uff, que si realment creuen amb la seva proposta lluitin amb totes les conseqüències. 

13. Què és el que us apassiona de la música? 
Fer cançons és el que més m’agrada i veure com es desenvolupen i evolucionen i també tocar en directe!

lunes, 22 de agosto de 2016

Crònica del concert de Doctor Prats i Strombers a la Festa Major d'Ascó

Ahir dins dels actes de la Festa Major d'Ascó a la Ribera d'Ebre, va tenir un dels concerts més potents que hem vist darrerament.
La primera banda va ser la terrassenca Doctor Prats que va portar la seva energia i bon rotllo a les terres del sud. Els vallesans van fer un repàs del primer disc i van presentar el seu segon "Agah Sigah" embogint i fent ballar al públic tots els seus temes que van de rock, pop, ska, electrònica... La banda formada per Mark-e Riera (veu i guitarra), Miki Santamaria (baix i cors), Ramon Figueras (trompeta i cors), Guillem Boltó (trombó i cors), Oriol Cors (bateria i cors), Victor Martínez (teclats) i Josep Jaume Rey (guitarra elèctrica i cors) va fer un concert coet, anant escalfant cada cop més l'ambient i arribant a una comunió total amb el públic.

 

Un cop l'ambient va estar escalfat, van pujar els Strombers la banda amb més de 16 anys de trajectòria i portant a l'esquena un grapat de concerts, segueix tenint l'energia de sempre, segueixen sent tant canalles com sempre i els temes triomfant com si haguessin estats d'acabar de treure del forn. La banda estrenava nou guitarrista el Carles Serras de Hostalric i com sempre estava formada per Ferran Gallart (Santpedor) - Veu, Toni Company (Cardona) - Veu, teclats i acordió, Marc Martínez (Cardona) - Guitarra, Jordi Costa "Sec" (Gironella) - Veu, Alexis Cabrillana (Súria) - Baix, Nil Mujal (Cardona) - Saxo i Chuchi Crespo (Torrelavega) - Bateria
La banda va repassar els èxits de la seva llarga carrera musical els més cantats van ser "En el coche de Manolo", "Borracha" i " Tavernaris" que dóna nom al seu últim treball.

 

jueves, 18 de agosto de 2016

Entrevistem a Damià Olivella

Damià Olivella va néixer el 29 de desembre de 1978. La seva passió per la música comença ben d'hora, i és als 11 anys quan aconsegueix comprar la seva primera guitarra amb la qual comença a interpretar les cançons d'artistes com Stevie Wonder, Otis Redding, Sam Cooke, Michael Jackson, entre d’altres, que formarien la seva més notable influència. De formació absolutament autodidacta, aviat compón les seves primeres cançons i comença a impartir classes de guitarra i cant. Amb 16 anys decideix deixar-ho tot per la música i dedicar-se a la composició i gravació de les primeres cançons, que posteriorment formarien part del seu primer CD. Instrumental i bàsicament experimental, compost i produït per ell i amb la guitarra com a principal protagonista, i la seva música comença a formar part en anuncis i sintonies de programes.

Es succeeixen projectes amb diverses bandes, concerts i enregistraments col·laborant amb rellevants artistes fins que decideix carregar la seva guitarra a l'esquena i aventurar-se en altres cultures, altres països on presentar les seves cançons i sobretot conèixer i aprendre diferents sons. Això dóna lloc al seu segon disc, No one else but me, cantat íntegrament en anglès. Però 2 anys més tard, Damià Olivella decideix publicar el seu primer disc en la seva llengua materna, Ara. Un treball que irromp amb força en l'escena musical catalana, de tal manera que el porta a les millors sales del país i a fer-se un lloc amb èxits com Gratitud o Més enllà...

Tres anys després del seu anterior llarg Ara (2009), cantat íntegrament en català, el manresà ens presenta un nou àlbum, més personal i ric en sonoritats, amb deu cançons que suposen un viatge per deu estats d’ànim diferents, però amb una única essència i direcció: parlar-nos del “nou sentit” que està prenent el món, d'aquesta transformació -dura, però alhora esperançadora- que estem vivint. Un nou sentit és un treball eclèctic amb noves sonoritats i diverses influències que passen des de la música hindú al folk passant per la música africana, però en el qual el soul és la màxima referència... no en va podrem intuir els seus referents musicals, com ara Otis Redding, Stevie Wonder, Tracy Chapman o Ben Harper, entre d’altres. El CD està produït pel propi Olivella i compta amb la participació de la mateixa banda que en l’anterior disc, i amb col·laboracions especials de Natxo Tarrés (Gossos) i Alba Marbà.

Nou disc 'ORIGEN', octubre de 2014
'ORIGEN' és un retorn, un viatge a l' inici, al lloc on les coses comencen, i jo sento la il·lusió d'aquest principi, aquella "guspira" com feia temps no sentia. Amb el bagatge de més de mitja vida dedicada a la música i amb les ganes i la força per seguir lluitant. Crec que ha arribat l'hora de fer realitat aquest projecte, i vull fer-ho bé, tan bé com us mereixeu i es mereixen les cançons que guardo per vosaltres. Amb aquest disc tinc ganes de reivindicar-me, i no he posat límit a la meva creativitat. És per això que crec que "Origen" us sorprendrà positivament. "Un Nou Sentit" va ser una evolució natural de l'anterior disc "Ara". Amb aquest nou disc l'evolució serà més gran, més notable, i estic segur que us agradarà i us arribarà.


1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
La música em va atrapar ben d'hora, m'agradava molt cantar la música que sonava a casa, i ho vaig fer des de ben petit. Un dia, quan tenia 10 anys, vaig veure i sentir algo que em va enamorar, un soul de Smockey Robinson cantat pels Jackson 5. Allò em va impactar moltíssim, tant que en aquell instant vaig deicidir que jo volia acostar-me a allò, i dedicar-me a la música.
Em vaig comprar una guitarra i vaig aprendre de manera autodidacte a tocar, a comprendre la teoria musical, l'harmonia.. No podia parar!

2. Com es crear el projecte “Damià Olivella”? i com ha anat evolucionant al llarg del temps? 
Uf, van ser molts projectes anteriors... vaig editar el meu primer disc quan tenia 20 anys, instrumental, també vaig tenir una banda de blues, i vaig grabar un segon disc en anglès als 26 anys. Després vaig anar a viure a Londres i allà em va donar per escriure en català, Colors és la primera cançó que vaig fer en català, tot i que primer la vaig escriure en anglès. 

3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promociar els teus discs?
Conto amb una discogràfica que m'edita i promociona els discs, però la part musical la faig tota jo, les lletres, la composició, la producció, els arranjaments, totes les guitarres, cors... una bogeria!

4. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?
Molt pringat! ..no, realment no hi penso mai en això, m'es igual.. aqui estic, que ja és molt.

5. Com definiries la teva música?
No ho sé, cada cançó és un món.. però procuro parlar de coses importants per mi, no vull ni sé parlar de xorrades mentre canto.

6. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l’any? 
Bona pregunta... doncs anar fent bolos i començar a gravar idees a l'estudi que m'estic fent a casa. I que les cançons em portin.

8. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador? 
Cada concert té la seva màgia, no en puc triar un. I com a espectador vaig flipar molt veient a Michael Jackson, jo era un nen i ell el meu Déu de la música.

9. Quines són les teves influencies musicals? 
Moltes, però la més clara és la música negre, Michael Jackson i Stevie Wonder sobretot. 

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Des d'Amos Lee no he sentit res que em captivi del tot.

11. Un lloc on t’agradaria tocar?
Crec que aviat faré un concert a casa meva.

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que no oblidin que la música cura, que ens fa trascendir. I que si ho obliden, que siusplau es deidiquin a una altre cosa. 

13. Què és el que us apassiona de la música?
Tot, és l'idioma de l'ànima, ens uneix, ens fa sentir bé, ens recorda qui som.

martes, 16 de agosto de 2016

Sabadell Veggie Fest escalfa motors per la tercera edició

El Sabadell Veggie Fest és un festival nou i innovador al nostre país, familiar, gratuït i obert a tothom, amb el vegetarianisme i l’ecologia com a fil conductor. Una jornada festiva a l’entorn de La Capella , dintre del Parc Can Gambús de Sabadell, un lloc immillorable amb espai verd i parc infantil. Organitzat per la Produktiva Records i el músics i dj Nando Caballero es un dels referents de músics i menjar vega del Vallès i Catalunya.

Després de l'èxit de les dues primeres edicions, aquest 2016 tornaren amb el festival el diumenge 4 de setembre.

Com l'any passat trobareu un munt d’activitats per totes les edats i gustos: concerts, tallers, xerrades, showcooking, fira d’artesania, de productes ecològics, cerveses artesanes, cooperatives de consum, estands de menjar vegetarià, street food, food trucks, etc… i tot amb el vegetarianisme i l'ecologia com a nexe d'unió.

Enguany la part musical anirà a càrrec de:
- 12h - Showarma i Els Falafels
- 14h - Museless
- 16h - Tremendu
- 18h - Alma Afrobeat Ensemble
- 20h - Amígdala


lunes, 15 de agosto de 2016

Parlem del grup de Zamoria Sadia i el seu disc "Cruce de caminos"


Sadia és un cognom poc comú. Potser per això, per la seva sonoritat, per identificar-nos individual i col·lectivament o perquè conté la sang compartida, tres germans que van decidir que era el millor nom pel seu grup. Són: Iván (veu i guitarres), Manuel (bateria) i Mario (baix), i la seva història musical va començar als anys 90, quan sent adolescents van començar a tocar en diferents grups locals. Sadia és la seca actual formació des de 2009.
El seu estil posseeix un marcat caràcter personal i, tot i que beu de diferents fonts sonores, troba la seva essència en el blues i el rock clàssic. El viatge del músic és inevitablement un viatge retrospectiu, on anar descobrint nous sons i artistes. Per tant, encara que són amants del rock blues contemporani, les nostres influències es remunten al country blues més antic. Aquestes són les arrels que els donen ales.
Al febrer de 2014 vam publicar el seu primer EP: "Cruce de caminos". En ell apareixen cinc de les seves cançons. El seu títol recull l'essència de la temàtica de les lletres -un punt de trobada entre l'amor i el desamor, l'èxit i el fracàs, la llum i la foscor- i la vegada, apunta un dels tòpics del blues, el famós "crossroads" que va popularitzar Robert Johnson i que es tracta a més d'un lloc comú en la música afroamericana d'arrels.



Sadia ha trobat el camí a l'èxit, i es reflecteix en la seva EP "Cruce de caminos", que no para de recollir mencions i bones crítiques dels mitjans especialitzats des que es va publicar. Cor i passió s'uneixen perfectament en un treball molt professional i que enganxa des dels primers acords. Molta feina, molta passió i molta bona música són els pilars d'aquesta gran banda que no t'hauries de perdre.
Des de llavors estem presentant i promocionant en directe aquest treball al nostre Tour Cruce de camins per nombrosos escenaris del país. Ho fem en format elèctric i acústic, mostrant així dues dimensions diferents del grup. En elèctric són un trio de rock blues més enèrgic i al nostre acústic vam incorporar un component folk molt interessant. Hi ha cançons exclusives de cada format, versions diferents de la mateixa cançó, diferent instrumentació, etc.

El maig de 2014 van ser els guanyadors del concurs per a grups emergents organitzat pel FACYL (Festival Internacional de les Arts de Castilla i León), reconeixement que a més de suposar un estímul per seguir endavant, els va donar l'oportunitat de participar en el FACYL 2015 com a teloners de     M-Clan a la Plaça Major de Salamanca.

Un disc que des de LMALF recomanem fresc, innovador sense deixar de comptar amb les arrels que demostra que la música blues i rock està en ple augment i que no deixarà mai d'escoltar-se.

domingo, 14 de agosto de 2016

Parlem de The Anti-Patiks i el seu vinil "Nomès el punk-rock hem fa feliç"

Avui parlem d'una proposta molt interessan, 100% punk rock, 100% en català, 100% anti-hipi i 100% anti-Manel.
Per tots els seguidors incondicionals del Punk Rock purista i victimes de la influència del Rock Català dels '90, la banda de Terrassa the Anti-Patiks ens proposa tornar el Rock a la seva escència i a les seves arrels de descontrol i violència. El rock català no ha mort, ara s'anomena the Anti-Patiks.
The Anti-Patiks és una banda de Punk Rock fundada a Terrassa en el 2010, amb la missió de crear un projecte de Punk Rock fresc, directe i agressiu i cantat en català, tornant als origens d’aquest estil amb cançons curtes i intenses.
La discografia de la banda consta d’un primer EP titulat “Mauthausen Vallès” (2011), un segon EP “No Estem Bé” (2012) i un Split CD anomenat “Sempre Tindrem Problemes” (2013), publicat en CD i vinil per Black Sheep Records i Anonymous Disk. A principis del 2014, es va publicar una reedició en CD amb tots els treballs publicats fins ara en un sol disc i sota el títol “Milícia del Punk Rock” (2014). Desprès la banda va editar “Comptes Vells, Baralles Noves”, publicat a principis del 2015 de la mà de la discogràfica Propaganda Pel Fet. Aquest CD va estar gravat a Bloq Estudis (Barcelona) i masteritzat a l’estudi The Blasting Room (Colorado, USA) per Jason Livermore i compta amb la col·laboració de Kerry Martinez de la banda US Bombs. Això no ha fet que el grup deixi de publicar treballs, i al llarg del 2015 el grup ha publicat un EP titulat “Fent el Préssec” i han enregistrat dues versions adaptades al català: “The Brews”, de NOFX (publicada al recopilatori Biopolar Sessions II de la revista Rockzone) i “Déu Salvi l’Artur Mas”, adaptació de “God Save The Queen” de Sex Pistols i publicada com a single.
Tot això ha portat a la banda a tocar per tota Catalunya i altres llocs de la península, amb bandes internacionals com The Toy Dolls, The Adicts, Voodoo Glow Skulls, The Casualties, Bad Co. Project, Total Chaos, bandes catalanes com Gossos, Obrint Pas o At Versaris i estatals com Boikot, Reincidentes, Gatillazo o Habeas Corpus, acuant a sales com Razzmatazz, Sala Stroika, Faktoria d’Arts, L’Estraperlo Club o Rocksound i arribant a realitzar una extensa gira europea passant per França, Itàlia, Alemanya i Txèquia.


Ara presenten un single en Vinil 7″ “Només el Punk Rock em fa feliç”, amb 3 temes de punk rock mediterrani en català, va estar editat al maig del 2016 per Propaganda Pel Fet. El treball inclou el tema que han fet el videoclip amb bastant ressó "Només el Punk Rock em fa feliç", "No estic preparat per ser normal" i "Jordi Carbó".
Una música enèrgica de milícia que demostra que el punk-rock que sentiem de joves no està mort encara brolla una flor a Terrassa, són els últims combatents d'aquest estil i lluitaran fins a la fi contra músiques hipismes, contra el devastador pop-ular i la seva moda.