Kukuxumusu

lunes, 16 de enero de 2017

Entrevistem a WoM

WoM són Clara Luna, Laia Fortià i Gemma Abrié, són 3 representants de la nova i abundant generació de músics del panorama català, però a més elles són dones amb empenta, talent i una llarga i sòlida trajectòria.
L'amistat i els diversos projectes en els quals han coincidit les ha apropat i, sense dubtar-ho massa, elles han unit esforços per aventurar-se en un nou repte musical: poder cantar i tocar
un instrument alhora.
Així, a més de cantar, la Clara es posa ara darrera el piano, l'instrument que la va formar en l'àmbit clàssic, i la Gemma darrera el contrabaix, l'instrument que ja fa temps la va enamorar; i la Laia, a més de tocar la bateria, s'atreveix amb algunes veus que se sumen a les de la Clara i la Gemma.
De la unió d'aquestes inquietuds en resulta una proposta compacta, atrevida, sensible i atractiva a tots els sentits, on conflueixen diferents estils com el jazz, el samba funk, el soul o el pop a través d'arranjaments propis.


1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Les tres vem començar de petites amb la música, ens va atrapar de seguida, i ho vem anar fent el nostre dia a dia amb instruments, escoles de música, conservatoris i tota la pesca. La motivació és sobretot, passar-jo bé juntes, fer la música que a nosaltres ens agrada i ens motiva. Ens agrada posar-nos reptes i anar-los assolint, així que ens vem embarcar en aquest projecte en què hem de tocar un instrument i cantar alhora. Com a músics ens ajuda entendre la música d'una manera més global. 

2. Com es crear el projecte “Wom”? De on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Ens coneixiem de feia temps, haviem coincidit en diferents projectes, i un bon dia vam   dir-nos que tocar i cantar juntes seria un repte. I aquí estem. El nom surt d'abreviar la paraula women (dones). Les sigles volen dir coses com ara Word Of Mouth (boca orella), o Women Original Music, que és com ho vem justificar nosaltres. Vam començar buscant un sò de grup versionant temes que ens agradaven d'artistes de pop, rock, soul, folk, etc. i ara estem treballant en temes propis. El grup el formem la Gemma Abrié, al contrabaix i la veu, la Laia Fortià a la bateria i la veu, i la Clara Luna al teclat i la veu. Ah! I l'Oriol Carbonell al management!!

3. Quins mitjans, col·laboradors heu tingut per gravar els vostres discs?
El disc l'hem pagat de les nostres butxaques, i hem pogut comptar amb la col·laboració dels nostres amics i familiars, així com de totes aquelles persones que ens els directes han adquirit el cd, ells ens ajuden a tirar endevant aquest projecte. Hem intentat ser justes en tot moment i remunerar la feina dels altres, però tenint en compte que és una autoproducció i no hi ha cap companyia al darrera, els pressupostos sempre han hagut de ser molt ajustats...

4. Com ha influït la vostra carrera actuar al Mercat de Música Viva de Vic?
El MMVV d'aquest any ens ha permès mostrar la nostra feina a programadors, gent que no ens coneixia i que ha vist el que fem. De l'actuació a Vic  n'ha sortit directament una col·laboració amb la sala Bocanord de Barcelona el dia 18 de Març.

5. Com us veieu dintre del panorama de la música a Catalunya i com veieu aquest panorama? Com veieu el panorama musical a la vostra comarca?
El panorama musical a Catalunya sembla que té força salut, hi ha molta gent amb  propostes molt interesantes. La llàstima és que no hi ha massa suport per a poder presentar els projectes i donar-los la continuitat que requereixen. En general, treballar amb un mínim de dignitat, no és el més habitual... Però també cal dir que hi ha persones que volen fer la feina bé, que entenen la feina que fem els músics i intenten remunerar-la bé. Gent que no només aposta pels grups coneguts, sinó que entén i recolza la cultura des de la seva diversitat, sent conscients que l'educació musical també forma part del que fa avançar un país.

6. Com definiríeu la vostra música?
Es una barrera de músiques d’arrel negra: jazz, soul, funk, i també pop i rock. Aquesta és la música que mes hem escoltat, així que és la que ens surt més natural.

7. Com us plantegeu es propers concerts? On us podrem veure?
El dia 10 de Febrer ens podeu trobar a la Casa Elizalde de Barcelona, i el 12 a cassà de la Selva... Aquí us deixem el nostre blog per si voleu veure el que tenim de cara a la temporada sencera: https://womtrio.wordpress.com/, on també trobareu l'enllaç a les nostres xarxes socials per si voleu estar més al dia de les notres activitats.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
Laia: El que més m'ha marcat va ser el de Metallica al Palau Sant Jordi l'any 96, va ser la meva primera experiència com a públic en un concert de format gran i a part era súper fan del grup en aquella època. Vaig estar suplicant durant un any als meus pares perquè m'hi portessin! 
I de més recent em quedaria amb el de Hiatus Kayote a Berlín ara fa un parell d'anys.
Clara: recordo un concert del grup de Guillermo Klein a l'Ikastola de Gràcia, que em va motivar tant que quan vaig arribar a casa aquella nit (devien ser les 3 o 4 de la matinada)  em vaig asseure al piano a composar música meva, vaig “parir” els meus primers dos temes. També recordo amb molta emoció el conecrt de l'Aretha Franklin al Radio Music Hall de Nova York l'any 2009, em sabia totes les cançons i les cantava entre llàgrimes... i aquella dona asseguda al piano amb tota la seva energia... brutal!
Gemma: Jo recordaré tota la meva vida el concert d'Stevie Wonder a l'estadi de Bercy de París al 2008. Era la primera vegada que el veia en concert després de tant anys "empapant-me" de la seva música i aprenent de la seva manera de cantar. Vaig estar plorant gairebé tot el concert!

9. Quines són les vostres influencies musicals?
Sting, Stevie Wolder, Aretha Franklin, Beady Belle, Moss, Esperanza Spalding... moltes!! 

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Lianne laHavas,  Hiatus Kayote, Beca Stevens, Jacob Collier, Snarky Puppy

11. Un lloc on us agradaria tocar?
Qualsevol sala maca que soni bé i amb un públic entregat amb el que difrutem plegats! 

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que tinguin paciència, perseverancia, que no perdin els ànims ni la il.lusió i que sobretot no oblidin mai  perquè van començar a fer música. Creiem que és bàsic fer el que tu vols fer, no el que et sembla que els altres volen... que siguin fidels a ells mateixos. Aquest és l'autèntic èxit.

13. Què és el que us apassiona de la música?
La capacitat d'unir persones de bagatges molt diferents a través del llenguatge universal de la música. Que no té final,  sempre pots aprendre coses noves i no té límits. Que em permet expressar-me tal com sóc. Em connecta amb una part molt profunda i autèntica de mi mateixa, on em sento 100% jo, sense filtres. Que és com un massatge a l'ànima. Que sempre et sorpren. Que va directe a les emocions, tant quant toques o cantes com quan l'escoltes... no acabariem mai!!;-)


domingo, 15 de enero de 2017

Entrevistem a The Grassland Sinners

The Grassland Sinners és una banda de rock clàssic / meridional nascuda entre Barcelona i Granollers al novembre de 2015. Amb tot just un any de vida ja estan acabant el seu primer disc. Diuen per aquí que beuen del rock clàssic i meridional dels setanta, i que no semblen d'aquesta banda de l'Atlàntic. Les seves cançons i els seus concerts són capaços de transportar-te a una altra època, quan la música sortia del cor i de les mans, quan no hi havia més pretensió que gaudir i fer gaudir. Hi ha moments en la vida en què la casualitat brinda oportunitats irrepetibles. The Grassland Sinners és, sens dubte, el resultat d'un d'aquests moments ... i van per totes. Si t'agrada el rock, descobreix-los: no et van a defraudar.
Guardons
- 1r Premi Jurat Sonomav 2016.
- 1r Premi del Públic Sonomav 2016.
- Millor Banda del Barcelonès Santako Sound 2016.
- Finalistes Cirera Rock 2016.


1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la vostra motivació?
Cada membre del grup s’ha iniciat en el món de la música d’una manera diferent. Alguns a través dels estudis, alguns altres per pura afició, alguns per pura casualitat o fins i tot simplement per lligar. Però sobre la motivació, aquí tots coincidim: fem música perquè és el que més ens agrada fer, perquè ens allibera i perquè ens fa totalment feliços!

2. Com es crear el projecte "The Grassland Sinners" i com ha anat evolucionant al llarg del temps? 
El projecte va començar sense buscar-lo, per pura sort. El David Mani (el nostre baixista) és el culpable, ja que ell organitzava jam sessions semi-clandestines amb músics desconeguts entre sí al seu local d’assaig. Aquestes jam sessions van anar generant trobades amb molts músics diferents, cada vegada una banda diferent durant molts mesos… Però mica en mica, la química va acabar sorgint entre els que, finalment, vam acabar sent la formació inicial del grup. El nostre primer concert va ser el 5 de maig de 2016 a la Sala Apolo 2 de Barcelona, i no hem parat ni un moment de composar, tocar i grabar des d'aleshores.

3. Quins grups i projectes heu tingut anteriorment? 
Molts! Projectes de temes propis, de versions, bandes tribut… de tot!! La llista completa és aquesta: Mezcal, The Magical Soub Band, Malpàs, The Wild Hits, Black Piss, The Coconut Explosion, 2 Seconds Delay, The Hot Roads, All i Jolie, Mr. Cadillac, Blacksmith Trio, Willy & The Poorboys, Guns Band Roses, Verneda, Estácio, The Big Deal, Wide Awake, Onyric Joy, Beagle, Electric Boots, Losung, Momento, David Micó, Agosto, Ismael González, Tequila Bum Bum, Voodoo Road, Skimo Nell, Lautaro, The Cabin, Kayto, i Setembre. Un total de 32 bandes anteriors, i ara la número 33. No està malament, no?

4. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promociar els vostres discs? 
El nostre primer EP el vam grabar com a 1r Premi del concurs Sonomav 2016, i el nostre primer disc l’hem grabat com a 1r Premi del concurs Santako Sound 2016. Podem dir que el 2016 ha sigut un bon any… :)

5. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana? Com veieu el panorama musical a la vostra comarca? 
No considerem que estiguem dins d’un panorama concret. La música que fem està molt més a prop del rock dels Estats Units que de la música que es fa majoritàriament a Catalunya avui en dia. El panorama musical comarcal (i estatal) està molt malament per als grups de temes propis, però nosaltres creiem en el que estem fent i a més ens ho passem de conya, així que tampoc ens importa massa.

6. Com definirieu la vostra música? 
No ens acabem de posar d’acord perquè ni tan sols ho sabem nosaltres, però hem acordat que la millor manera de definir-ho “en termes generals” és com a “Rock Clàssic/Sureny”. La gent que ens ha vist i escoltat ens ha posat dins de l’estil de bandes com The Black Crowes, Screamin' Cheetah Wheelies o Gov’t Mule. Però a final de comptes, creiem que qualsevol persona a la que li agradi el ROCK, en qualsevol de les seves variants, s’ho pot passar d’allò més bé veient i escoltant The Grassland Sinners!

7. Com us plantegeu el propers concerts? Quins seran? Que trobareu en el concert a casa de la NAUB1? Que destacarieu de '77?
Ara mateix, a més del concert a la Nau B1, tenim dates tancades a Sabadell, Barcelona i Torredembarra. Tot i això, durant els últims mesos hem estat molt centrats en acabar el nostre primer disc (que si tot va bé, sortirà molt aviat). Un cop haguem publicat el disc, volem centrar-nos a fer tants concerts com puguem.
Sobre el concert a la NAUB1, tenint en compte que tres dels membres del grup són del Vallès, esperem trobar a tota la familia i amics que ens han recolzat des del principi, i que de ben segur disfrutaran tant del nostre concert com del dels '77.
I sobre els ’77 crec que podem destacar dues coses: la primera, que és absolutament admirable que una banda de temes propis hagi arribat tant lluny com ells, i que a més s’hagin mantingut fins a consolidar-se i convertir-se en un referent. Són l’exemple d’actitud, honestedat i il·lusió que totes les bandes haurien de seguir. La segona cosa que podem destacar d’ells és el seu directe totalment brutal, enèrgic i autèntic. Qui els hagi vist, ja sap de què estem parlant. Som fans.



8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músic i espectador?
Com a músics i espectadors tenim "de tot" a la banda, ja que tenim gustos molt variats, pero sí que hem coincidit en alguns concerts com The Black Crowes (tant a l'Azkena Rock Festival, com fent de teloners per Aaerosmith a Barcelona), i Gov't Mule a l'Apolo de Barcelona. Un dels nostres membres també ha tingut la sort de poder veure l'any passat a Paul McCartney a Madrid.

9. Quines són les vostres influencies musicals?
The Black Crowes, Screamin' Cheetah Wheelies, Gov’t Mule, Led Zeppelin, M-Clan, The Faces, Deep Purple... la llista és infinita.

10. Un lloc on us agradaria tocar? 
A qualsevol lloc on ens vulguin i gaudeixin amb el que fem. Sona a tòpic però es la pura veritat. Volem tocar!!

11. Que aconsellarieu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical? 
Que facin alguna cosa amb la que tots els seus membres disfrutin, i de la qual tots se sentin orgullosos. La resta, si ha de venir, vindrà sol. I si no, igualment haurà valgut la pena.

12. Què és el que us apassiona de la música?
El que ens apassiona de la música és el mateix que ens apassionava el primer dia: la música ens fa lliures. La música ens fa feliços. La música estimula i exercita la nostra creativitat, la nostra ment i la nostra ànima. La música ens permet comunicar-nos entre nosaltres i amb el públic amb un llenguatge diferent de les paraules, més instintiu, més profund. I la música, finalment, ens converteix en uns privilegiats, perquè ens aporta una riquesa immensa que només s’aconsegueix fent el que més t’agrada fer.

Entrevistem a “Andrés Redondo Acústico”:



1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació? En quines bandes has estat? 
Hem vaig iniciar tard, ja tenia uns trenta anys, quan un amic de la infància, que ens coneixem des de el col.legi, hem va passar el contacte d'un grup on ell feia de cantant i per falta de temps ja no podia continuar.
Des de petit he tingut problemes auditius a la orella dreta i això hem feia no tenir confiança a poder cantar o tocar a un grup de rock.
Aquest amic hem va convèncer perquè anés a provar amb aquest grup i em van acceptar. Des de llavors sempre he estat implicat a algun projecte musical.

2. Com es crea el projecte “Andrés Redondo Acústico”  i com ha evolucionat? 
Jo sé tocar la guitarra des de els vint anys. El que passava es que com que mai confiava en mi mateix per tocar la guitarra a un grup degut al meu problema auditiu, la tocava només a casa jo sol. Això s'em feia avorrit.
Així que passava llargues temporades de fins i tot anys sense tocar-la.
Als grups em dedicava només a cantar, fins que fa uns dos anys hem vaig assabentar que havia sortit una nova iniciativa a Girona que es diu "Girona, carrers de música", que permet a músics tocar a alguns carrers de Girona.
Vaig que pensar que necessitava una raó per tocar la guitarra i tocar al carrer em va semblar la excusa  perfecta, així que vaig començar a aprendre'm  cançons senzilles amb la guitarra acústica i baixava de casa a la Rambla a tocar-les i cantar-les.
Cada vegada les vaig tocant i cantant una miqueta millor, afegint també la harmònica a alguna cançó.
Dia rere dia, més gent es parava a escoltar-me i deixar-me una moneda i de tant en tant algú m'oferia tocar al seu bar o restaurant i hem demanava una targeta. Així  que vaig pensar que seria bona idea fer-me  targetes i posar-les a la funda de la guitarra mentre toco al carrer i vaig començar a buscar per internet bars a on poder tocar.

3. Quins mitjans i ajudes has tingut per gravar i promocionar la teva música? 
Tinc unes gravacions en vídeo que hem varen fer un parell d'amics on surto tocant i que m'han servit moltíssim per aconseguir actuacions.
A través de Facebook he aconseguit bastantes actuacions, enviant missatges amb els vídeos on surto tocant, a les pàgines dels bars on vull tocar.
A més vaig crear una pàgina i des de ella intento promocionar tot el que faig.

4. Com et veus dintre del panorama de la música? 
A pesar de la meva edat, hem veig jove i amb molt de camí per recórrer encara. Tinc diferents idees i projectes que vull tirar endavant, així que hem trobo pràcticament a l'inici del camí.

5. Com definiries la teva música? 
Les cançons que composo son més aviat tranquil.les, tot i que sempre m'he sentit molt influenciat per el rock. Potser es per el fet de composar-les jo sol amb la guitarra acústica.

6. Quins son el propers concerts on et podrem escoltar? 
Les properes dates que tinc son el 20 de gener al Lennon's Club de L'Hospitalet de Llobregat, el 21 a una festa privada a Santa Pau, el 27  tocaré juntament amb el guitarrista Martí Brugué al Rincón Cubano de Empuriabrava, el 28 a la Plaça Catalunya de Girona dintre del GIRONA 10 - Mercat d'artesania i alimentació 2016 organitzat per Incatis i el 3 de febrer al Cafè L'Orfeó de Vic.

7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?  
Com ha espectador recordo haver vist en directe a The Ramones al '91 al Palau Firal de Girona, quan encara no existia el Pavelló de Fontajau. Recordo que quan vaig llegir al diari que vindrien a Girona, jo estava totalment convençut que era un error del diari, que segurament l'actuació era a Barcelona. No podia creure que uns mites com The Ramones vinguessin de Nova York a Girona. Però el millor concert que he viscut va ser la primera vegada que vaig veure a Iron Maiden. Llavors jo tenia 26 anys i hem va semblar tornar a tenir 14 anys, al veure a sobre l'escenari, en viu i en directe als meus ídols que tantes vegades havia vist a les revistes i a les caràtules del vinils. Vaig saltar, cantar i suar com no havia fet mai.
Com a músic hi ha molts dies que tocant al carrer veig com puc connectar amb la gent, empatitzar.
Un dels millors potser va ser aquest estiu passat a la Fira de la Brasa a Celrà, quan cap al final, va començar a marxar la gent i varen quedar uns quants (que no eren ni amics, ni coneguts, ni família. 😉 ) que es van quedar prop de l'escenari fent caliu  i es va crear un bon ambient. Al acabar i baixar de l'escenari hem vaig quedar xerrant una bona estona amb alguns d'ells i fins i tot uns nens hem varen demanar uns autògrafs, cosa que jo encara casi crec que em prenien el pèl.

8. Quines són les teves influencies musicals? 
Diria que per composar, segurament a la meva ment ronden gent com Kurt Cobain, Eddie Vedder, Bob Dylan, Beatles.

9. Quina es la teva última descoberta musical emergent? 
No es

10. Què és el que t’apassiona de la música? 
Tot. La capacitat de treure el millor de les persones, de fer-nos pensar, sentir. La música aconsegueix inclús acostar a dues persones totalment diferents en tots els sentits, a empatitzar.
La vida sense música no podria ser.

11. Que aconsellaries a un grup emergent? 
Primer de tot dir que no crec que jo pugui tenir potestat com per donar algun consell. Però dit això, diria que no hi ha més secret que tocar molt, no defallir, tenir criteri propi, ser autocrític, escoltar només les crítiques constructives, no defallir i també no defallir.

12. Un lloc on t’agradaria tocar? 
Seria fantàstic arribar algun dia a tocar a l'Auditori de Girona. He anat a veure i escoltar gent con Juan Perro, Quartet Gerhard, John Mayall, la Orquestra Txaikovski de Moscou o Michael Andreas & GIOrquestra. Es una sala amb un so fantàstic, sobretot quan es tracta de música clàssica.

13. Quina es la teva última descoberta musical emergent? 
No es en absolut emergent, però l'últim descobriment per mi a sigut Miles Davis. Sabia de la seva existència i havia llegit a més d'un lloc que va ser molt important i una gran influència per a molts músics de diferents estils, però no l'havia escoltat pràcticament des de fa poc.
També fa poc vaig veure en directe a un grup de Girona que fan rock-blues/folk que es diuen Howlin' Dogs i hem va semblar molt interessant el seu so.
Un altre grup de Girona molt interessant i amb un bon directe son Hard Buds, tot i que ja començen a deixar de ser emergents per ser una realitat.

martes, 10 de enero de 2017

Aliwbili nou disc de Mama Patxanga


Avui parlem d'una nova descoberta musical que hem fet al blog La Música Amanseix les Feres i es tracta de la banda de Martorell. La festa arriba amb el reggae i la rumba combativa de Mamá Patxanga. La fusió de ritmes africans, jamaicans, rumberos i world music amb lletres compromeses son el plat fort d'aquesta banda. Música de verbena i festa major per a ballar i pensar. 

ALIWBILI primer disc de Mamá patxanga en descàrrega gratuïta a  http://mamapatxanga.bandcamp.com

Aliwbili, és una paraula en llengua mandinga que significa "amunt, aixeca’t!". I Aliwbili es també el nom del primer disc dels Mamá Patxanga. Un disc ple de rumba, reggae, sons africans i lletres combatives. Gravat a l’Estudi de Gravació la Drogueria, amb la producció del Pep Artigues i masteritzat pel Fran Paredes.

Comencem el Ritmo Rebelde Tour amb aires nous i energia renovada, sense perdre l'essència Patxanga que ens va portar, durant el Reggae Revolution Tour, a fer més de 25 concerts, compartint escenari amb La Troba Kung Fu, Pirat's Sound Sistema, Rumba Sin Rumbo, At Versaris, Costo Rico o La Orquestra Mitjanit entre d'altres. En aquesta nova temporada, presentarem també alguns dels temes que formaran part del nostre segon disc, que començarem a gravar a finals d'aquest 2015. Deu músics a l'escenari, videoprojeccions en directe i gairebé una hora i mitja 'espectacle i consciència social a cop de rumba de revetlla i festa major per a ballar i pensar.

La llavor de Mamá Patxanga neix als volts del 2011, quan tres dels components del grup coincideixen en una altre formació musical i se n’adonen que tenen moltes coses en comú. Comencen a quedar per tocar, i mica en mica van creant els que seran alguns del temes de Mamá Patxanga. Una guitarra, una flauta travessera i un ordinador serveixen per a gravar algunes primeres versions que seran la base de les noves cançons. Mica en mica, es van incorporant nous músics, i no és fins a finals del 2012 quan la banda comença a agafar forma, amb una base musical ferma i gairebé una desena de cançons. Uns mesos després, quedem en segona posició al concurs O'Kalia'13.

La procedència i les arrels dels músics és heterogènia. Gran part del grup prové de diverses formacions musicals de Martorell i rodalies, com Kolomba, Intifada, Bimba, Djilandiang, Golden Grahams o Nestic Fart Band. Això fa que la fusió i el mestissatge estiguin presents en tots els temes de la banda. Rumba de carrer i reggae amb pinzellades de funk, ska, punk, drum’n’bass o música ètnica.

Un disc directe, amb lletres compromeses en català i castellà, i amb ritme molt ballable i divertit. Ens porta reminiscencies de la manera d'entendre la música d'un gran grup de casa nostra, els Rauxa.
Sort!!! En breu podrem escoltar els Mama Patxanga al nostre espai de #feresmusicals de la República Santboiana de Ràdio Sant Boi.

jueves, 5 de enero de 2017

Entrevistem a Rock'n'Bar

Rock’n’Bar es una banda creada al gener del 2014 oferint un rockshow carregat de força i amb un estil molt propi. L’escenari es converteix en un show de temes propis i covers de grups nacionals/internacionals que no deixa indiferent a ningú. Dintre del recorregut de la banda, han ofert actuacions tant en sales petites, mitjanes o grans.  Els components són: Germán (Baixista), Izan (Bateria), Jaume (Veu Principal), Martin (Guitarra), Zeus (Guitarra) .
Maqueta : www.rocknbar.bandcamp.com
Link Facebook: www.facebook.com/rocknbar.egararock


1. Com us vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
A tots ens agrada la música, especialment el rock o hard rock i la intenció es evidentment passar-ho bé , i la nostra motivació és especialment fer que el públic disfruti. En un principi es va pensar en fer versions d’altres bandes conegudes però mica en mica ens vàrem adonar que la creació era un potencial innat en nosaltres, i per tant, barregem els temes propis amb les versions. 

2. Com es crear el projecte “Rock N Bar” Com ha anat evolucionant al llarg del temps? A quins llocs heu actuat ?
El projecte es va crear arrel de que Germán i Jaume van deixar una banda anterior i van buscar nous components per un nou projecte. Al llarg d’aquest temps la música ha fet que neixi una amistat entre tots els components i per tant, que tot lo demés flueixi per si sol. En quan a les actuacions ens aquest temps, hem actuat en varies sales i espais com: 
A Terrassa: Sala Legends Dance Hall, Sala The Cavern, Sala Infierno, Sala Fakoria d’Arts, Sala Skorpions, Sala Ragnaröck, Espai Firal, Festa Major 2015, Acte benèfic Intermón Oxfam.
A Cerdanyola: Sala Acme i Sala Dresden 
A Osona: Motor-Fest 2016 (Torelló) i Sala La Grange (Manlleu) 
A Barcelona: Sala Monasterio 
Entre d’altres, repetint a varies d’elles.

3. Quins mitjans, col•laboradors heu tingut per promocionar els vostres discs?
Cap. La maqueta es auto produïda realitzada amb gravacions durant la disponibilitat dels components al local d’assaig. 

4. Amb quins 5 adjectius definiu la vostra música?
Música potent, reconeixible, festiva, encomanadissa i personal.

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música? Com veieu el panorama musical terrassenc? 
Dintre del panorama global ens veiem com una banda amateur que espera la seva oportunitat amb il•lusió. El panorama musical egarenc està viu com sempre ja que Terrassa sempre ha sigut bressol de molt bona música. 

6. Com definiríeu la vostra música?
Versàtil i potent. 

7. Quin son els propers concerts que teniu?
Sala Infierno de Terrassa en motiu del 29 Aniversari el dia 14 de Gener a les 22:00h amb entrada gratuïta. Dos setmanes després el dia 27 de Gener a la Sala Ragnaröck de Terrassa amb Motörhits a les 22:00h on repetirem el dia 29 de Maig.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador? 
Com a músics va ser a la Sala Faktoria d’Arts telonejant a Los Toreros Muertos i com espectadors anem a múltiples concerts. 

9. Quines són les vostres influencies musicals? 
Hi ha diferents estils que venen del blues i passen pel hard rock i heavy metal  com per exemple: Gary More, AC/DC, Metallica, Barricada, MClan...entre d’altres. 

10. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?
Los Zigarros 

11. Un lloc on us agradaria tocar?
No tenim preferències, ens agrada tocar i que la gent s’ho passi bé.

12. Que aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que lluitin pels seus somnis, que somiar es gratuït...o no. (Riures)

13. Què és el que us  apassiona de la música?
El que ens transmet i ens fa transmetre a la gent. 

miércoles, 4 de enero de 2017

Entrevistem a Pësh

Pësh és l’alter ego del torellonenc Santi Carcasona, bateria bragat en mil batalles i que ara deixa les baquetes per brendar l’ukulele i cantar les seves pròpies composicions, recollides en el disc Where The Sidewalk Ends, un àlbum amb gust a pop-rock indie i una sonoritat crua que conté onze peces, i que veurà la llum aquest 2015.

Pësh ha comptat amb la col·laboració de Toni Pagès (bateria), Sergi Riera (baix), Santi Careta (guitarra), JJ Caro (teclat), Ona Pla i Nacho Melús (veus) i les col·laboracions de Magí Batalla i Amadeu Casas (guitarra), i Mercè Martínez (veu).

Where The Sidewalk Ends ha estat gravat i mesclat a La Fusteria Estudis, per Toni Pagès i Carles Ribera


1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Quan era petit estudiava música d’una manera carrinclona i poc motivadora, a Torelló, i ho vaig deixar. 
Més endavant vaig començar a escoltar discos dels Beatles, Genesis, El Último de la Fila, Springsteen,... i em vaig començar a interessar en la feina que feien, sobretot, els bateries. Aleshores vaig treballar fort durant un estiu per poder-me comprar un set de bateria i així vaig començar... donant cops!

2. Com es crear el projecte “Pësh”? D'on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup? 
Pësh neix de la necessitat d’anar més enllà del ritme. Vaig comprar-me un ukulele i hi vaig descobrir un món compositiu interessant. Vaig compondre uns quants temes i vaig començar a cantar sense cap pretensió. Quan vaig ensenyar les cançons a en Toni Pagès vam decidir d’enregistrar-les, i després tot va venir rodat, però sense marcar-nos cap objectiu. Va sortir tot de manera molt natural.
El nom surt d’un dia que dinava amb una noia americana. Em demanava com es deien algunes coses en català. Li vaig dir que dinàvem peix i ella va repetir “Peix!”, amb un accent yankee interesant. Vaig pensar que, segurament, ella ho escriuria així (Pesh). La dièresi li vaig posar després, per donar-li un toc islandès al nom ;)
El grup el formo jo, bàsicament. Però Pësh no existiria si en Toni Pagès (bateria) no s’hi hagués arremangat. Actualment la banda la completen en JJ Caro als teclats, en Sergi Riera al baix, i en Toni Mena a la guitarra. La veritat és que és un gust estar envoltat de músics de tan altíssim nivell, tant professional com humà!

3. Quins mitjans, col•laboradors heu tingut per gravar els vostre disc "Where the sidewalk ends"? Amb quins 5 adjectius definiríeu el disc?
El disc el vam gravar a La Fusteria, un estudi que tenim amb en Toni, i produït per en Toni i per jo mateix. O sigui que, de mitjans, els propis!
Els músics que van gravar-lo son amics, grans músics (Amadeu Casas, Santi Careta, Magí batalla, Ona Pla, Nacho Melús, Mercè Martínez, J.C. Capdevila,...) que es van sumar amb el seu talent i art al projecte.
Els cinc adjectius: Cru, Sincer, Personal, Cuidat, Agraït (aquest darrer és a títol personal, pels que m’han ajudat en tot el procés)

4. Com ha anat evolucionant Pësh al llarg del temps?
Tenint en compte que jo mai m’havia posat davant d’un micro, l’evolució ha estat potent! Cada bolo és un aprenentatge i un nou repte. 
En aquest any i escaig que portem fent bolos i presentant el disc hem aconseguit consolidar la banda. Ara sona molt compacte i en una mateixa direcció. L’evolució ha estat molt positiva, crec.

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música a Catalunya i com veieu aquest panorama musical a la vostra comarca/ciutat? 
Penso que Pësh té un racó, en el públic català. Cada dia hi ha més gent que s’interessa per la nostra música. És obvi que el què fem no és comercial i està fora dels corrents “mainstream”. El que fem és molt “indie”, però tenim un espai. Clar!
Jo sóc de Torelló, Osona. Afortunadament, històrica i actualment, Osona ha donat i segueix donant excel•lents músics. Això és una sort pels que hem viscut allà, ja que hem  pogut gaudir i conèixer bons artistes i bona música de manera molt propera. Que segueixi així!

6. Com definiríeu la vostra música?
Tal com et comentava anteriorment, crec que ens podem etiquetar com a Pop-rock indie

7. Com us plantegeu es propers concerts? On us podrem veure? 
Aquest cap de setmana (7 i 8 de gener) engeguem la gira de comiat del primer disc, que acabarà el dia 7 d’abril a la sala BeGood de Barcelona (això és primícia!). Entremig farem algunes actuacions a Vic (Sala Pasternak - 18 de març) i altres ciutats catalanes. Tenim unes 8 dates tancades i algunes altres encara pendents de confirmar.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador? 
Com a músic (percussionista) vaig tenir el privilegi de tocar a l’Auditori, el passat 26 de novembre, amb la Orquestra Integrada, que està formada per uns 100 músics amb i sense diversitat funcional. També hi havia 100 cantants (Barcelona English Choir) i un grup de 14 ballarins, també amb diversitat funcional. Va ser un concert on vaig estar emocionat de l’inici al final. Molt bonic. Música i direcció musical de l’Albert Gumí (reverències) i engendrat per la Queralt Prats (Gràcies!). 
Com a espectador he gaudit de bons concerts. Recordo una vegada que van venir els Dr. Feelgood a Vic, que em van encantar. El concert de Eels el juliol de 2014, al Grec va ser increïble. ...no sé.. n’hi ha hagut molts i de molt bons!

9. Quines són les vostres influencies musicals? 
Eels, Beates, The Who, The Rolling Stones, Dave Matthews, Tom Waits,...

10. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?
Ahir vaig escoltar un parell de peces del darrer disc de Pantaleó i vaig felicitar al Gerard de Pablo, que han fotut molt bona feina!
Menció especial al darrer disc de Bon Iver. Un viatge musical en tota regla. Molt d’agrair que algú que podria “tirar-se al rotllo” hagi fet un disc arriscat.

11. Un lloc on us agradaria tocar?
Qualsevol lloc on hi hagi algú disposat a escoltar-te és un bon lloc. Més que un lloc en concret m’agradaria poder tocar molt i conèixer molta gent.

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que estudiïn, que escoltin música, que vagin a concerts, que llegeixin, que absorbeixin, que donin importància a la Música ...i que siguin feliços!

13. Què és el que us  apassiona de la música?
Ella mateixa. 
El què et dona. 
Música és vida. No comprenc la vida sense música.

martes, 3 de enero de 2017

Entrevistem a "El Poeta Cuántico"

El Poeta Cuántico es el alter ego de Juan Luis Rubio, guitarrista i compositor de Terrassa (Barcelona) amb el  primer treball "Algo de Luz" (Temps Record, 2009) Que va ser presentat al 15è Festival de Barnasants 2010. Desprès va venir el seu segon disc "Mientras te desvistes".

 

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Vaig començar tocant la guitarra en un esplai, amb uns 12 anys. Amb 14 anys tocava en un grup d’animació infantil a les festes majors d’alguns pobles. Poc a poc, em va interessar el pop i el rock i vaig estar en diferents grups com “El sí de las niñas”, fent versions.

2. Com es va crear el projecte “El Poeta Cuántico”  i com ha evolucionat? 
Vaig començar a fer cançons pròpies sense gaires pretensions (com ara), fins que tenia suficient material per a fer un disc. El nom va arribar molt més tard, i va ser fruit de l’alcohol i de l’ajuda d’un amic les condicions mentals del qual es millor no comentar. D’alguna manera, la meva afició a la física i a la poesia feien que el nom de El poeta cuántico fos adient.

3. Quins mitjans i ajudes has tingut per promocionar-te?
Generalment, em promociono jo mateix a través de les xarxes socials. En aquest cas, a Comanou, a través d’ Esterminio Produccions.

4. Amb quins 5 adjectius definiries la teva música?
Lleugeres, melancòliques, iròniques, suaus i... han de ser cinc?

5. Com et veus dintre del panorama de la música catalana i terrassenca?
Em veig com algú intermitent, que de tant en tant fa un disc i espera que li agradi a algú, o que algú s’interessi per alguna de les seves cançons.

6. Com definiries la teva música?
Són cançons que parlen de sentiments i situacions de la vida, generalment de desamor, que és el que més ens mou a perdre el temps escrivint.

7. Com et planteges els propers concerts? Que trobarem en el concert de Comanou Bar?
Al concert del Comanou tocaré temes del darrer i del primer disc, però també algun de nou i alguna versió del Jordi Selva. També hi haurà col•laboracions puntuals d’habituals com el Tarik Smith (trompeta) i la Maria Josep Obis (cantant) però també de la Marta Pons (Violoncel), Gabi Martínez (Baix), Nunu Ga Du (cantant), i  Carlos de Arriba (piano).

8. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador? 
Com a músic, va ser la presentació del disc a la Nova Jazz Cava. Com a espectador,  un de Avishai Cohen Trio a BCN.

9. Quines són les teves influencies musicals? 
Jorge Drexler, Joaquín Sabina, L. E. Aute, Pedro Guerra, Mº Dolores Pradera, Mª del Mar Bonet, Presuntos Implicados, Manolo García...

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
No és emergent, però és una descoberta per a mi: Iván Ferreiro.

11. Un lloc on t’agradaria tocar?
A qualsevol teatre petit.

12. Que aconsellaries a un grup emergent?
Que gaudeixin  i ho donin tot encara que només sigui per a 5 persones.

13. Què és el que t’apassiona de la música?
Composar i arranjar els temes, i gaudir a l’escenari tocant-los amb altres músics.