Kukuxumusu

sábado, 25 de febrero de 2017

Entrevistem a Atomic Leopards

Atomic Leopards és una banda formada l'estiu del 2005 per Santi Lluch i David Lluch, membres de Hellbilly CLUB. Va néixer per pura diversió i sembla que finalment és alguna cosa més. Tenen quatre àlbums al mercat titulats IN TECHNICOLOR (Foot tapping Records), THE NEGATIVE SIDE OF ... (Revel Yell), ROCKIN 'FIX (Raucous Records) i recentment MODEL (Temps Record). L'estil de la banda es basa en la seva particular forma d'interpretar el Rock'n'Roll, Rockabilly, Blues, Swing, Instrumental i una mica de Exòtica etc ..


1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la vostra motivació?
En David l’any ’95, el seu primer bolo va ser a Blanes amb el nostre grup paral.lel Hellbilly Club. Jo (Santi) l’any ’91 amb un grup de rock sureny que es deia Bates’ Motel. La nostra principal influencia sempre ha estat el rockabilly y el rock’n’roll clàssic, però hi ha molts més estils també



2. Com es crear el projecte "Atomic Leopards” Com ha anat evolucionant al llarg del temps?

Al 2005. Amb Hellbilly Club fèiem algo més modern i agressiu, i primer vem començar fent experiments de gravació amb Atomic Leopards. Fent demos de versions que ens agradàven, etc.

3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per gravar les vostres cançons i per promocionau-se?
Principalment amb Joan Borràs de Futurama Producciones. I també la nostra discogràfica Temps Record, que creu bastant amb nosaltres. Per tot la resta, tot el que sigui producció, dissenys, etc ho fem nosaltres mateixos

4. Amb quins 5 adjectius definirieu el vostra espectacle?
Autèntic, directe, personal, divertit i variat

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música? I concretament a la vostra comarca?
Doncs la veritat es que crec que estem començant a picar una miqueta més últimament. Amb el nostre últim disc, crec que hem obert una mica més fronteres en el sentit estilístic. I a més, no ens podem queixar, toquem cada setmana una mitjana de tres o quatre concerts.

6. Com definiríeu la vostra música?
Rock & Roll

7. Quins son els propers concerts  que teniu i on?
Avui Barcelona, al Craft i al Acustic Music... Demà al Mat Bares Terrassa, propera setmana a Caravaca de La Cruz i Moratalla...


8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
Doncs d’aquest any recordo a La Traviesa de Torredembarra, va ser sensacional... vem tocar amb el trio, estava a tope el públic i nosaltres

9. Quines són les vostres influencies musicals?
Rock & Roll clàssic, rockabilly, country, blues, exòtica, jazz..

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Sirocco Brothers

11. Un lloc on us agradaria tocar?
Al Madison Square Garden

12. Que aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Feu la vostre tal com voleu. Si podeu, controleu-ho tot

13. Què és el que us  apassiona de la música?
Fer bona música i transmitir-la perquè la gent la pugui arribar a sentir tal com la sentim nosaltres


martes, 21 de febrero de 2017

El Sistema Suec treu nou disc "Tangram"



El últim àlbum del "EL SISTEMÅ SUEC: TANGRAM!" ens aporta un xic de record de joventut, quan amb un joc que tenia 7 peces de diferents formes, es podien fer infinitat de formes i es que potser la música del nostre amic, que seguim des de fa temps, El Sistema Suec es així, una sistema que de sistema te poc ja que cada cançó et sorprén i es diferent, es mutant.

El grup està format per el d'Olot, David Reig i en el disc compta amb MuntionFiRE als mandos, les veus fantàstiques de ElisaBet, la Martina Borrut (Mad'zelle) i l' Ariadna Rius, i el suport incondicional del Maurici Ribera Torres i el seu súper segell El Mamut Traçut

Pop alternatiu d'autor independent o antipop és el que fa després d'un viatge a Estocolm. 
L'escena músical sueca, el disseny suec en general, la melmelada de nabius, les pilotilles sueques, l’Ikea, el iogurt en tetrabrik, el fet de viure sense persianes ni cortines, les sueques, els suecs, poques hores de llum, moltes hores de llum.

Tangram es un disc que va sortir el passat 7 de febrer i conté cançons molt elementals com "Sotabosc" una paraula important per el col.lectiu que serveix de carta de presentació, "Infiltrats" de caire més psicodèlic,  "L'altre presepectiva" de caràcter més intimista i pop, "Control" de caràcter més  acústic i vital, "Sempre ens ensortim" la cançó positiva per excèlencia que es ideal pel pesimisme d'epoques de crisis, com actualment, "Eclipsi" rock d'autor, "Està bé no respirar" la cançó enèrgica i guitarrera del disc, "La la la les lums" la cançó pop amb veu que arriba el cor, "La meva germana d'ulls blaus" cançó més instrumental que fa gaudir de la música i d'una lletra familiar, "Esborrar l'hivern" pop alternatiu d'anyorança de l'estiu en dies freds, "La teoria del kaos" el titol ja ho diu tot, teoria decadent, "Amigues satel.lit" parla de relacions amistoses i els seus inconvenients amb rock progressiu, "L'Ana es l'estel" torna al pop i les lletres sentimentals i amb "La tàctica Mollá" que desconeixiem acaba a cop de rock suau, un disc de 10 amb moltes històries, músiques diverses i un molt bon cor musical.

Des de LMALF seguirem el projecte de prop, com ja portem temps fent.

Més informació i escoltar el disc a: www.elsistemasuec.com


Entrevistem a The Sey Sisters

The Sey Sisters són l’Edna Sey, la Yolanda Sey i la Kathy Sey. Les tres germanes actualment estan construint les seves carreres com a cantants i actrius de forma separada, tot i que afortunadament, en aquest procés de creació personal, van decidir compatibilitzar les seves agendes, unir-se i consolidar-se com The Sey Sisters.  
Al 2006 van adonar-se de com n’era d’enriquidor treballar i cantar juntes en un escenari no només com germanes sinó també com amigues; i The Sey Sisters va esdevenir el seu somni fet realitat. Després de tots aquests anys, la seva veu i la seva coreografia han evolucionat substancialment i la seva compenetració les ha portat fins aquest moment d’esplendor. És per això que, a part, han creat un grup paral·lel amb una enèrgica banda de músics que els donen suport i les acompanyen amb l’objectiu d’estendre el seu amor tant per l’estil funk com pel gospel a través de FunkyStep & the Sey Sisters.
The Sey Sisters, amb una indumentària que ens recorda les grans dives de la música negra, comparteixen escenari amb el seu brillant pianista i saxofonista, Albert Bartolomé, qui les ajuda a completar un magnífic cercle de bona energia i aire fresc que defineixen els seus espectacles.   “Gospel és la música que cantem, la que ens agrada i la que ens defineix”.

foto de The SEY Sisters.

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Vam començar a cantar juntes en un casament d’un familiar. L’Edna feia temps que ja cantava a festes i casaments, juntament amb l’Albert el pianista, i la Kathy i la Yolanda sempre cantàvem a casa però no va ser fins a aquell casament, que se’ns va presentar l’oportunitat de cantar juntes. Allà vam veure que gaudir de la nostra passió juntes, era possible.
La nostra motivació sempre ha sigut poder compartir la nostra passió i amor per la música amb la gent, i poder viure d’això.

2. Com es crear el projecte “The Sey Sisters” Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Vam començar fent temes que ens agradaven i que teníem ganes de cantar desde feia molt de temps, com per exemple cançons de la banda sonora de ‘Sister Act’ ,cançons de soul i de gospel … tot barrejat.  Però a mesura que ens vam anar consolidant com a grup vam decidir triar temes gospel de tota la vida, temes més ancestrals, temes que feien  moure la nostra ànima i donaven un missatge, potser una mica més desconeguts. Finalment vam decidir incloure temes propis també.

3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per promocionau-se?
La veritat és que sempre hem tingut plataformes o ocasions per ampliar horitzons, ho hem fet, sempre que se’ns ha presentat l’ocasió. Tambè el fet d’anar treballant i col.laborant amb amics, no veient-ho com una oportunitat de promocionar-nos, sinó per compartir la música amb gent diferent i aprendre d’altres músics i altres maneres de veure la música. Sempre ens ha enriquit treballar amb gent diferent.

4. Amb quins 5 adjectius definirieu els vostres discs?
Ens agrada pensar que és proper, sincer, familiar, intens, optimista

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana?
Volem que la nostra música tingui espai en el panorama català. Sabem que és diferent i difícil perquè no és molt comuna i la gent no se la sent molt seva. Però com a catalanes que som, volem que la nostra música tingui presència a casa i que trobi el seu lloc.

6. Com definiríeu la vostra música?
La veritat  és que la definiria una mica com el nostre disc, ja què va ser concevut com a carta de presentació del que som:
Una música propera i intima (això fa que el públic se senti particep de seguida)
Una música sincera i plena de significat i optimista(significat que sempre fem saber al públic que ens acompanyi aquella nit i optimisme que volem transmetre)
Una música familiar i intensa (es nota la complicitat a l’escenari i en la manera de transmetre la passió que tenim)

7. Com us plantegeu els propers concerts? La veritat és que amb la mateixes ganes que el primer dia que la gent conegui el nostra disc “Let freedom ring”, el nostre espectacle amb el seu missatge i algunes coses noves que… haureu de venir per veure-les!  Quins son? A la nostra web http://www.theseysisters.com/agenda-cat podeu veure-les a mesura que es van actualitzant. Però es van confirmant varies dates a llocs tan macos com el Vendrell, Vilafranca del Penedès o Madrid.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
Crec que un dels nostres millors concerts va ser la presentació del disc al Luz de Gas a Barcelona. Va ser un concert molt especial perquè presentàvem el nostre primer disc ‘Let freedom ring’ i teníem moltes ganes però molts nervis alhora. Vam convidar a col·laborar al cor  “Testimony Gospel Singers” i vam convidar també als nostres pares a l’escenari, al nostre pare tocant les congues i cantant i a la nostra mare cantant i ballant. Va ser un dels concerts més emotius que hem viscut on les llàgrimes tenien ganes de sortir tota l’estona.
Un dels concerts més bonics i inspiradors que hem viscut va ser al concert de Lianne La Havas al teatre l’Aliança de Poblenou. Estava ella sola a l’escenari tocant la guitarra i cantant mostrant tot el seu talent i connectant amb la gent des del primer segon d’una manera molt sincera. Ens va deixar en un núvol durant uns quants dies.

9. Quines són les vostres influencies musicals?
Tota la música que hem mamat a casa de petites, tot el que s’ecoltava: música de Gospel ghanesa ,soul, funk (james Brown, Lionel Richie; Stevie Wonder, Micahel Jackson) I de grans Tot el Gospel, soul, Funk,jazz r&b… tota la música que explica alguna cosa i que emociona, ens encanta.

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
La veritat és que descobrim música a cada segon o cada  dia, estem molt atentes i obertes a rebre...a vegades és redescobrir, més que descobrir de nou, pq hi han artistes que fa molt temps que hi són però que no són gens coneguts com ara: Jill Scott, Ledisi, Lalah Hathaway.
Tambè ens agrada redescobrir clàssics del soul o del Jazz (veure com cantaven aquell estandard, com l’interpretaven) a part d’escoltar el panorama actual i descobrir coses tant punyents com Kendrick Lamar...

11. Un lloc on us agradaria tocar?
Qualsevol festival que es faci arreu del món és un bon lloc per tocar. Però per l’estil de música que fem i les nostres influències, ens encantaria poder portar la nostra música als Estats Units i evidentment a Ghana.

12. Que aconsellarieu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que hi posi moltes ganes, dedicació, il.lusió, passió, sobretot que faci el que senti, que intenti sempre ser sincer en el que faci. I sort!

13. Què és el que us  apassiona de la música?
Que no té fronteres, arriba directe, sense filtres, emociona i alimenta tant la ment com l’ànima. I això et permet connectar amb les persones, persones de totes les edats, gèneres i cultures.

lunes, 20 de febrero de 2017

Sergi Botswanas presenta el seu treball "Normal com jo"


Després de 5 anys liderant la banda de música The Botswanas, el cantant, guitarrista, compositor i fundador de la formació es llença al seu primer projecte en solitari: Sergi Botswanas.
Mantenint l’esperit de música fusió i festiva, el cantant prepara la gira europea, catalana i espanyola “GIRAUTOR”, que comença el 23 i 24 de Setembre a Grècia.

"Normal com jo" és el primer treball en solitari de Sergi Botswanas. Un cantautor de Barcelona que aposta per una música directe i reivindicativa. Amb "Normal com Jo", en Sergi posa sobre la taula temes d'actualitat com les refugiades o la opresió als estats per la Unió Europea. Tot i ser un CD amb només una guitarra i veu, el cantant barceloní aconsegueix un so envolvent ple d'essència i varietat estilística.
Un disc fresc, que fa recaure la música en una guitarra acústica i li don un ambient especial, amb una veu molt caracteristica i unes lletres alhora somiadores i lluitadores fan que el normal es torni extraordinari.

A "rumba infierno" també hi col.labora la LEI, una cantactriu gironina molt jove amb una veu preciosa que arriba directe a l'ànima

domingo, 19 de febrero de 2017

The Barroom Buddies Band presenta el seu treball "No beer,,,No show,,,"


The Barrom Buddies Band presenta el seu cd "No beer... No Show..." una banda de Terrassa de versions de clàssics dels '70 i '80 i temes propis. 

La banda està format per::
- M.B. Travis: Veu 
- Krant Slowfinguers: guitarra
- Llibert Valls: Bateria
- Jim Bass: Baix i cors
-Aleix Garriga: Pedal Steel i guitarres acústiques.

El disc "No beer... No Show..." està gravat  a LZ Studios de Terrassa, Mesclat per Aleix Garriga, fotos de Josep Ponsa, cd dissenyat per Mario Boronat i produit per Jose Luis Oliete. Es un disc de caire folk i country que recupera dels 70's i 80's i en fa temes nous amb molta energia, potencia i creativitat.
Han rebut diferents guardons: la millor cançó el 2005 per "I'm really hot" i el 2007 i 2015 per millor banda nacional de Country.

Recomanem aquesta potent banda terrassenca i els seus estils de camps en una ciutat, retornant la música feta amb el cor des del camp i retornant a èpoques exitosament musicals.

viernes, 17 de febrero de 2017

Taula redona per a parlar de l’heteropatriarcat musical.

El col·lectiu feminista Fusa Activa i l’Assemblea Trobada Prenem l’escenari VLC convoquen taula redona per a parlar de l’heteropatriarcat musical.
Us convidem a vindre i a participar en aquesta taula, que és sense dubte ,part d’una revolta, una lluita que moltes i alguns estem fent per canviar la situació de les dones en la societat. No sols és qüestió de música, parlem de la vida de les dones, el futur de moltes xiquetes creadores de cultura. Les companyes Monty Peiró Gómez, Vera Carry On, Estel Stylah i Laura Capsir i jo, estem convidades per parlar d’aquest tema que ens toca de primera mà. L’oci, la música i la cultura en general, està impregnada d’estereotips, masclisme i del saludable patriarcat. Hem d’aprendre a elegir quines activitats culturals donem suport i quines no hauríem de recolzar per avançar cap a la igualtat. Festivals on no hi ha cap dona, per exemple, mostra que les dones continuen sent ciutadanes de segona. La manca de protocols per agressions masclistes que es succeeixen en espais de festa i que sembla que es “normal” que passen, etc. No pensem que aquests espais estan lliures de masclisme.


jueves, 16 de febrero de 2017

Entrevista a Chus Navajo

Chus Navajo: Músico y cantautor madrileño, escribe e interpreta sus canciones con letras sinceras, melodías cuidadas y trazos de rock and roll, folk americano y polvo de las llanuras. Con guitarra y voz cálida, sube al escenario en solitario o galopando con su banda, la tribu de Chus Navajo. 

Tras años estudiando música, también toca el violonchelo, componiendo y actuando en el circuito universitario, en enero de 2015 graba su primer trabajo, un acústico autoproducido de trece canciones con el que comienza a presentarse en pequeñas salas de la ciudad de Madrid. Paralelamente forma su primera banda estable, Los Navajos, con la que camina durante dos años y graba su primer álbum de estudio antes de su disolución en verano de 2016. En los últimos meses ha recorrido llanuras y salas de conciertos de lugares como Madrid, Barcelona, Ciudad Real, Segovia, Salamanca, Tudela o Santander durante su gira de presentación. 


Sus influencias más cercanas se pueden encontrar en artistas como Loquillo, Calamaro, Los Rodríguez, Leiva, Revólver, M-Clan, Quique González…etc.



1. ¿Cómo te iniciaste en el mundo de la música y cual era la motivación? 
Tuve la suerte de que mis padres quisieran que mis hermanos y yo empezáramos con la música de niños y luego cada uno eligiera su camino. Empecé en la escuela de música con 5 años y a los 6 a tocar el violonchelo, luego vino la guitarra, escribir canciones… Desde entonces no me he separado de ella. 

2. ¿En qué proyectos musicales has participado y como ha sido tu evolución con el músico?  ¿Como nació proyecto Chus Navajo? 
Desde niño he participado como violonchelista en orquestas y grupos de cámara variados. Pero es a partir de los 11 o 12 años cuando, influenciado por mi hermano mayor, me empieza a llamar mucho la atención ese espacio entre la canción de autor y el rock español con el que me siento identificado. No fue hasta los 19 años cuando me estrené como cantante en una banda que montamos para hacer un tributo a Calamaro y Los Rodríguez, se llamaba Los Innombrales, unos grandes del rock. En esa misma época monté otra banda con mi hermano y un amigo, ya como guitarrista y cantante donde comencé a mostrar al púbico canciones mías que llevaba  4 o 5 años escribiendo, eran Los Corsarios y todavía seguimos en actividad latente! Desde ese momento empecé a soltarme poco a poco y mostrarme también como cantautor, llegando a auto producirme un primer disco acústico de 13 canciones. Era mi etapa universitaria y allí tomé las riendas de una asociación de música junto a unos amigos con los que monté dos o tres formaciones distintas en las que hacíamos canciones mías, que serían la semilla de lo que es hoy Chus Navajo. La última y definitiva fueron Los Navajos, un grupo de rock sin pretensiones que desembocó en la grabación de mi primer álbum de estudio.

3. ¿Qué medios, colaboradores has tenido para grabar y promocionar tu música?
En cuanto a la grabación de siempre me he podido apoyar en David, un amigo de Las Matas que se dedica a ello y tiene un bonito estudio de su casa, Candelay Studios, hasta el primer disco, que grabamos en un estudio más grande pero económico costeándolo de nuestros bolsillos. Para el tema de la promoción….autogestión, familia y amigos y desde hace unos meses colaboro con Mar, una chica que tiene una agencia y me ayuda a poner algo de luz a ese camino tan oscuro para los músicos.

4. ¿Cómo te ves dentro del panorama de la música?  ¿Como ves el panorama musical en Terrassa i Catalunya?
Pues me veo como un poco como el Mono Burgos en aquel anuncio tan famoso de cuando el Atleti subió a primera. Me veo asomando poco a poco la cabeza por una alcantarilla en plena Gran Vía madrileña donde nadie para ni un segundo.
Del panorama musical en Catalunya tengo buenas sensaciones, pero es más un intuición que una realidad ya que a día de hoy he actuado tres veces por estas tierras y todavía no he podido empaparme del ambiente. Sin embargo encuentro más facilidades a la hora de cerrar conciertos y más gente dispuesta a escuchar de lo que estoy acostumbrado en Madrid que es lo que conozco mejor. Me da la sensación de que puede deberse por un lado a las políticas municipales y por otro a la mayor mezcla cultural con otros países donde la música y el arte se valoran mucho más allá del entretenimiento.

5. ¿Cómo definirías tú música?
Hago canción de autor de letras sinceras y melodías cuidadas. Todo ello cosido con retazos de rock and roll que puede recordar también al country-folk americano de armónicas melancólicas y grandes guitarras acústicas.

6. ¿Como te planteas los conciertos, cuales tenéis? ¿Que encontraremos en el concierto que haces en Comanou Bar de Terrassa? 
Estos días estoy llevando a cabo una gira acústica con cinco fechas en dos semanas, actuando en las provincias de Girona y Barcelona. Los conciertos son en un formato de cercanía con la gente donde hay momentos de recogimiento y momentos de expansión en los que se da cabida incluso a subir al escenario e improvisar. En Comanou actuaré a dúo con un gran pianista/guitarrista y compartiremos noche con la banda barcelonesa Onicoriun que se mueven entre el rock y el folkclore latinoamericano.

7. ¿Cuál ha sido tu mejor concierto como músico y espectador?
Difícil…! Recuerdo uno en un pueblo de la provincia de Toledo, con el que ha sido mi socio musical muchos años y que nos hacíamos llamar Maletero entonces. Tocamos dos días en una misma semana allí, el primero fue una catástrofe pero incomprensiblemente nos invitaron a volver y ese segundo fue muy bueno. No muy lejos de ese sitio, en Candeleda, pasé una de mis mejores noches de concierto viendo a Pereza junto a mis dos grandes amigos de la infancia a los que había liado para ir…era verano y los minis estaban muy baratos ¡

8. ¿Cuáles son tus influencias musicales?
Mi primera gran influencia fue mi hermano mayor, por el que conocí a Loquillo y los Trogloditas, Los Rodríguez, Enrique Urquijo, Burning, Duncan Dhu… cuando todavía no había cumplido 15 años. A partir de ahí me he ido moviendo siempre entre el rock español y la canción de autor desde Platero y tú, Marea, Extremoduro, La Fuga… a Sabina, Quique González… pasando por artistas como Sopa de Cabra, Coti, Pereza… Siempre me han atraído mucho las letras por lo que he profundizado en grupos que cantaran en castellano donde puedo captar los matices. Aunque me gusta escuchar músicas de diferentes lugares, los únicos artistas concretos de otra lengua  que podría mencionar como influencia son Bob Dylan o Eric Clapton. El rock argentino también ha ocupado un espacio importante dentro de mis influencias, Calamaro y Ariel Rot en primer lugar y algo más lejos podría mencionar gente como Los Intoxicados o Andy Chango.

9. ¿Cuál es tu último descubrimiento musical emergente?
Mis compañeros de carretera Con X the Banjo, un trío de rock de Tudela cargados de arte y actitud a los que auguro gran futuro.

10. ¿Un lugar donde te gustaría tocar?
En el Festival del Cap Roig.

11. ¿Que aconsejarías a un grupo emergente que empieza ahora con su nuevo proyecto musical?
Que no quiera ir rápido y sobre todo que resista !!

12. ¿Qué es lo que te apasiona de la música?
Creo que la música no me apasiona, me llena, me hace sentir bien.