Kukuxumusu

martes, 23 de mayo de 2017

Entrevistem a Encara Farem Salat

Encara Farem Salat és una Companyia de Comediants amb seu a Lleida (Catalunya) i àmbit de treball per tot el món.
Tot comença el 2001 amb la creació d’espectacles musicals sota el nom d’Encara Farem Salat, un nom que el públic comença a relacionar amb espectacles adreçats al públic infantil.
Al mateix moment també es crea un grup de música anomenat Pastorets Rock que, tot i ser un espectacle més de la companyia, agafa força pròpia. Al ser un concert adreçat a un públic jove i adult, evitem fer-ho sota el nom d’Encara Farem Salat.
Paral•lelament la companyia s’endinsa en el món del clown i l’humor gestual per a adults i crea espectacles que ens permeten actuar en una quinzena de països d’arreu del món. 

foto de ENCARA FAREM SALAT.

1. Quins son els primers records musicals que teniu i quina va ser la primera vegada que vau tocar en un escenari? 
Uff, el primer dia!! No l’oblidarem mai... massa anècdotes aquell dia... sort que el segon ja va anar d’una altra manera... jejeje. 

2. Com es crear el projecte “Encara farem salat”? Perquè aquest nom? Qui formeu aquest grup? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Els quatre components veníem del món del lleure, monitors de colònies etc... i vam decidir formar un grup i fer música que ens agradés i fer-la arribar al públic familiar. Encara Farem Salat és una expressió que fèiem servir i la va acabar utilitzant com a nom de grup. Actualment som en Jordi Huete, Sergi Torrelles, Robert Riu “Puça” i Jordi Torras. Tot i que en els altres espectacles que realitzem comptem amb diversos músics, actors, clowns per poder-los dur a terme. Actualment les animacions musicals que fem tenen un format de 4 components (bateria, baix, guitarra i animador).

3. Quins mitjans, col•laboradors heu tingut per promocionar-vos com a grup i gravar el vostre disc?
Vam començar fa 15 anys, i llavors no hi havia més que el correu electrònic i les pàgines web... actualment és una altra història; les xarxes socials han fet un salt espectacular i ara mateix funcionem molt per facebook i twitter i també instagram per arribar a la gent i informar dels concerts que anem fent.

4. Amb quins 5 adjectius definiríeu el grup?
Fresc, canyero, engrescador, il•lusionador, molt sentit de l’humor

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana? Com veieu el panorama musical a la vostra comarca? 
El nostre mercat és més d’actuacions de tipus familiar i potser algun festival però la cosa és complicada per tothom; s’ha de picar molta pedra per aconseguir concerts; però no ens queixem. Treballem força i del què ens agrada que això ja és el màxim!

6. Com veieu la iniciativa Festa de la Música de Sudanell? Que trobarem en el vostre concert a Sudanell?
Hem tingut la sort de participar altres vegades de la Festa de la Müsica de Sudanell amb Pastorets Rock a la nit, enguany hi serem al matí fent un espectacle/concert per a públic familiar! Esperem veure-hi molts nens i nenes, pares i mares, tiets i tietes... padrins i padrines!!! Tots i totes cap a Sudanell!!
La iniciativa és fantàstica!!! Els organitzadors són ambiciosos i aconsegueixen cada any un cartell de luxe!! És un honor formar-ne part!!

7. Com us plantegeu es propers concerts? On us podrem veure? 
Tenim el calendari divers i variat, actuacions de tot tipus, des d’animacions musicals, passant per les animacions amb escuma i combinant-ho moltes nits amb el grup Pastorets Rock.

8. Ens podríeu explicar alguna anècdota divertida del grup?
Amb l’espectacle Som de l’Oest hem fet moltes actuacions, però la més anecdòtica va ser quan vam anar al Salardú Country Festival... Ens van agafar en part pel vestuari de grangers que portem... i ens van convidar al matí a veure les exhibcions de ball country i de bestiar... rollo americano total... 

9. Quines són els vostres referents musicals? 
Molts! Com a músics que ens devem al públic hem d’escoltar de tot i traduir-ho a la nostra manera en les nostres cançons. 

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Al panorama musical català apareixen molts grups, estem contents de veure que molts grups estem en actiu; en el món d’espectacles familiars apareixen nous espectacles i noves fórmules d’entreteniment musical

11. Amb quin grups us agradaria compartir escenari?
Amb molts! La veritat és que tenim sort de tocar arreu del territori i compartir escenari amb molts grups del panorama actual. Grups novells i no tan novells però tots ens aporten quelcom.

12. Que aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Benvinguts al món de la música!!! Sort!!! Feu el que us apassioni!!! Viviu-ho i feu-ho viure al públic!!

13. Què és el que us  apassiona de la música?
Fer aquesta feina ens encanta!! Veure les reaccions de la gent quan t’escolta o balla amb la nostra música és una sensació indescriptible!

14. Creieu que la música amanseix les feres?
I tant!!! Bé, amb la nostra potser les altera i activa de tal manera que no poden parar de saltar i ballar!!! jejeje

Entrevistem a De Sastre

foto de De-Sastre Lleida.

1. Quins són els primers records musicals que teniu i quina va ser la primera vegada que vau tocar en un escenari?
De Sastre, va néixer al Festival de l'Horta (Lleida,2013), on vam compartir escenari per primer cop i va sortir l'essència del grup. Partim d'una música propera per a tots, la qual ens fa parar l'orella, viatjar al passat i recordar alguns acords i melodies reconegudes per molts, però sempre sent presents i buscant el "tot, ara i aquí".

2. Com es va crear el projecte "De Sastre"? D'on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Vam iniciar el viatge tres components, Jose Sastre (guitarra i veu), Jaume Piñol Sastre (guitarra i cors) (que donen nom al grup, pel cognom) i Jordi Segura "Manyo"(baix i cors). Després va aparèixer Dario Fernandez (bateria i percussió). I el 2016 el "Manyo" va decidir deixar el grup (per falta de temps) i vam trobar-nos amb el Dídac Peinado (baix).

3. Quins mitjans, col•laboradors heu tingut per promocionar-vos com a grup?
La nostra promoció es basa en la màgia de fer vibrar i el poder de fer volar al públic amb els nostres temes, i de tant en tant sembla que ho aconseguim. El boca a boca del públic assistent als nostres concerts, fa que cada vegada mes gent ens conegui i vingui a escoltar-nos.

4. Amb quins 5 adjectius definiríeu el grup?
Som un ocellet suggeridor, vibrant, pacient i molt colorit.

5. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana? Com veieu el panorama musical a la vostra comarca? 
Ufff, és molt difícil saber això, tot dependrà de la sort que tinguem. El panorama musical està bastant cru pels grups com nosaltres.

6. Com veieu la iniciativa Festa de la Música de Sudanell? Que trobarem en el vostre concert a Sudanell?
La Festa de la Música de Sudanell és una iniciativa extraordinària. Volem més festivals així, on tots volen col•laborar, sigui directa o indirectament.
Nosaltres com sempre ho donarem tot pel públic.

7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure?
El 19 de Maig a la sala Oh Yeah! de Lleida, 2 de Juny a Sudanell.
8. Ens podríeu explicar alguna anècdota divertida del grup?
En un concert, el lloc per tocar era tan petit que la gent per anar al lavabo passava entre nosaltres.

9. Quines són els vostres referents musicals?
En ser un grup, en el que els seus components som de diferents generacions, hem escoltat música de tot tipus. Beatles, Queen, Triana, el Último de la fila, Quimi Portet, Blur, Oasis, The Cure, Adrià Puntí, Muse. I moltissims grups més

10. Quina és la teva última descoberta musical emergent?
Cada dia descobrim nous músics que ens aporten coses noves. I moltes vegades no són coneguts ni surten per la ràdio.

11. Amb quins grups us agradaria compartir escenari?
Aquest any farem realitat un somni, compartir escenari amb l'incomparable Quimi Portet.

12. Que aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que gaudeixin del que fan, que tinguin molta paciència i sobretot, que siguin molt feliços fent música.

13. Què és el que us apassiona de la música?
Que serveix per evadir-se de la vida real.

14. Creieu que la música amanseix les feres?
Canviem les armes per instruments musicals i trobarem la pau.

lunes, 22 de mayo de 2017

Entrevistem a Guillem Anguera

Guillem Anguera:
Té el Títol Superior de Música i el Màster en formació de professorat. Es dedica a la docència de l’acordió diatònic des de l’any 2001. En l’actualitat és professor d’acordió diatònic a l’Escola Municipal de Música de Tarragona i a l’escola EspaiTrad de Valls com també al col•legi Lestonnac de Tarragona. Ha treballat en altres escoles com l’ Aula de Sons de Reus, Aula de Música Tradicional i Popular de la Generalitat a Vila-seca i a Lleida, Aula de Música Tradicional de l’Anoia a Igualada, COMTCASE de Calaf i a l’EMMTP de l’Arboç del Penedès, entre altres cursos puntuals.
És el fundador i organitzador del Cap de Setmana Diatònic de Mont-roig del Camp des de l’any 2007.
Ha format part de diferents formacions com Aynulatac, La Cafetera Exprés i Txala entre d’altres, amb qui he enregistrat diferents treballs discogràfics. També he composat la música de diferents bandes sonores per a documentals, com “Mont-roig, tornaveu mironià”, “Barraques de pedra seca”, “Horta, recapte Picassiana” o la música del DVD promocional de la candidatura de Tarragona per ser capital de la cultura europea el 2016. Ha actuat en molts teatres del nostre país en diferents projectes, a destacar al Palau de la Música Catalana, l’Auditori de Barcelona, Teatre Bartrina de Reus, Teatre Metropol de Tarragona etc., i en festivals com el Mercat de Música Viva de Vic, Tradicionàrius o el FIMPT de Vilanova i la Geltrú entre molts altres.
Ha col•laborat en enregistraments discogràfics de músics del país i de fora, a destacar amb l’acordionista basc Kepa Junkera o el cantautor Fito Luri.

foto de Guillem Anguera.

1. Quins son els primers records musicals que teniu i quina va ser la primera vegada que vas tocar en un escenari?
He tingut la sort de viure sempre envoltat d’instruments musicals a casa dels meus pares, et puc dir que no tinc un record concret sinó que desde que tinc ús de raó he crescut envoltat de música. 
Segurament la primera vegada que vaig pujar a tocar en directe deuria tenir 4 o 5 anys acompanyant amb la pandereta als alumnes més grans als qui al meu pare els ensenyava a tocar la flauta. Ell no s’hi va dedicar mai però ho feia com a ¨hobbie¨ al meu poble.

2. Com es crea el projecte “Guillem Anguera”? Qui formeu aquest grup? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
El projecte comença a crear-se en el moment en què el grup Txala es dissol. Txala va ser un projecte molt bonic, també amb la majoria dels temes meus, i que vam rodar del 2003 al 2011, amb dos discs editats. En el moment que per diversos motius aquest projecte acaba hi ha un temps en què jo tinc molts altres projectes de vida com el fet de tenir fills i estudiar un Màster. Jo tenia al cap que en el moment que tot això passés i el meu temps m’ho permetés, enregistraria un disc d’aquest nou projecte. Segurament com a formació comença quan vaig anar a tocar en format de trio al Festival de Trikititxa de Getxo al País Basc pensant que la banda en un futur es podria ampliar, com així ha acabat sent.

3. Quins mitjans, col•laboradors heu tingut per promocionar-vos com a grup i gravar el teu  cd "14 km"?
Mitjans... els que bonament un cerca amb les possibilitats que un té. Treballant dia a dia a través de xarxes socials sobretot. La producció del disc musical l’he fet jo amb l’amic Jaume Martínez, que té un estudi (Echostudio.cat) on hem parit el disc i on nosaltres mateixos hem fet vídeos del macking off que després he mogut a través de Facebook,, Youtube, etc. Això ens ha permès donar-me a conèixer en alguns àmbits i sortir a mitjans com al TN comarques de TV3, al Canal Reus TV, Tac12, Catalunya Radio, Diari de Tarragona, entre altres mitjans. A més tenim confirmades altres entrevistes i notícies  que apareixeran en breu en més mitjans de comunicació.
A nivell musical les col•laboracions del disc són una bona carta de presentació, ja que cadascun dels músics que han participat del disc porten una gran trajectòria musical al seu darrera: Kepa Junkera, Xabi Aburruzaga, Joan Reig, Miquel Biarnés, Josep Valldeneu i Miquel Rojo (secció de vents d’ Oques Grasses), Francesc Aguilera i Nando Taló (TXEK), Lluís Chabuch, Albert Carbonell, Alexis Lanza, Xavier Macaya, Sergio Menem, Olga Pes, Xavier Pié, Josep Maria Ribelles, Francesc Sans... Un autèntic luxe. A més de tot això, tinc la sort de tenir al darrera el segell discogràfic Basc DNDISKAK que sempre ha cregut en el meu projecte.

4. Amb quins 5 adjectius definiríeu el grup?
És complicat definir amb 5 adjectius el grup, ho faig extensible al disc, però et diré: Proper, molt personal, expressiu, delicat, alegre.

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana? Com veieu el panorama musical a la vostra comarca? 
Fa molts anys que em dedico a l’acordió diatònic, he voltat molts indrets del nostre país i dins l’àmbit diatònic això fa que força gent et conegui. Em veig com tants músics del nostre país, lluitant dia a dia per poder viure d’aquesta feina tan digna i apassionant, però amb les dificultats que comporta això, ja que la cultura en general no està prou ben valorada. Dificultats que s’accentuen en el moment que fas música instrumental sense cantar i amb un instrument com l’acordió diatònic. Malgrat això, veig que el disc s’accepta molt bé i les crítiques són molt bones. Per la meva part penso que porto l’acordió diatònic a un àmbit diferent del que estem acostumats, defugint força del món tradicional que és on estem més acostumats a veure’l, i això agrada.

6. Com veieu la iniciativa Festa de la Música de Sudanell? Que trobarem en el vostre concert a Sudanell?
Molt bona iniciativa, com totes les que afavoreixen que es faci música en directe. Felicito a l’organització les ganes de fer les coses i la passió en què s’està treballant. En el nostre concert podreu veure i escoltar un directe amb 5 músics professionals que porten molts anys tocant per aquest món. Mostrarem el disc ´14 Km¨ adaptat a la banda formada per l’acordió diatònic, el teclat, les cordes, el baix elèctric i les percussions. Un directe amb melodies pròpies molt càlides, harmonies molt treballades i amb una gran expressivitat, com també altres temes molt més alegres i rítmics que donen ganes de ballar.

7. Com us plantegeu es propers concerts? On us podrem veure? 
Que pugui dir ara mateix tenim el dia 3 de juny a la FMS a Sudanell, el 4 de juny la presentació oficial del disc al Teatre Principal de Valls, l’ 1 de juliol al Bouquet Festival de Tarragona, el 14 de juliol al Cap de Setmana Diatònic de Mont-roig del Camp, el 16 d’agost al Festival de Música d’ El Vendrell, el 5 de novembre la festa dels 14 km amb les col•laboracions tocant al Teatre Bartrina de Reus dins el Festival Accents, i d’altres que s’estan concretant però que encara no puc anunciar.

8. Ens podríeu explicar alguna anècdota divertida del grup?
Anècdotes sempre ens en passen quan voltes, una de les últimes va ser a Miramar, que després de tenir-ho tot muntat va començar a ploure i vam acabar tocant al menjador d’una casa davant del foc a terra i amb la gent que no hi cabia escoltant desde fora com podia...

9. Quines són els vostres referents musicals? 
A nivell acordionístic sens dubte en Kepa Junkera, amb qui vaig descobrir l’instrument a través dels seus discs. Ara tinc la sort de conèixer-lo en persona i vull dir que ja em fascinava a nivell musical però ara el valoro molt a nivell humà, és una sort i un regal que hagi col•laborat al meu disc. A nivell d’estils n’hi ha molts altres, m’encanta Lluís Llach per citar-ne de casa nostra, el rock català en general que ja d’adolescent escoltava, el jazz que vaig descobrir al Taller de Músics on vaig estudiar o el món tradicional que de petit he mamat... Podria dir molts noms concrets de grups o músics però la llista seria molt gran.

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
També n’hi ha molts que podria anomenar, però vull parlar acordionísticament. M’encanta el Xabi Aburruzaga, que també ha col•laborat en el disc. El vaig descobrir l’any 2010 al Cap de Setmana Diatònic de Mont-roig del Camp que organitzo cada 3r cap de setmana de juliol. Va ser una sorpresa molt agradable portar algú desconegut per mi i que m’ha aportat tant, tan a nivell musical com personal. Acaba de treure el seu quart disc ¨Keltik¨i el recomano molt a tothom.

11. Amb quin grups us agradaria compartir escenari?
En el present he tingut la sort de compartir escenari amb en Kepa Junkera diverses vegades i això ja és increïble. En un futur i per canviar d’estil,, m’encantaria fer-ho amb els Txarango, m’agrada molt la seva música i els valors que transmeten. En el passat m’hauria encantat fer-ho amb en Lluís Llach pel que representa a nivell musical i polític en el nostre país.

12. Que aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que treballin molt perquè ningú regala res, que si creuen en alguna cosa ho facin perquè la recompensa sempre acaba arribant, i que és un privilegi que tenim el poder fer música per un mateix i pels altres.

13. Què és el que us  apassiona de la música?
Amb una paraula: tot.

14. Creieu que la música amanseix les feres?
Indiscutiblement... És un tòpic, però si al món hi hagués més música, no hi hauria tantes guerres, tanta corrupció, tanta misèria. La música aporta a nivell emocional tantes coses positives que encara no entenc com en l’àmbit educatiu se li dóna tan poc valor, i a nivell polític tanta poca importància a la cultura en general. 

domingo, 21 de mayo de 2017

Entrevistem a The Black Snakes

THE BLACK SNAKES és una banda de Blues Rural composta per; Anaïs Martí s Martín a la veu principal, Hector Martos al ressonador, Pol Jubany a les harmòniques, guitarra i veu, Oriol Fontanals al contrabaix i Quico Hernández al washboard i veu. Es tracta d’una formació jove amb un directe enèrgic i dinàmic, que ret homenatge al primer blues de les plantacions en format jug band, abraçant varis estils de la música afroamericana de primera meitat del s.XX com el Delta Blues, el Ragtime, el Country, el Folk o el Swing, entrellaçant sonoritats tradicionals del Mississippi, Texas o New Orleans. The Black Snakes busca un so primigeni, fresc i sense pretensions per a transportar al públic a les arrels del blues. Dins del repertori s’hi poden escoltar temes de músics que han influenciat a la banda com Charlie Patton, Trixie Smith o Washboard Sam entre altres, que es mesclen amb temes propis de la banda basats en aquests estils i influències.

foto de The Black Snakes.

1. Quins son els primers records musicals que teniu i quina va ser la primera vegada que vau tocar en un escenari?
Varis de nosaltres venim del món del Heavy Metal, Punk i Hard Rock... 

2. Com es crear el projecte “The Black Snakes”? Perquè aquest nom? Qui formeu aquest grup? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
El projecte neix a mitjans de 2011 quan Hector Martos i Oriol Fontanals, motivats per la seva passió pel blues més antic decideixen començar a preparar alguns temes de blues del Delta del Mississippi en format duo, guitarra/veu i contrabaix, respectivament. 
El nom és molt recurrent en lletres d’autors del Mississippi com el Black Snake Moan (Blind Lomon Jefferson), A Black Woman Is Like A Black Snake (Memphis Jug Band), Black Snake Blues (Victoria Spivey), Black Snake (John Lee Hooker)… 
La banda consta de 5 membres: Anaïs Martín a la veu i kazoo, Hector Martos al ressonador, Oriol Fontanals al contrabaix, Pol Jubany a les harmòniques i guitarra, Quico Hernandez al washboiard.
La banda neix com a duo de guitarra i contrabaix i de seguida incorporem al Quico al washboard i al Vicente Gascón a la harmònica, més tard va passar un cantant per la banda però ben aviat va ocupar el seu lloc la Anaïs. Amb aquesta formació, que ha estat la més llarga, vàrem gravar els dos discs, però en el darrer també hi participava el Pol a la guitarra i va ocupar el lloc del Vicente fins a la actualitat.

3. Quins mitjans, col•laboradors heu tingut per promocionar-vos com a grup i gravar el vostre disc?
Mitjans de comunicació cap, les xarxes socials han ajudat molt i entitats com la Societat de Blues de Barcelona, la de Rubí o la de Lleida i La Escola-Taller de Blues de Barcelona o Capibola si que ens han donat suport com a moltes altres bandes de blues del territori.

4. Amb quins 5 adjectius definiríeu el grup?
Acústic, rural, “a cuchillo”, jove (pels membres), antic (per la música).

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana? Com veieu el panorama musical a la vostra comarca? 
No ens veiem dintre del panorama de la música catalana. 
El panoirama no és gaire esperançador, si no fas música per a masses i en català no ets ningú, però per sort hi ha un cercle de Blues molt actiu a tota la península.

6. Com veieu la iniciativa Festa de la Música de Sudanell? Que trobarem en el vostre concert a Sudanell?
La Festa de la Música de Sudanell ens sembla una iniciativa excel•lent, com totes les que siguin a favor de la música en directe. 
Al concert hi trovareu molta energia, humor, música per a ballar, per a cantar, per a disfrutar, per a divertir-se i a nivell d’estils hi escoltareu blues, swing, gospel, ragtime i alguna que altra sorpresa més...

7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure? 
Per ara hi ha poca cosa, el més destacat serà al juliol que estarem els dies 15 i 16 al Festival de Blues d’Hondarribia.

8. Quines són els vostres referents musicals? 
Tota la música Negra d’arrels... el blues, el jazz, el swing, el reggae, el funk, el calypso, el gospel...

9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Pokey LaFarge, Dylan Bishop, Big Creek Slim...

10. Amb quin grups us agradaria compartir escenari?
Amb el Gitano de Balaguer

11. Que aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que toqui tot el que pugi i que faci el que li surti de dins sense complexes

12. Què és el que us  apassiona de la música?
Que la pot gaudir i entendre qualsevol persona del món...

13. Creieu que la música amanseix les feres?
Depèn... a mi personalment, quan escolto coses com... bueno, no puc dir noms, però escoltant bandes indie-pop de les que omplen estadis m’han entrat ganes de matar algú...


sábado, 20 de mayo de 2017

Parlem de Micu i el seu tercer i nou disc "dens"

foto de MICU.


Micu és sens dubte un dels rumberus més prolifics i heterodoxes de Barcelona i en aquesta ocasió ens presenta "Dens" (Kasba Music, 2016), on ha acabt de trobar el so que va començar a buscar en l'anterior treball, "Bandaband". Un so que transgredeix la rumba jugant amb nombroses influències que segons el propi Mic van dels Gipsy King a The Police o a Red Hot Chili Peppers. D'aquesta manera, flirteja amb varietat d'estils ballables com el reggae (a cançons com "Calamar" o "Nena Morena", el funk (A "Cauràs), el pop (a "Maravilla" i com no la rumba (A "Raig de sol" o al recuperat primer hit del Micu, "Lere le le", que va gravar en el seu primer EP de nom homònim i que encara no ha estat editat).
Així doncs, no és estrany el títol escollit per aquest tercer treball de la seva carrera, un joc de paraules que ens apropa al contingut musical ("Dens" es l'obra de Micu més ballable fins a la data) però també a la intensitat de les lletres

Quant a la instrumentació, Micu segueix amb la mateixa base ritmica però ara en format "Power" trio, així l'han tornat a acompanyar Jordi Herreros a la bateria i Enric Gómez al baix, tots dos integrants de la banda funk "Se atormenta una vecina" i que ja van acompanyar-lo durant la gravació del seu anterior treball. Desprès d'haver rodat un any llarg en directe amb aquesta formació i havent assajat els nous temes, l'enregistrament de bateries i baixos s'han fet en directe. D'aquesta manera s'ha creat una fusió fresca, totalment reconeixible i fidel a la música en directe.
Cal citar la molt volguda col.laboració del gran Manel Joseph (Orquestra Plateria) que canta al tema "Raig de sol"

La producció és compartida entre Jack Tarradellas (Chakataga) amb qui ja va treballar a "Bandaband" i el mateix Micu.
Un disc enèrgic, que no us deixarà indiferents, tant per la varietat musical com per les seves lletres plenes de vida i sensibilitat.

viernes, 19 de mayo de 2017

Entrevistem Ramalamas

Ramalamas: Feliç retrobament de cinc companys en encreuament de camins de tornada a casa; arribant a l'uníson tal qual de les seves necessitats i impulsos bàsics.

foto de Ramalamas.

1. Quins son els primers records musicals que teniu i quina va ser la primera vegada que vau tocar en un escenari?
Els primers records musicals que tenim van ser en el pit matern. Va ser allà justament on vàrem sentir la crida orgànica d'una trompeta que ens avisava d'una finalitat que havíem de descobrir. Encara estem investigant, però ho tenim, som molt a prop.
La primera vegada a tocar escenari , va ser amb les mans per error, per una casualitat, a dia d'avui continua sent un misteri de com va poder arribar a passar.

2. Com es crear el projecte “Ramalamas”? Qui formeu aquest grup? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Ramalamas es crea gràcies a Déu. Entengui's aquest com l'energia conscient de l'amor universal. Mes que una banda som un miracle. Ni nosaltres mateixos ens ho expliquem, en parlar-ne ens emocionem sobre manera i no podem parar de plorar de l'alegria.
Escuradents, Bola Vuit, Amanida, Cargol i Botins formem Ramalamas; però ens podeu dir com vulgueu, us estimarem igual.... això si, sense insultar.
I si, nosaltres més que res  fem devolució progressiva cap a un revival desconegut encara, que potser arribi al seu dia al Post - Trap. De moment estirem de tot el que fa pudor a 70's , moqueta, estora i cuir.

3. Quins mitjans, col•laboradors heu tingut per promocionar-vos com a grup i gravar el vostre disc?
L'auto - bombo i les cassoles, mai  fallen, sempre resolen ... a part dels nostres amics secrets que no podem nomenar, ja que són secrets i que treballen en un pla per canviar el món. No podem dir res mes, tan sols que serà per a bé.
Doncs disc, no tenim, no no, no tenim disc ...

4. Amb quins 5 adjectius definiríeu el grup?
Suós, gustós , plomós, polpós i lleter.

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana? Com veieu el panorama musical a la vostra comarca? 
Doncs ens veiem formidables com sempre, ja que som guai. I a la comarca bé, gràcies... anar a  Mordor dóna ril però a nosaltres no ens fa por. Som guai.  Ens relacionem i treballem en comunió amb nans pansexuals, per lluitar contra els lletjos Orcs fills de puta en un món sense fi. Tot molt d'aquí.

6. Com veieu la iniciativa Festa de la Música de Sudanell? Que trobarem en el vostre concert a Sudanell?
Genial, vital i necessària ! Amagarem un Kinder - Huevo entre l'audiència, qui el trobi s'emporta premi, i doble!

7. Com us plantegeu es propers concerts? On us podrem veure? 
Juguem als daus, qui perd tria data i lloc i li toca menjar-se el marró. Ens  podeu veure a La Traviesa de Torredembarra, conjuntament amb B-Sides Collective dissabte 13 de maig, aquí a Sudanell el 2 de juny i en ment  França i l'Oest peninsular … i ens encantaria fer una volta per Amèrica, seria realment genial.

8. Ens podríeu explicar alguna anècdota divertida del grup?
Més que anècdotes divertides tenim de dramàtiques, però com acabem sempre partint-nos el cul del riure doncs acaben sent divertides... ens  ve en ment una però és massa forta. No la podem redactar, ho sentim. És massa cruel … Quina calor!

9. Quines són els vostres referents musicals? 
Eclèctics i variats amb les seves megalomanies i parafílies.

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
A veure, mes que res ens agraden les que caguen fort i sa. Si portes una bona alimentació, l'excreció no emergeix, bàsicament es submergeix i evidencia el bon estat de salut.
Dit això, la llista seria interminable ja que en emergir i en la seva conseqüència flotar, te les trobes a la cara al primer capbussó estival, banyades en una fina capa de purpurina que realcen la seva visibilitat.
Som més dels submergits, o directament dels enfonsats, els de la conga dels perdedors...
Quin jardí!


11. Amb quin grups us agradaria compartir escenari?

Haim, Manolowar , Die Antwoord , Burning , Los Calorros del Metal, King Kristo, El Último de la Fila ...

12. Que aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Faites le bien et non pas le mal qu'il ne vous faut pas d'autre chose.

13. Què és el que us  apassiona de la música?
Tot i tota!  I sobretot l'alt tren de vida que ens permet portar!

14. Creieu que la música amanseix les feres?
La que escoltem nosaltres les excita, estimula i dilata segur;  paraula!


jueves, 18 de mayo de 2017

Entrevistem a Callejón Canalla

Callejón Canalla és un grup de Rock'n'Roll establert a Lleida. Cantem en castellà i sobretot a partir del segon LP, influenciats per grups anglosaxons impregnats de blues / rock americà com Led Zeppelin, Gary Clark, The Brew, The Stone Foxes, Black Berry Smoke i tants d'altres.
Des de 2011, 2 discos editats i amb més de 50 concerts a les nostres esquenes, de nou ens disposem a sortir de gira per presentar el nostre últim treball "Indicio Final".

foto de Callejón Canalla.

1. Quins son els primers records musicals que teniu i quina va ser la primera vegada que vau tocar en un escenari?
Els primers records que tenim, suposo que cadascú amb el seu, però generalment sol ser per influència familiar. El primer cop que amb Callejón Canalla vam pujar a un escenari, va ser al Pub Mainland d’Alpicat.

2. Com es crear el projecte “Callejón Canalla”? Qui formeu aquest grup? Com ha anat evolucionant al llarg del temps? 
Arrel de tenir un conjunt de cançons composades, s’ens va ocurrir la idea de passar de fer versions y muntar un grup de temes propis. David Farré (veu i guitarra), David Urgelés (guitarra i veus), Oscar Chic (bateria), David Sala (baix). Bé, ara ja anem pel nostre segon disc gravat en estudi i amb bones expectatives de gira.

3. Quins mitjans, col•laboradors heu tingut per promocionar-vos com a grup i gravar el vostre disc? 
La prensa local de Lleida, les reds, els amics... però principalment em gravat el segon disc gràcies a tota la gent que ha col•laborat através de la plataforma Verkami.

4. Amb quins 5 adjectius definiríeu el grup? 
Rock, Blues, Directe, Missatge i Somni.

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana? Com veieu el panorama musical a la vostra comarca? 
Malament... el fet de toca rock i a sobre fer-ho en castellà, actualment i per desgràcia ens tanca moltes portes a l’hora de donar-nos a conèixens com a banda catalana de rock. La veritat es que llueix d’una bona salud, tot i que en gran part no comparteix el nostre estil de música ni nosaltres el seu.

6. Com veieu la iniciativa Festa de la Música de Sudanell? Que trobarem en el vostre concert a Sudanell? 
Genial, Superlativa, Agoserada... Doncs trobareu actitud, ganes, professionalitat i rock’n’roll.

7. Com us plantegeu es propers concerts? On us podrem veure?  
El dia següent 3 de Juny al Cafè del Teatre de Lleida i properament a alguns dels concerts de la nova gira.

8. Ens podríeu explicar alguna anècdota divertida del grup? Divertida? 
Nosaltres som uns paios seriosos que vestim de negre i cantem cançons de tristes jajajajja

9. Quines són els vostres referents musicals? 
Led Zeppelin, Gary Clark, The Brew, Rolling Stones, Black Berry Smoke y tants d’altres.

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent? 
Ramalamas

11. Amb quin grups us agradaria compartir escenari? 
Amb tothom qui vulgui compartir-lo amb nosaltres.

12. Que aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical? 
Que disfrutessin el moment.

13. Què és el que us  apassiona de la música? 
Casi tot... lo que no ens apasiona es la gent que s’aprofita dels grups emergents

14. Creieu que la música amanseix les feres? 
Això diuen jeje