Kukuxumusu

domingo, 25 de septiembre de 2016

Catfolkin ens presenten "Toquem fusta"


Avui parlem de la banda de Folk-Rock en català Catfolkin que està ara presentant el disc "Toquem fusta"
Diuen les llegendes que un polsim de flauta travessera amb una mica de fusta de violí, un acordió amb olor de vell i set bandarres amb ganes de gresca, van engendrar en un indret desconegut del Baix Vallès la banda Catfolkin. D’ençà que van hissar veles ara  fa dos anys, els Catfolkin han passat per innumerables concerts allà on hi hagués un mínim racó per omplir amb la seva música, la seva màgia, la seva alegria i sobretot, amb tota la gresca i festa possible! Amb cançons impregnades del més pur folk tavernari irlandès barrejat amb una bona guarnició de cultura popular catalana, la banda i el seu directe suposa una combinació tal que fa que automàticament hom no pugui parar de picar de mans i donar cops de peu a terra, tot cantant les seves enganxoses tornades. 
Un disc enèrgic, que demostra la capacitat de força, companyerisme i treball de la banda que preten anar de festa major a festa major fent gaudir a la gent, ballar i gaudir de bona música.

sábado, 24 de septiembre de 2016

Parlem de Lipzia i el seu disc "Preludio al exilio"


Lipzia es una formació de rock creada a Barcelona el 2014, a partir de l'amor incondicional dels seus components per les bandes que en els anys 90 varen crear l'escena rock i grunge als USA.

En els darrers dos anys, Lipzia ha crescut i madurat fins a compactar un so propi en les seves cançons, que conbinen potència i melodia al més pur estil del rock americà actual amb lletres en castellà, i sempre sense perdre l'essència dels 90 que els va portar a emprendre aquest projecte. El resultat és un còctel d'influències que se't tornarà imprescindible si t'agraden des de Pearl Jam, Audioslave o Faith No More fins a Muse, 30 Seconds to Mars o Alter Bridge... i, com no, Héroes del Silencio, el Fantástico Hombre Bala, La Vacazul, Sôber, ....

El passat 15 de setembre van presentar el disc a la 2 de l'Apolo de Barcelona aquest álbum debut "Preludio al Exilio" (Flor y Nata Records, 2016) un LP format per 11 cançons amb un so i una producció cuidada al màxim, amb missatges plens de contingut, tornades èpiques i molt rock 'n' roll. 
El disc ha estat enregistrat a The Red Factory Studio (Sant Fruitós del Bàges) i finançat amb una campanya de micromecenatge a Verkami. 

Lipzia està format per Gerard Cabot a la veu, Toni Mena a la guitarra, Esteve Martinez al baix i Oscar Pardo a la bateria i així sona...

viernes, 23 de septiembre de 2016

Entrevistem a Quimi Portet

La seva novena entrega en solitari, es titula Ós bipolar. Preguntat sobre l'origen del títol, Quimi Portet ha declarat que aquest no té cap relació ni amb la psiquiatria ni amb la zoologia. El títol se li va acudir tot veient a la BBC un reportatge sobre milionaris anglesos.

Als crèdits del disc hi destaquen la col·laboració de Manolo Garcia a la cançó Roda el món; la implicació de Joan Miquel Oliver com a “assessor en la gravació de veus”, corista de luxe i guitarrista convidat; així com la intervenció de Núria Graham en la cançó Daisy (Al·leluia).

Aquest novè disc de Quimi Portet arriba quatre anys després de Oh my love (2012). No han estat, però, anys d'inacció per al músic. Durant aquest temps i a més de treballar intermitentment en el disc, Portet ha produït el disc de Sanjosex Festival, ha contribuït al muntatge i posada en funcionament de l'estudi 2 de Music Lan a Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà), ha fet un bon nombre de concerts amb el Col·lectiu Eternity, projecte que comparteix amb Sisa i Joan Miquel Oliver, i ha gravat i mesclat el material que juntament amb Manolo Garcia han reeditat la tardor de 2015 i que conté peces de Los Rápidos, Los Burros i de El Último de la Fila.


1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació? 
Ja de molt petitó em van captivar els discos que escoltava ma mare, “Soul” i música anglesa dels anys seixanta. Aviat vaig començar a dir que volia ser músic. 

2. Com es crear el projecte “Quimi Portet”? Qui formeu aquest grup? Com ha anat evolucionant al llarg del temps? Quins projectes anteriors has tingut? 
Jo he tocat en diversos grups: “Kul de Mandril”, “Los Ràpidos”, “Los Burros”, “El último de la fila” …etc. Aquest és el meu projecte en solitari i porto nou discos gravats. 

3. Amb quins 5 adjectius definiries el teu nou disc "Ós Bipolar"? 
No ho sé. De veritat que per algú que ha fet un disc, és molt difícil definir-lo amb un nombre determinat d’adjectius. 

4. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per promocionau-te i gravar el teus cd's? 
Tots els meus discos, han estat gravats i produïts per “Quisso Records”. Els darrers, a més, estan distribuïts per “Música Global”. 

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana? Com veieu el panorama musical a la comarca d'Osona?  
Sóc un artista que porta bastants anys treballant en aquest panorama. Em veig bé. A Osona sempre hi ha hagut molts grups i molta varietat d’estils, ara també. 

6. Com definiríes la teva música? 
Jo faig música popular contemporània. 

7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure?  Que trobarem en el concert de la NauB1? Que destacaries d'Est Oest? 
Als nostres concerts toquem molt material del darrer disc però aprofitem per a repassar també cançons de pràcticament tots els altres discos. 


8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músic i espectador?  
Com a músic, no ho sé. Com a espectador, un concert de Paul McCartney. 

9. Quines són les vostres influencies musicals?  
Moltísimes, el Rock anglès i americà, la música dels cantautors catalans… etc. 

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent? 
Núria Graham. 

11. Un lloc on us agradaria tocar? 
El Liceu. 

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical? 
Que no es rendeixin i que segueixin els seus instints sense fer gaire cas a cap consell. 

13. Què és el que t'apassiona de la música? 
Que és definitivament abstracta. 

jueves, 22 de septiembre de 2016

Nius de Nit ens presenta "HaHaTay"


Nius de Nit és un grup de música en valencià amb un estil que va des de la rumba i l’ska al reggae, amb un directe molt enèrgic i ballador, amb cançons molt mogudes i amb el missatge principal a transmetre on tot gira al voltant de l’alegria i el positivisme. 
Les coses sempre passen quan és el moment més adequat, el moment just. Per a Nius de Nit açò ha estat en 2014 i 2015! Dos anys que han ajudat a que la banda es consolide en una formació estable, implicada i compromesa. Un projecte en evolució, nascut entre Algemesí i Xeraco (València), que ha anat trobant els condiments precisos per tal de modelar l'estil de música que volíem aconseguir, aquell que en escoltar-lo per primera vegada et fa moure’t i contagiar-te d’alegria.



Al llarg de l’any 2015, amb un EP de quatre temes, Nius de Nit es va donar a conèixer a llocs com: Alacant, València, Castelló, Tarragona, Madrid i Barcelona. I els resultats d’aquesta xicoteta gira de presentació no es van fer esperar: Guanyadors de la VII edició del Guaita Rock (Xeraco) i del Calaix Jove de la Safor 2015 (Tavernes); Guanyadors de la Campana de Gràcia 2015 (Barri de Gràcia, Barcelona); tercer lloc a la final del Nubarock 2015 (Nuevo Baztán, Madrid), finalistes del Viu la Nit d’Escenari Obert 2015 (València) i semifinalistes del FestiNiu 2015 (l’Alqueria d’Asnar) i del concurs de la 99.9 Radio.
La formació actual està composada per Carlos Ll. (veu), Vicent (veu i guitarra), Stefan (bateria), Carlos M. (baix), Maties (guitarra), Pere (percussió), Claudio i Toni (trombó), Rafa i Josep (trompeta), Alberto (tècnic de so) i Raül (imatge i fotografia). A finals de 2015 gravem un LP anomenat “Hahatay” als estudis "Soniart" amb Raúl Nacher, amb 12 temes plens de vida! Plens d’energia i vitalitat, que volen obrir-nos els ulls a l’alegria que ens envolta... Amb referents que passen per Obrint Pas, Txarango, Oques Grasses i La Pegatina entre d’altres. 
Per a 2016, la banda ha preparat un directe molt explosiu, ple de sorpreses i amb detalls especialment cuidats per fer de cada concert una gran festa on a través de la mescla de rumba, ska i reggae, farem que el públic gaudeixca i ho passe d’allò més bé als concerts. Bon rotllo, crítica social i reivindicacions, una mescla que de ben segur t'agradarà.
El seu darrer disc "Ha Ha Tay" es energia pura, un foc que s'encen poc a poc i cerca el ritme perque la gent disfruti i balli. Amb crítica i ball molts grups demostren que volen canviar el món i Nius de Nit no vol ser menys,

miércoles, 21 de septiembre de 2016

Entrevistem a Magret de Paco

Magret De Paco és una recepta típica de Granollers en els millors moments festius.
El primer que cal és preparar l’escenari amb el foc a tot gas.
Quan està prou calent hi afegim, primer, 75 kg d’un bateria alt, boig i de cul inquiet, i ho
barregem amb 85 kg d’un rei del baix hàbil de dits.
Quan queda ben daurat és el moment d’afegir-hi 75 kg d’un metàl·ler atractiu, histèric i
guitarrista rítmic, amb 65 kg d’un solista capaç de fer vibrar els cors més negres.
Per últim, cal empolvorar-hi per sobre 85 kg de patriarca amb veu de tro, poderós com un lleó
a la selva.
Podeu amanir-ho tot amb vi o cervesa (al gust), i és molt més bo si és compartit.
Bon appétit!


1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Magret De Paco és un grup de música format per cinc membres diferents i les vides passades
per cada un no són les mateixes: alguns dels membres ja portaven molts anys al món de la
música i alguns altres ni tan sols havien tocat abans el seu instrument. Però per a tots els
músics del grup la resposta és bastant similar: passar-nos-ho bé fent música (algo que a tots
sempre ens ha apassionat) en bona companyia.

2. Com es crear el projecte "Magret de Paco”? Perquè aquest nom? Com ha anat
evolucionant al llarg del temps?
Els orígens del grup estan en les converses de dos amics que vivien al mateix bloc de pisos: en
Resi i en Blid (els dos guitarres). Vora l'any 2013, més o menys, van agafar la iniciativa de
formar un grup de música amb la única aspiració de poder compartir el hobbie amb amics.
D'aquí es va unir en Joan al baix, que era molt amic del Resi i aquest li ho va proposar. Tots tres
es varen apuntar a l'Àula de Música l'Orquesta (doncs es podria dir que s'iniciaven com a
instrumentistes) i després de probar varis bateries varen conèixer a la mateixa escola en Ricky,
actual bateria del grup. Al poc temps es va afegir en Marc com a cantant, amic d'infància del
Ricky, i va estar rodant amb el grup durant anys.
A partir de llavors el grup va créixer i casi com per art de màgia van anar apareixent concerts.
Amb el pas dels anys la cosa es va començar a posar séria, i el grup va deixar de ser només una
excusa per quedar amb amics a un hobbie amb responsavilitats. Al cap del temps la banda es
va veure obligada a cambiar de cantant, no per falta d'amistat sino perquè havia pujat
notablement el nivell de compromís de cada membre (en quant a horaris, inversió econòmica i
altres qüestions). Aquí és on entre en Toni, actual cantant de Magret De Paco.
En Toni ja tenia una relació amb el grup de música. Era el cantant de The Tapas, un grup de
música molt lligat amb Magret De Paco: en els seus inicis havien compartit escenari en alguns
bolos, el Joan els hi va fer de baixista quan el que tenien fins llavors va haver de marxar i en
Ricky era el professor d'instrument del bateria del grup. Per si fos poc en Toni també estudiava
música a la mateixa escola, així que recaure en ell era casi cosa del destí.
Actualment Magret De Paco ha evolucionat cap a objectius professionals. Ara bé, no hi ha res
com passar-s'ho bé en bona companyia :D
Respecte a lo del nom és molt simple: surgeix d'un dinar amb la familia del Ricky. Buscant un
nom adequat va acabar surtint Magret De Paco i va agradar pel joc de paraules i per la seva
alta capacitat d'opcions a l'hora de jugar amb conceptes gastronòmics com a metàfora
músical.

3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per promocionau-se? Esteu preparant disc, que
ens podrieu explicar d'ell?
Doncs la veritat és que d'això no ens ha faltat. Per part de la nostra ciutat cal dir que les
entitats ASGRAM i el GRA, Equipament Juvenil ens han ajudat desde els nostres inicis. De la
mateixa manera que alguns bars com la Cafeteria del Gra i Hatmans són colaboradors i ens
ajuden (junt amb altres entitats) a fer possible La Magretinya, un festival que organitzem un
cop a l'any de manera gratuïta a Granollers.
Tampoc cal oblidar l'Àula de Música L'Orquestra, que ens ha patrocinat bastant sovint i ens ha
ajudat en diferents àmbits.
A més també hem tingut el suport de El Rincón del Obrero i Estudios de Grabación Doble K.
Fora del poble contem amb el suport de la associació OMC (Canovelles) i el club de motos Los
Imperiales de Mollet MC.
Cal esmentar dues persones molt importants que estan sempre amb nosaltres i fan possible
que el grup arribi tant lluny: en López que l'hem bautitzat com a “Retècnic” i Helena Llucià, la
fotògrafa oficial de Magret De Paco.
Per últim i fent referència a l'hora al nostre nou i primer àlbum contem amb la colaboració
d'una persona molt especial: Marcos Molina, cantant de Gritando en Silencio, que ha vingut
desde Sevilla per fer una colaboració en una de les cançons que encara no hem tocat en
directe i ens estem reservant pel disc.

4. Amb quins 4 adjectius us definirieu?
Pacotes-Emprenedors-Ilusionats-Arriscats

5. Com us veieu dintre del panorama de la música? I concretament a la vostra comarca?
Doncs actualment ens veiem emergent. Les coses pinten bé i per part de la comarca ens
sentim estimats. Cal dir que hem tingut sempre molt bona resposta tant de les organitzacions
com del públic, i això sense parlar de bars i altres llocs que ens han donat suport.

6. Com definiríeu la vostra música?
Tota la música que fem és bàsicament rock. Sempre hi ha temes que tenen tendéncies d'altres
estils, com podria ser el heavy, o la música disco, però el sentiment és rocker. Ens agrada
pensar que l'estil rock es molt ampli i no ens obliga a estancar-nos a fer sempre cançons amb
mateixos sons i ritmes idéntics, i volem evitar així que totes les cançons sonin iguals.

7. Quins son els propers concerts que teniu i on?
Doncs la nova cartellera de concerts del grup esta creixent i molt sovint és improbitzada. Lo
millor es consultaro a la nostra pàgina de facebook.com/magretdepaco on sempre hi ha la
llista de tots els pròxims concerts.


8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
Com a músics no podem escullir un de sol: cada concert ha sigut una experiència nova plena de
sorpreses. Tots han sigut diferents i s'hi han fet amics nous. No és fàcil triar-ne només un.
Com a espectador depén de cada un dels membres, perquè cadascú té gustos diferents en
quan a estils i grups de música. Però tots els Viña Rock cal dir que sempre són molt èpics
9. Quines són les vostres influencies musicals?
Doncs com que cada un dels músics te la seva influència personal hem posat una llista de cinc
grups, però cal dir que en realitat la llista seria molt més llarga: Berri Txarrak, Nofx, The Doors,
Extremoduro, Heroes del Silencio....

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
CaÑa Aquí són un grup amb els que varem compartir escenari i desde llavors hem fet una bona
relació d'amistat. Creiem que arribaran lluny, i esperem estar allà per veure-ho de prop!

11. Un lloc on us agradaria tocar?
Si toquem al Viña Rock tot l'equip ens tatuarem el logo del grup al cos. Ara bé, tocar en una
taberna irlandesa a de ser molt èpic també.

12. Que aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que s'oblidin de beure birres i fumar porros i es dediquin a treballar pel grup: tocar, tocar i
estudiar molta música. La festa es fa quan es baixa de l'escenari, no abans.

13. Què és el que us apassiona de la música?
Doncs una pregunta molt difícil de respondre. Però potser una de les millors respotes és
l'oportunitat de conèixer molta gent i veure món amb ella.
I per últim moltes gràcies per l'entrevista i esperem que us serveixi de molt a tots vosaltres i a
tots als Pacotes!
Salud!

Zenit: el nou disc de Gossos


Com diuen els propis Gossos és un“El reflex d’una generació, la culminació d’una carrera musical”

 Gossos han estrenat el passat 16 de setembre un nou àlbum anomenat ZENIT, que simbolitza la culminació d’una carrera musical amb la combinació perfecta de totes les seves etapes dins un sol disc.

Es tracta de 14 cançons plenes de llum que pretenen explicar què és el ZENIT: el punt més alt de la seva vida i la seva carrera.

Gossos estrenen el seu 13è disc, l’11è d’estudi, repassant molts moments del seu procés, com si totes les cançons que han fet al llarg del temps, combinades entre elles, donéssin una visió més àmplia i sòlida del conjunt. Melodies i veus a dojo, fusta de les acústiques i metalls de les elèctriques amb dosis d’electrònica i teclats com mai.

Des del Zenit els Gossos asseguren veure la vida amb certa distància i optimisme i amb ganes de caminar cap a l’altra cara del camí. Gossos es reinventa fluint pel riu que els acompanya, tenint molt clar que el que vingui serà diferent.

Gossos volen seguir creant una banda sonora pels moments que comparteixen amb tantes persones amb qui s’han trobat pel camí. I, com a generació, reivindiquen ser allà on els toca, des de la força del Zenit.

Per un disc especial i molt marcat per l’evidència de formar part de la vida de tota una generació, el grup ha volgut comptar amb col·laboracions de músics joves, actuals i oberts als canvis com és el cas de l’Alguer Miquel de Txarango, la cantant Judit Neddermann, el compositor Alfred Tapscott i la formació de vents Gots de Tuba.

La presentació es va dur a terme al Mercat de Música Viva de Vic.

Entrevistem a Est Oest

Est Oest és primavera. Es fixen en les arrels i en l'entorn que els ha vist créixer i, enèrgicament, emergeixen de la immutable boira dels hiverns a Vic. Est Oest floreix i explota amb directes de força desbocada, intensos, de textures variables, com el ritme d'una natura delicada, extravagant i irregular. Cançons amb aromes fresques, que porten a qui les escolta a un indret inesperat. Mishima, Roig!, Adrià Puntí, Radiohead, The Strokes o Snarky Puppy són, entre d'altres, noms que construeixen l'univers musical d'aquest quintet, formant una amalgama inconfusible que ens convida a gaudir de les sensacions d’un món de contrastos, extremadament vital en totes les seves formes.



1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Tots nosaltres hem passat per l’escola de música de Vic, això és importantíssim alhora d’entendre’ns quan assagem. Una de les coses curioses amb les què ens trobem ara és que cap de nosaltres estem tocant a Est Oest l’instrument amb el qual ens vam iniciar en el món de la música. 
T’ho poso aquí, perquè és graciós: en Joan Rial (cantant i guitarra acústica) va estudiar violí. Igual que en Nil (bateria). En Ferran (guitarra elèctrica) va estudiar cello, en Joan Paré (baix) va estudiar piano, igual que en Martí (guitarra elèctrica i teclat). 
A partir d’aquí, tots vam canviar d’instrument perquè no erem gaire metòdics a l’hora d’estudiar i volíem fotre soroll fora de les aules d’estudi. Tots ho vam fer, en grups diferents, abans de reunir-nos a Est Oest, en formacions que, estilísticament, anaven des del pop fins al punk, passant per la rumba, el jazz, el rock. Tot això que teníem de guanyat i no ho sabíem, vés per on. 

2. Com es crear el projecte “Est Oest”? D’on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup i quins grups havíeu tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
La gènesi d’Est Oest són en Joan Rial i en Ferran, exmembres de Siracusa, que tenien en ment fer un projecte de caràcter pop. Tots dos eren molt fans (com la resta d’Est Oest) del pop català, que trobem que viu una nova etapa d’or, a partir d’aquesta última dècada. Mishima, Mazoni, Pau Vallvé, Inspira, El Petit de Ca l’Eril, Anímic, La Iaia, Nyandú, Mates Mates... I un llarg etcètera són els seus referents.
El tercer membre del grup va ser en Martí, que en un primer moment va ser fitxat com a bateria. Ell venia de tocar en grups com Carrouages, Els Kebabs, Ohios o Power Burkas. Aquests tres vam gravar la primera maqueta, l’Últim Sol, que ens vam autoeditar l’estiu de 2014. 
Justament, gravar aquesta maqueta va comportar molts dies de llevar-nos quan sortia el sol, per l’est, i anar-nos-en a dormir sense veure’l pondre’s, per l’oest. D’aquí ve el nom: Est Oest és un homenatge a la feina que va comportar confegir aquesta maqueta (de la que estem molt contents).
A partir d’aquí, ens vam adonar que ens faltaven braços per tocar tot el que havíem gravat. Per sort, vam trobar en Joan Paré i en Nil, que tots dos venien del món del jazz, de grups com La Tropa, Odetualet Quintet, o Tumbaos. Ens coneixíem, més o menys, d’haver-nos vist per l’escola de música. De seguida ens vam entendre excepcionalment bé i ara ja gairebé som amics. 



3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per gravar el disc? Com us he promocionat com a grup?

S’ha de reconèixer que els mitjans que vam tenir per gravar-nos eren minsos, a nivell de recursos i a nivell d’experiència. Anàvem una mica a cegues però teniem clar que volíem gravar els temes. 
Precisament, el fet de posar-nos-hi sense massa premeditació ni recursos és el que li dóna a la maqueta un so molt especial i que, amb perspectiva, cada vegada ens agrada més perquè és una sonoritat molt poc usual. Es nota que no és perfecte a nivell tècnic, però és una gravació curiosa i a la que tenim una estima especial. 
Hem intentat promocionar-nos a través de les xarxes, però això ho pot fer tothom. El millor que tenim nosaltres és tota la gent que s’ha enganxat a la nostra música i que ha vingut a donar-nos suport als concerts. No parem de col•leccionar concerts per emmarcar, de veritat. Sembla un tòpic, però és totalment veritat: Est Oest és el que és gràcies a tota la gent que ho viu.

4. Que se sent al participar al premi Sona9 i arribar ha estar classificat?
Participar (i de pas, guanyar) al Sona9 ens ha servit per prendre’ns el nostre projecte cada vegada més en sèrio. Ens ha ajudat molt a prendre consciència de tots els detalls que s’han de tenir en compte com a banda, des del directe fins a la relació que tenim entre nosaltres durant el dia a dia, que és molt important.
La veritat és que sortir guanyadors del Sona9 és una vivència que recordarem amb molta força tots nosaltres, perquè hi hem posat molts esforços, nervis i emocions. 

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana? 
La música catalana viu un moment molt bo i volem ser una peça més d’aquest engranatge que ajuda a fer de la cultura una eina molt valuosa d’àmbit públic. Entenem que és bo que hi hagi una competència sana tant en generacions com en estils i pensem que hi ha lloc per a tothom perquè cadascú té una manera particular d’entendre i projectar la música. 

6. Com definiríeu la teva música?
Som un grup de pop-rock, tot i que a hores d’ara aquest concepte no serveix per definir. Tenim elements del pop a l’hora de concebre les cançons, a nivell d’estructura i harmonia. Ens agrada treballar-les a tots els nivells, però quan arrangem i ampliem capes i textures, tenim tendència a portar aquesta base pop cap al terreny del rock. La combinació de tot plegat forma una amalgama de sonoritats que tenen en comú que són cançons alegres i carregades d’adrenalina.

7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure? 
Ens agrada portar un discurs que reflecteixi la nostra manera d’entendre la música. Molt intensa i que transmeti vitalitat. Hem d’agafar soltura dalt de l’escenari, ens falta experiència, però això no fa que no els gaudim, perquè el que tenen els concerts és que en cada etapa i en cada lloc i temps, són únics i irrepetibles, i d’això intentem ser-ne sempre conscients. Ho donem tot. 
Ara hem tocat recentment al Mercat de Música Viva de Vic. Podeu veure concerts al nostre facebook i web. El proper 1 d'octubre estarem a la NauB1 de Roca Umbert a Granollers juntament amb Quimi Portet.


8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador? 
Com a músics hem de dir que n’hem fet pocs però tots molt intensos. Hem tocat a la Jazz  Cava de Vic el nostre primer concert, i òbviament va ser molt especial. El que hem fet més lluny ha estat a Santa Coloma de Queralt, on ens van acollir com si fóssim del poble i ens vam sentir molt valorats. També s’ha de dir que la final del Sona9, pel que té de simbòlic i per tota la gentada que ens va venir a veure, ha estat un punt d’inflexió inqüestionable en la nostra trajectòria. 
Dels que hem vist com a espectadors, cadascú de nosaltres té els seus, però tots hem estat en l’última edició del Primavera Sound veient mil coses que ens flipen. En Joan Miquel Oliver, els Jungle, Strokes, Unknown Mortal Orchestra, Caribou, Núria Graham, Mac deMarco...

9. Quines són les vostres influencies musicals?
Les influències són molt diverses. Tots venim de cultures musicals una mica diferents i tots hem portat els nostres referents a l’hora de composar. Des dels Snarky Puppy, passant per Pink Floyd o Radiohead, els Strokes, el mateix Mac de Marco, Real Estate, i no acabaríem mai, però també la música de casa: els Duble Buble, en Quimi Portet, l’Adrià Puntí, Mishima, Pau Vallvé, Raydibaum, La Iaia, Mazoni... Tampoc acabaríem. 

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Un grup que es mereix tota la nostra admiració, tan musical com personal, que hem conegut durant el viatge pel sona9, els Roig!, que són de Mallorca. Molt bona gent i molt bona música, molt elaborada, amb una profunditat increïble.

11. Un lloc on us agradaria tocar?
Ens hagués agradat molt tocar al PopArb, que per mala sort ha desaparegut. Per sort, encara queden molts festivals i llocs precisos per anar, però si podem triar, que tingui un bon restaurant ben a prop.

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Els diríem que és imprescindible creure’t i estimar-te el què fas. I que, com tot a la vida, res no és fàcil sense esforç i que qui té sort és perquè la busca. 

13. Què és el que us  apassiona de la música?
Que sempre es podran fer coses noves. No s’acabarà mai.