Kukuxumusu

viernes, 15 de diciembre de 2017

Parlem del grup NUC i el seu disc "Arran del Mar"

foto de NUC.

“Arran del Mar” és el primer disc d’estudi del grup d'indie-rock anomenat NUC. Un disc amb 10 cançons produïdes per Mark Dasousa a l’Atomic Estudio (Ondara).  "Són cançons fetes des del sentiment, des de l’experiència de viure cada moment" diuen. NUC és un grup format recentment a la comarca de La Safor, al País Valencià. L’essència del grup Deo, compositor impregnat d’estils musicals, barreja la dolçor de la seva veu amb una potent guitarra rítmica. Als arranjaments de guitarra i cors, Josep, també com a compositor, li dona color i força a un disc que de segur no deixa indiferent a ningú. Els baixos del disc tenen un especial protagonisme, baixos directes i potents, de la mà del jove baixista Michel i, Jesús, amb ritmes de bateria molt directes i ballables. 
NUC fusiona Rock i Indie amb alguns tocs de pop, a més, inclou sons electrònics, sintetitzadors que donen personalitat i originalitat. L’estil de la banda ve influenciat per grups com Biffy Clyro, Vetusta Morla, Los Planetas, Kings Of Leon... això sí, han sabut forjar el seu propi estil. 
NUC està format per:
- Deo: Guitarra i Veu
- Michel: Baix
- Jesús: Bateria
- Josep: Guitarra i teclats.
"Arran del mar" un disc enèrgic, amb una varietat de colors, notes i lletres, la força rítmica del valencians i les lletres vivencials en valència que en un ritme compassat fan viure les emocions a flor de pell. 

jueves, 14 de diciembre de 2017

Sierra presenta el seu nou treball "A Ninguna Parte"

foto de Sierra.

Potser encara no us soni el nom de Sierra, però aquesta banda de Madrid està cridada a convertir-se en una de les grans revelacions de l'any: si fa un parell d'anys l'underground nacional es va revolucionar amb l'Ep "Tiene mucha fuerza" (Gramaciones Grabofónicas ), ja podem gaudir de “A ninguna parte” (Sonido Muchacho, 2017), el primer disc del grup format per Hugo Sierra (Margarita i Prisma en Llamas), Arturo Hernández (Juventud Juché), Clara Collantes (El día después), i Antonio Castro (Charades) . Un tractat de pop majúscul, amb reminiscències de la new wave, i potser un dels grans discos en castellà que escoltarem aquest any.

Gravat i produït entre juny i juliol de 2017 per Cristian Pallejà i Ferrà Resines a Caballo Grande de Barcelona.

foto de Sierra.

Sierra està format per:
Hugo Serra: Veu i guitarra.
Clara Collantes: Guitarra.
Arturo Hernández: Bateria.
Antonio Castro: Sintetitzadors.

El disseny de la portada és obra de Manuel Donada sobre una foto de Yago Castromil.

miércoles, 13 de diciembre de 2017

Entrevistem a Constan

Després de passar per diverses formacions i disciplines Constan presenta “L’abric de set hiverns”, el seu primer disc en solitari. Un itinerari emocional . Cançons viscudes en primera persona que descriuen paisatges interiors, l’obertura a una nova visió i el tancament d’un cicle.

foto de Constan.

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
La música sempre ha set molt important per mi. Vaig començar a tocar la guitarra als 17 anys i em vaig adonar que era el que més feliç em feia. No he parat d’apendre per millorar  en tots els sentits.

2. Com es crear el projecte “Constan” i com ha anat evolucionant al llarg del temps? Tens altres projectes paral.lels o anteriors?
He participat  en diferents bandes, La Bander , Confidente, Hoy no es Sabado...fins i tot vaig estar actuant en un espectacle infantil. El darrer grup que vaig estar era Pols. Es pot dir que Pols va ser l’embrió del que faig ara. Moltes cançons que toco ja les tocava amb Pols. Actualment tinc tota l’energia focalitzada en aquest projecte més personal.

3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar disc  i promocionar-te? 
He gravat el disc amb grans músics. Alguns ja havíem fet coses junts i d’altres no els coneixia. M’ho he subvencionat  jo mateix i m’he deixat aconsellar per en Jordi Carles, guitarrista i amb qui hem compartit la producció. Per promocionar-me tinc la valuosa aportació de Galàxia Management.

4. En quins concerts et podrem veure properament?
Presentaré el disc a Olot el 13 de gener a l’església de Sant Francesc al volcà Montsacopa. El 25 de gener seré a Barcelona al Rosazul, 1 de febrer a Girona a la Botiga de discos Moby Disk.

5. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?
La veritat no sé que dir...tot just estic presentant el disc i el meu únic objectiu es tocar per treurem aquest neguit i agafar rodatge.

6. Com definiries la teva música?
Per mi la meva música s’encara en la cançó d’autor. Cançons viscudes on la lletra adquireix molta importància. 

7. Amb quins 5 adjectius definiries el teu projecte?
Introspectiu, íntim, alquímic, reflexiu, personal.

8. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador? 
Com a músic recordo un que vam fer amb Pols que paradoxalment no hi havia gairebé ningú. Va ser al centre cívic de Sants. Erem més músics que espectadors però aquell dia vam estar molt fins i ho vam gaudir com si haguéssim triunfat. Personalment em va causar una gran satisfacció comprovar que l’energia del grup no es va apaivagar i ho vam disfrutar com si hagués molta gent.
Com a espectador n’hi ha varis. El que més  va ser el de la Lídia Pujol amb l’espectacle Iter Lúminis a Santa Bàrbara de Pruneres. Vaig quedar garrativat de la força de la Lídia, la manera de trasmetre cantant i  interpretant, la força que té d’apoderar-se de l’escenari, com dirigia el Cor de Vallferosa i la proxímitat d’aquell dia. Tota la càrrega simbòlica de l’espectacle Iter Luminis em va xocar tant que als dos anys vaig participar en el cor fent algunes actuacions de la gira.

9. Quines són les teves influencies musicals? 
Escolto bastant de tot i no tinc un referent clar. Un dels cantautors que segueixo més és en Quique González. Enrique Bunbury, Jorge Drexler, Eduard Canimas i Adrià Puntí també estan entre els meus preferits. Cal dir que he sigut un fan de Love of Lesbian des de el seu primer disc en castellà. 

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
El grup gironí Ca Vell. Musiquen poemes de poetes  catalans amb un toc folk americà molt interessant.

11. Un lloc on t’agradaria tocar?
Al Palau de la Música per exemple.

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que ho facin pel goig de fer música  i expressar-se. Que deixin les expectatives, es centrin a preparar-se i que  trobin la seva pròpia personalitat.

13. Què és el que t’apassiona de la música?
La capacitat que té per emocionar-me i fer-me vibrar. De transportar-me i de guarir-me. De unir persones,  i alleugerir el pes de la vida.

Us deixem en el seu darrer videoclip:


martes, 12 de diciembre de 2017

"El Nadal del poble": nadales en valencià



El Nadal del poble (Mésdemil, 2017), és un un disc recopilatori de nadales tradicionals valencianes. No es tracta, però, de nadales convencionals, sinó de versions gravades per a l’ocasió per grups de folk i música tradicional actuals. El projecte, llançat per la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València, vol recuperar i fer arribar a tots els racons del nostre país aquest repertori  tan valuós de cançons populars.

En paraules de Josep Vicent Frechina, compilador del disc: El concepte de folklore va nàixer en un moment on semblava que les profundes transformacions socials i econòmiques propiciades per la primera embranzida de la modernitat ―expansió del model de vida urbà, intensos moviments migratoris, col·lapse de la societat tradicional― anaven a condemnar a l’oblit tota la producció cultural de les classes populars. Arreu del món occidental, molts erudits amb una certa sensibilitat cap a aquesta producció considerada encara «baixa cultura», recorregueren muntanyes i valls i es desplaçaren fins als més remots llogarets per a recollir rondalles i cançons, dites i refranys, pràctiques quotidianes i rituals festius. Es tractava d’una operació de salvament emmarcada en el context del darrer romanticisme i que, per tant,  es feia amb la intenció de documentar «l’ànima popular», l’essència última de la identitat col·lectiva.

La faena ingent d’aquells folkloristes ens deixà un impagable llegat, però no va «salvar» les cançons i tota la resta d’expressions culturals: aquestes, efectivament, començaren a oblidar-se i romangueren, en el millor dels casos, amagades en les pàgines dels centenars de llibres que varen publicar.

Tanmateix, i sense que ningú no ho haguera previst, ja en el si de la modernitat avançada va aparéixer un nou moviment rehabilitador que, amb l'apel·latiu abreujat «folk», plantejava una aproximació a la tradició antagònica a la dels seus venerables predecessors. Per al cas concret de les cançons tradicionals, el canvi ideològic era evident: aquestes ja no es percebien com el producte d’un passat idealitzat que calia preservar sinó com a artefactes artístics encara vigents i instruments ben útils per a incidir en el present. El propòsit, doncs, ja no era tant recuperar-les com repopularitzar-les: que la gent les tornara a fer seues; connectar passat i present sense cap mena de mediació nostàlgica.

A València el folk ha desenvolupat un paper transcendental i, des dels temps pioners d’Al Tall, Carraixet, Cadafal o el Sifoner fins a l’esponerosa escena d’ara mateix, són moltes les cançons que han fet el viatge de tornada des de la memòria quasi extingida a l’imaginari col·lectiu contemporani. 

Aquest és el propòsit del tercer CD que publiquem dedicat al repertori nadalenc valencià, ací restaurat per obra i gràcia dels intèrprets i formacions de música folk més importants del panorama actual: una segona oportunitat per a una col·lecció de cançons que fins no fa molt ressonaven per les places i els carrers del nostres pobles i ciutats. Aconseguirem que tornen a sonar?.

Els grups participants són Xavier de Bétera, Josep Aparicio Apa, Hilari Alonso, Carraixet, Urbàlia Rurana, Musicants, La Romàntica del Saladar, Pep Gimeno Botifarra, Mara Aranda, Jonatan Penalba, Som romancers, Arrop i talladetes, Tres fan ball, Trompa i fil, Sitja.  


25 anys de Quico el Cèlio, el noi i el mut de Ferreries



El grup Quico el Cèlio, el noi i el mut de Ferreries, el 15 de desembre de 1992 van fer el seu primer concert en un bar tortosí. Els músics ebrencs celebraran el seu 25è aniversari amb una gira especial durant tot el 2018 i un llibre cançoner.
El 2018 serà l’any de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries ja que els músics ebrencs celebren els seus 25 anys a la carretera, en el seu cas dalt del famós renault 4L que han popularitzat en el seu imaginari. Música d’arrel interpretada per un fals cec i una divertida troupe de personatges que viuen a cavall entre la tradició i la modernitat.
Els Quicos compliran justament un quart de segle el pròxim 15 de desembre, data en la que un Quico el Célio i un Noi (interpretats aleshores per Arturo Gaya i Xavi Borràs) van oferir el seu primer concert en una petita taverna de Tortosa: el bar La Finestra. Dies després s’incorporava al grup Jordi Fusté creant el personatge de Lo Mut de Ferreries i amb els anys van anar ampliant la formació fins als 6 components actuals.
Els músics ebrencs han decidit no centrar l’aniversari en un acte principal sinó en una llarga gira en la que des d’aquests nadals i durant tot el 2018 visitaran totes les poblacions que vulguin compartir amb ells la celebració. La primera ocasió seran aquests properes festes, amb representacions de ‘Lo Misteri de Nadal’ a Tortosa, Reus, Barcelona, Vilafranca del Penedès i l’Hospitalet de l’Infant. 
foto de Quico el Célio, El Noi i el Mut de Ferreries.
Passats els nadals, els Quicos oferiran per tot el país un espectacle especial que repassarà la seua trajectòria artística, que ha estat mereixedora d’11 premis Enderrock, el Premi Nacional de Cultura i el Premi Joan Amades: 13 treballs discogràfics i prop de 2000 concerts arreu de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, el Baix Aragó, el Rosselló francès i ciutats com Paris, Madrid, Brusel·les, Bilbao i Saragossa.
Els 25 anys dels Quicos també ens portaran un llibre amb totes les seues cançons: unes 120 lletres amb els acords per cantar i tocar de manera senzilla, que serà publicat a la primavera per l’editorial Cossetània.
Els músics no descarten altres activitats especials que durant l’any poden anar sorgint de manera no programada per celebrar un aniversari tan especial.
QUICO EL CÉLIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES, són:
Arturo Gaya és Quico el Célio. Veu.
Quique Pedret és Lo Noi. Veu.
Jordi Fusté és Lo Mut de Ferreries. Guitarres espanyola i acústica.
Josep Lanau Mitxum és Jaumet. Veus, acordió cromàtic i teclats.
Sergi Molina és Lo senyor Bertomeu. Bateria i percussions.
Kike Pellicer és Vicent Ferrer. Baix elèctric i contrabaix.
Maria Elena Maureso és la mànager.

DISCOGRAFIA
-Es cantava i es canta. Tram. Barcelona-1994.
-Si no fos. Tram. Barcelona-1996.
-Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries (llibre i CD). Columna-Tresmall 1998.
-Mira bé el que et dic!. GMI Disc-medi. Barcelona 1999.
-Vinguen quan vulguen!. Discmedi-Blau. Barcelona 2001.
-Lo Misteri de Nadal. Discmedi-Blau. Barcelona 2002.
-No es pot viure!. Discmedi. Barcelona 2004.
-Oco! Discmedi. Barcelona 2008.
-La batalla de la memòria. BSO. Discmedi. Barcelona 2009.
-La Taverna di Enrico. CD+DVD+Llibre. Cossetània / Discmedi. Valls-Barcelona 2011.
-La Barraca. Quicos + Pep Gimeno 'Botifarra'. Discmedi. Barcelona 2011.
-20 Anys. Discmedi. Barcelona 2013.
-No tinc diners. Discmedi. Barcelona 2017.

PREMIS
-Tortosí de l'any 1994 (Grup local de premsa i ràdio).
-Premi de música del programa Al pas de la tarda (1995). RNE Catalunya.
-Premi Cerverí 1997 al Fandango dels adéus. Fundació Prudenci Bertrana-CCRTV
-Popular de l'any a les Terres de l'Ebre (1997). Divendres faves tendres-Canal 21 TV
-Tortosins 97. Premi per votació popular de La Veu del Baix Ebre.
-Premi Enderrock 1998 al Millor grup de l'any (Folk / Noves músiques)
-Premi Altaveu 1999 a la millor trajectoria musical.
-Menció Mercat de música Viva de Vic (1999 i 2000) al Millor grup de Folk.
-Premi Ajuntament de Roquetes 2000 per la trajectòria professional.
-Premi Jaume I a la Franja. Fraga, desembre de 2000.
-Premi Enderrock 2002 al millor disc folk/noves músiques (Vingue quan vulguen!).
-Premi Enderrock 2004 al millor artista folk/noves músiques.
-Premi Enderrock 2004 a la millor cançó folk/noves músiques (Pregunteu-li a l'olivera).
-Premi Enderrock 2009 al millor artista folk/noves músiques.
-Premi Enderrock 2009 al millor disc folk/noves músiques (Oco!)
-Premi Enderrock 2009 a la millor cançó folk/noves músiques (Oco!)
-Premi Enderrock 2012 al millor artista artista folk/noves músiques (La Barraca).
-Premi Enderrock 2012 al millor disc folk/noves músiques (La Barraca).
-Premi Enderrock 2012 millor cançó folk/noves músiques (Havanera de canyes i fang).
-Premi Joan Amades 2013. Trajectòria artística i de recuperació de la Cultura Popular.
-Premi Enderrock 2014 a la millor cançó folk/noves músiques (Sóc d'allà baix).
-Premi Cultura 2014 a la millor projecció del territori. Ajuntament de Deltebre.
-Premi Nacional de Cultura 2015. Govern de la Generalitat de Catalunya.

lunes, 11 de diciembre de 2017

Gay Mercader: Una història explicada a través de més de 550 pòsters


GAY MERCADER 1971/2017 TOUR POSTERS

Gay Mercader va començar la seva trajectòria l'any 1971. Va fundar l'empresa Gai & Company a l'any 1973. Va ser la primera companyia dedicada exclusivament a organitzar concerts internacionals.

Entre els grups més importants que ha portat a Espanya, cal destacar: The Rolling Stones, Eric Clapton, Mike Oldfield, Sting, Pink Floyd, Neil Young, Leonard Cohen, Tina Turner, The Cure, Michael Jackson, Bruce Springsteen, Supertramp, AC / DC, Scorpions, Aerosmith, Elton John, Bob Dylan, Bob Marley, Patti Smith, Lou Reed, Genesis, Iggy Pop, Roxy Music, Ramones, David Bowie, Iron Maiden, Robert Plant & Jimmy Page, The Who, Chuck Berry , Elvis Costello, Roger Waters, Frank Zappa, Peter Gabriel, The Police, Yes, James Brown, The Kinks, King Crimson ... entre molts altres.

Ara, després de 46 anys organitzant concerts, aquesta publicació editada i dissenyada per Vudumedia, distribuïda per Satélite K i amb pròleg de Diego A. Manrique, recull una selecció dels seus pòsters més emblemàtics, en una acurada edició limitada i numerada a mà, amb imatges d'alta qualitat que té la finalitat de presentar una memòria visual de la història del pop-rock en directe a Espanya, posant en valor el seu principal vehicle de divulgació: els pòsters de concerts.


domingo, 10 de diciembre de 2017

Parlem de Los Steaks i el seu disc "Ephermeral Existence"


Los Steaks són Ander Zabala, Iosu Urkidi i Jon Errezil.
Los Steaks "són un quadre", un mural, una cosa molt colorit, pintat amb descuidats traços on la innocència i el desvergonyiment s'agafen de la mà, on es fonen l'agradable i el incòmode, el pop i la no-wave, Dostoievski i dels Beach Boys. Guitarres Fender, percussions tribals i melodies infantils desestructurades en un mateix pla on la tensió i els grisos entren en forma de reverb i delay, efímers i exòtics arranjaments casolans formant un curiós equilibri.
És una cosa autèntic, sense artifici i proper ... actitud, efervescència i curiositat.
No és música de festa ni banda sonora d'un segrest en un fosc zulo ... és tensió, tensió sense pretensió, art popular fet a casa sense mesurar l'abast del que pot arribar a transmetre.
Ni més ni menys ... Los Steaks.
El que va començar com un projecte en solitari d'Ander Zabala, com molts altres que va tenir abans, gràcies a myspace passa a tenir un munt d'inesperades visites i alguna que una altra oferta per editar el seu treball. Això és en 2009, veient la llum el seu primer ep en Milk & Xocolata records, Munich. Va tenir una bona acollida en l'underground internacional, reeditant una edició limitada de còpies. Un so freak-punk que els va posar en els top ten del prestigiós Maximum Rock and Roll.
Això els porta a treure el seu single Pills al esgotat recopilatori de Ufo Dictator records (MI,U.S.A.)"I'd buy that for a dollar" al costat d'altres figures del panorama punk i underground com els Menthols.
Ander va trobant músics que l'acompanyaran en els seus caòtics concerts fins que dóna amb una de les peces claus que es quedarà en el trio, el bateria-monologuista, Ibon Zelaia, que eleva la qualitat de la banda en directe introduint l'acudit i la seva predisposició a passar-s'ho, i fer-ho passar al públic, en gran.
El 2010, surt amb Discos Humeantes, el Lp “No Moon Album”, distribuït en USA per Goner. Segons la premsa especialitzada  “entran como una luz brillante a la escena underground” (E.I .; Mondo Sonoro);  “vacuno de primerísima calidad, carne fresca que se degusta de tan sangrante, deliciosa” Álvaro Fierro. O,  “Carnaca cruda que Mick Collins destriparía a dos carrillos y Jeffrey Lee Pierce hundiría en salsa BBQ. Intención y convicción; la madre del cordero, con brotes de Richard Hell o exhumados de los pelucones de Phil Spector y Johnny Thunders regurgitó la bestia, luego resucitó en un disco excitado y excitante, el No Moon Album.”(Roger Estrada, Ruta 66)“Puede que estemos ante una de las obras magnas del panorama underground estatal. Su sonido se acerca a los Voidoids o unos primeros Television, no dejes si tienes ocasión de hacerte con esta pequeña joya. Es una apuesta a caballo ganador.” (Frankie Teardrop)

Sonido Muchacho va publicar l'11 de desembre de 2014 el tercer treball de Los Steaks, nou temes registrats de 2012 que regalimaven una mena de pop elèctric que rememorava tant a The Pastels com a Los Bichos. "Ephemeral Existence" amb portada del propi Zabala a partir d'una foto de la garita de guàrdia de la central nuclear de Lemóniz es un disc enèrgic, explosiu i amb gran qualitat de pop rock nacional. En aquest disc el projecte s'assenta agafant els trets característics propis de la banda i fent de lletra i música un sol ésser.